Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Favara de Pego

Índex Favara de Pego

Portada i primera pàgina escrita dels "Quinque Libri" de l'Arxiu parroquial de la Parròquia de Sant Pere de Favara de Pego. Any 1736. Escrit en valencià, essent rector Mossén Miquel Geroni Escrivà. Conservat en l'arxiu diocesà de València, procedent de l'Arxiu parroquial de l'Atzúbia.

Taula de continguts

  1. 14 les relacions: Carta de poblament, CV-700, El Verger, Gaspar Escolano, L'Atzúbia, Moriscos, Parròquia eclesiàstica, Pego, Rectoria, Sant Pere, Valls de Pego, 1420, 1535, 1611.

Carta de poblament

Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.

Veure Favara de Pego і Carta de poblament

CV-700

La CV-700 és una carretera del País Valencià.

Veure Favara de Pego і CV-700

El Verger

El Verger és un municipi del País Valencià, situat en la comarca de la Marina Alta, al nord-est de la província d'Alacant.

Veure Favara de Pego і El Verger

Gaspar Escolano

Gaspar Escolano i Villalba (València, gener de 1560 — València, 20 de febrer de 1619), fou un eclesiàstic, escriptor i historiador valencià.

Veure Favara de Pego і Gaspar Escolano

L'Atzúbia

L'Atzúbia és una població i municipi del País Valencià, situat a la subcomarca de les Valls de Pego, a la Marina Alta.

Veure Favara de Pego і L'Atzúbia

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Veure Favara de Pego і Moriscos

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Veure Favara de Pego і Parròquia eclesiàstica

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Veure Favara de Pego і Pego

Rectoria

Rectoria de Castelltort adossada a l'església (Guixers - (Solsonès) Una rectoria és la dependència o conjunt de dependències on el rector d'una parròquia té les oficines i, generalment, l'habitatge.

Veure Favara de Pego і Rectoria

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Favara de Pego і Sant Pere

Valls de Pego

Valls de Pego. Al fons i a l'esquerra la muntanya del Cavall Verd. Les Valls de Pego és una històrica comarca del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca de la Marina Alta.

Veure Favara de Pego і Valls de Pego

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Favara de Pego і 1420

1535

Barba-roja.

Veure Favara de Pego і 1535

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Favara de Pego і 1611