Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alfons el Cast, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Bisbat d'Osca, Castell de Montaragó, Concòrdia d'Alcalá, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Jaume el Conqueridor, Maria de Montpeller, Osca, Pere el Catòlic, Procurador general, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sança de Castella i de Polònia, Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Setge de Borriana, 1 de juliol, 1201, 1205, 1214, 1227, 1244, 1248, 1835, 1844, 1936.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Alfons el Cast · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Batalla de Muret · Veure més »
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Bisbat d'Osca · Veure més »
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Castell de Montaragó · Veure més »
Concòrdia d'Alcalá
La Concòrdia d'Alcalá és el nom amb què es coneix l'acord signat el 22 de març de 1227 a Alcalá d'o Bispe entre el rei Jaume I d'Aragó i la noblesa revoltada, mitjançant el qual les parts enfrontades acordaven de sotmetre's a la sentència arbitral que dictés l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, el bisbe de Lleida Berenguer d'Erill, i el mestre de l'Orde del Temple Francesc de Montpesat.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Concòrdia d'Alcalá · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Corona d'Aragó · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Maria de Montpeller · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Osca · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Pere el Catòlic · Veure més »
Procurador general
El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Procurador general · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó
La guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada havia causat grans danys en les propietats d'aquest darrer.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó · Veure més »
Setge de Borriana
El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Setge de Borriana · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1 de juliol · Veure més »
1201
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1201 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1205 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1214 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1227 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1244 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1248 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1835 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1844 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і 1936 · Veure més »
