Taula de continguts
75 les relacions: Alfons XII d'Espanya, Antonio Cánovas del Castillo, Augusto Comas y Arqués, Aureliano Linares Rivas, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabezón de la Sal, Cantàbria, Congrés dels Diputats, Corts Espanyoles, El Heraldo (1842-1854), Espanya, Eugenio Montero Ríos, Fermín Caballero, Gaceta de Madrid, General de Brigada, Guerra franco-prussiana, José Gallostra y Frau, Juan de la Concha Castañeda, Juan Francisco Camacho de Alcorta, La Época (Madrid), La Ilustración (Madrid), La Revista de España, Lleida, Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya, Llista de ministres de justícia d'Espanya, Madrid, Manuel de Eguilior y Llaguno, Manuel Orovio Echagüe, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Ministeri de Justícia d'Espanya, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Ministeri de la Governació, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Partit Liberal Conservador, Partit Liberal Fusionista, Periodista, Polític, Práxedes Mateo Sagasta, Província de Lugo, Raimundo Fernández Villaverde, Regió de Múrcia, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Semanario Pintoresco Español, Trinitario Ruiz Capdepón, 11 de desembre, 12 d'agost, 18 de gener, ... Ampliar l'índex (25 més) »
- Lleidatans
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Alfons XII d'Espanya
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Antonio Cánovas del Castillo
Augusto Comas y Arqués
Augusto Comas y Arqués (Madrid, 2 de febrer de 1834 - Madrid, 18 d'agost de 1900) fou un jurista i polític madrileny, d'origen català.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Augusto Comas y Arqués
Aureliano Linares Rivas
Aureliano Linares Rivas (Santiago de Compostel·la, 1 de juny de 1841 - Madrid, 31 de març de 1903), polític i periodista espanyol, fill de l'escultor i advocat José Linares De la Peña i de María Rivas y Rivas, germà de Maximiliano Linares Rivas, qui també va fer política a La Corunya, i pare del comediògraf Manuel Linares Rivas.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Aureliano Linares Rivas
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Butlletí Oficial de l'Estat
Cabezón de la Sal
Cabezón de la Sal és un municipi de la Comunitat Autònoma de Cantàbria.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Cabezón de la Sal
Cantàbria
Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Cantàbria
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Congrés dels Diputats
Corts Espanyoles
Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Corts Espanyoles
El Heraldo (1842-1854)
El Heraldo va ser un periòdic publicat a Madrid entre 1842 i 1854 fundat per Luis José Sartorius y Tapia.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і El Heraldo (1842-1854)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Espanya
Eugenio Montero Ríos
Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Eugenio Montero Ríos
Fermín Caballero
Fermín Caballero y Morgáez o Morgay (Barajas de Melo, província de Conca, 7 de juliol de 1800 - Madrid, 17 de juny de 1876) fou un geògraf, periodista, escriptor, polític i orador espanyol.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Fermín Caballero
Gaceta de Madrid
La Gaceta de Madrid, també Gazeta de Madrid, o simplement la Gaceta va ser una publicació periòdica editada a la capital espanyola de Madrid des de 1661 fins al 1939.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Gaceta de Madrid
General de Brigada
El de general de brigada és un rang superior dins les forces armades.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і General de Brigada
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Guerra franco-prussiana
José Gallostra y Frau
José Gallostra y Frau (Peralta (Navarra) 23 d'abril de 1833 - Madrid, 14 de febrer de 1888) va ser jurista i polític espanyol, Ministre d'Hisenda des del 13 d'octubre de 1883 al 18 de gener de 1884, al govern de José de Posada Herrera.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і José Gallostra y Frau
Juan de la Concha Castañeda
Juan de la Concha Castañeda (Plasència, 29 d'agost de 1818 - Madrid, 30 d'agost de 1903) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Juan de la Concha Castañeda
Juan Francisco Camacho de Alcorta
Juan Francisco Camacho de Alcorta (Cadis, 16 de febrer de 1813 - Madrid, 23 de gener de 1896) va ser un financer i polític espanyol, que va destacar per ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Amadeu I, la I República, el regnat d'Alfons XII i durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Juan Francisco Camacho de Alcorta
La Época (Madrid)
La Época fou un periòdic conservador espanyol vespertí publicat a Madrid entre 1849 i 1936.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і La Época (Madrid)
La Ilustración (Madrid)
La Ilustración, subtitulada «periódico universal», va ser una revista cultural il·lustrada espanyola de tirada setmanal, publicada a Madrid entre 1849 i 1857.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і La Ilustración (Madrid)
La Revista de España
La Revista de España (1868-1895) va ser una revista de pensament polític i intel·lectual fundada en Madrid per José Luis Albareda y Sezde.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і La Revista de España
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Lleida
Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya
Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya
Llista de ministres de justícia d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Llista de ministres de justícia d'Espanya
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Madrid
Manuel de Eguilior y Llaguno
