Taula de continguts
58 les relacions: Antonio Gil de Zárate, Cementiri Civil de Madrid, Desamortitzacions espanyoles, Diego Bahamonde y Jaime, Esclavitud, Família franciscana, Fernando Corradi y Gómez, Grajal de Campos, Institut San Isidro de Madrid, Isabel II d'Espanya, Juan Álvarez Mendizábal, Julián Sanz del Río, Lázaro Bardón Gómez, Lleó (Castella i Lleó), Madrid, Mitologia, Nicolás Salmerón y Alonso, Orde de Frares Menors Descalços, Pedro Sainz de Andino, Província de Lleó, Reial Acadèmia de la Història, Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Sahagún, Societat Abolicionista Espanyola, Societat Econòmica d'Amics del País, Universitat Autònoma de Madrid, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Madrid, Valladolid, 1 de novembre, 1814, 1829, 1835, 1836, 1837, 1838, 1839, 1840, 1843, 1844, 1846, 1847, 1853, 1857, 1861, 1864, 1865, 1866, 1867, 1868, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Antonio Gil de Zárate
Antonio Gil de Zárate (La Granja de Sant Ildefons, 1 de desembre, 1793 - Madrid, 27 de gener, 1861) fou un autor dramàtic i poeta espanyol.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Antonio Gil de Zárate
Cementiri Civil de Madrid
Panteó Luchsinger (obra de l'escultor Emiliano Barral, en 1935. El cementiri Civil de Madrid forma part de la Necròpoli de l'Est, juntament amb el Cementiri de l'Almudena (del que es troba separat per l'antiga carretera de Vicálvaro, després avinguda de Daroca) i el Cementiri jueu.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Cementiri Civil de Madrid
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Desamortitzacions espanyoles
Diego Bahamonde y Jaime
Diego Miguel Rodríguez de Bahamonde y Jaime (nascut a Granada), VI marquès de Zafra fou un advocat i polític espanyol, rector de la Universitat Complutense de Madrid.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Diego Bahamonde y Jaime
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Esclavitud
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Família franciscana
Fernando Corradi y Gómez
Fernando (de) Corradi i Gómez (Presó de la Corona, Madrid, 10 de desembre de 1808 - Madrid, 26 de febrer de 1885), periodista, escriptor i polític espanyol.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Fernando Corradi y Gómez
Grajal de Campos
Grajal de Campos és un municipi de la província de Lleó a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Grajal de Campos
Institut San Isidro de Madrid
LInstitut d'Ensenyament Secundari San Isidro és un centre docent públic d'educació secundària dependent de la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid, que des de l'any 1845 ocupa part dels edificis que abans varen albergar el Col·legi Imperial i els Reials Estudis de San Isidro.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Institut San Isidro de Madrid
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Isabel II d'Espanya
Juan Álvarez Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Juan Álvarez Mendizábal
Julián Sanz del Río
Julián Sanz del Río (Torre Arévalo, Sòria, 1814 - Madrid, 1869) fou un filòsof i uns dels impulsors del krausisme a Espanya.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Julián Sanz del Río
Lázaro Bardón Gómez
va ser un hel·lenista i Sacerdot espanyol.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Lázaro Bardón Gómez
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Lleó (Castella i Lleó)
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Madrid
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Mitologia
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Nicolás Salmerón y Alonso
Orde de Frares Menors Descalços
L'Orde dels Frares Menors Descalços o Orde dels Frares Menors Descalços de l'Estricta Observança (en llatí Ordo Fratrum Minorum Discalcetatorum o Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiae Discalceatorum) és una reforma observant de l'orde franciscà, nascut al si dels frares menors conventuals i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels frares menors observants, amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Orde de Frares Menors Descalços
Pedro Sainz de Andino
Pedro Sáinz de Andino y Álvarez Pinceti (Alcalá de los Gazules, Cadis, 11 de setembre de 1786 - Madrid, 24 d'abril de 1863) va ser un jurista espanyol.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Pedro Sainz de Andino
Província de Lleó
Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Província de Lleó
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Reial Acadèmia de la Història
Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Sahagún
Sahagún (de Sant Facund; en aragonès, la vila es apelada Safagún o Safagun) és un municipi de la província de Lleó, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Sahagún
Societat Abolicionista Espanyola
Cartell de la funció extraordinària del Teatre Novetats de Madrid dedicada a la Societat Abolicionista Espanyola amb l'anunci de l'estrena de ''Trencar cadenes'', drama en tres actes de Luis Blanc presentat el 14 de gener de 1873. Biblioteca Nacional d'Espanya.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Societat Abolicionista Espanyola
Societat Econòmica d'Amics del País
Una Societat Econòmica d'Amics del País és un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Societat Econòmica d'Amics del País
Universitat Autònoma de Madrid
La Universidad Autònoma de Madrid (UAM) és una universitat pública fundada l'any 1968.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Universitat Autònoma de Madrid
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Madrid
Universitat de Madrid o Universitat Central van ser els noms que va prendre la Universitat d'Alcalà d'Henares quan va ser traslladada a Madrid a mitjans del, després de la Llei Moyano de 1857.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Universitat de Madrid
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Fernando de Castro y Pajares і Valladolid
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1 de novembre
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1814
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1829
1835
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1835
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1836
1837
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1837
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1838
1839
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1840
1843
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1843
1844
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1844
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1846
1847
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1847
1853
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1853
1857
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1857
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1861
1864
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1864
1865
Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1865
1866
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1867
1868
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1868
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1872
1873
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 1874
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 21 de novembre
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 30 de maig
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Fernando de Castro y Pajares і 5 de maig