Manuel de Eguilior y Llaguno (Limpias, Cantàbria, 3 d'abril de 1842 - Madrid, 31 de març de 1931) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, i amb el regnat d'Alfons XIII, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts i, novament, d'Hisenda.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Manuel de Eguilior y Llaguno
Manuel Orovio Echagüe
Manuel de Orovio y Echagüe (Alfaro, 17 de juliol de 1817 – Madrid, 18 de maig de 1883), I marquès d'Orovio, fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda i Foment durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII durant el qual també va ser ministre d'Ultramar de forma interina.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Manuel Orovio Echagüe
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Ministeri d'Hisenda d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Ministeri d'Hisenda d'Espanya
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Ministeri de Justícia d'Espanya
Ministeri de l'Interior d'Espanya
El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Ministeri de l'Interior d'Espanya
Ministeri de la Governació
El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Ministeri de la Governació
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Partit Liberal Conservador
Partit Liberal Fusionista
El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Partit Liberal Fusionista
Periodista
Equip de Barcelona TV. Un periodista és una persona que es dedica professionalment al periodisme.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Periodista
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Polític
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Práxedes Mateo Sagasta
Província de Lugo
Lugo és una de les quatre províncies que formen la comunitat autònoma de Galícia.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Província de Lugo
Raimundo Fernández Villaverde
Raimundo Fernández Villaverde Alviach. Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Raimundo Fernández Villaverde
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Regió de Múrcia
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Restauració borbònica
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Revolució de 1868
Semanario Pintoresco Español
El Semanario Pintoresco Español va ser una revista espanyola publicada els diumenges a Madrid entre 1836 i 1857.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Semanario Pintoresco Español
Trinitario Ruiz Capdepón
Trinitario Ruiz Capdepón (Oriola, 20 d'agost de 1836 - Madrid, 13 de juliol de 1911) fou un polític i advocat valencià, pare de Trinitario Ruiz Valarino, Vicente Ruiz Valarino i Manuel Ruiz Valarino.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і Trinitario Ruiz Capdepón
11 de desembre
L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 11 de desembre
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 12 d'agost
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 18 de gener
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1825
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1851
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1870
1878
;Països Catalans.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1878
1880
;Països Catalans.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1880
1881
;Països Catalans.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1881
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1884
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1885
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1890
1891
;Països Catalans.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1891
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1892
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1895
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1897
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1898
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1899
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 19 de març
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 1991
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 20 de desembre
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 23 de març
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 23 de novembre
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 27 de maig
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 27 de novembre
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 4 d'octubre
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 5 de juliol
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Fernando Cos-Gayón y Pons і 8 de febrer
Vegeu també
Lleidatans
- Àngel Fabregat Morera
- Àngel Ros i Domingo
- Antoni Abad i Roses
- Antoni Siurana i Zaragoza
- Baldomer Gili i Roig
- Carles Trepat
- Carme Balcells i Segalà
- Emilio Méndez Pérez
- Enric Granados i Campiña
- Enric Pérez i Farràs
- Fèlix Larrosa i Piqué
- Federico Riu
- Fernando Cos-Gayón y Pons
- Francesc de Remolins i Pardines
- Imma Monsó i Fornell
- Jaime Serra Palou
- Jaume Agelet i Garriga
- Jaume Balagueró i Bernat
- Jaume Cuadrat Realp
- Javier Setó
- Jesús Abel Montagut i Masip
- Joan Agulló
- Joan Oró i Florensa
- Joan Pallejà i Mañanet
- Joan d'Agramunt
- Josep Manyanet i Vives
- Josep Maria Benet Ferran
- Josep Vallverdú i Aixalà
- Landelino Lavilla Alsina
- Màrius Torres i Perenya
- Maria Llorença Llong
- Maria Rúbies i Garrofé
- Mateu Fletxa el Vell
- Miguel Gallardo
- Montserrat Soliva Torrentó
- Núria Añó i Bautista
- Pablo Hasél
- Pere de Coma
- Pius Font i Quer
- Ricard Viñes i Roda
- Salvador Seguí i Rubinat
- Teresa Rodrigo Anoro
- Toni Postius Terrado
- Trini Tinturé
- Txe Arana
- Urbici Soler i Manonelles
- Violant Cervera i Gòdia
- Xavier Eritja i Ciuró
També conegut com Fernando Cos-Gayón.