Taula de continguts
34 les relacions: Abarquh, Abu Harb, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu-Kalijar, Al-Qàïm (abbàssida), Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Ali ibn Faràmurz, Bagdad, Buwàyhides, Clifford Edmund Bosworth, Daylamites, Emir, Encyclopædia Iranica, Gaznèvides, Gran Khorasan, Hamadan, Imperi Seljúcida, Isfahan, Jibal, Kakúyides, Nihawand, Oghuz, Província de Fars, Rayy, Toghril Beg I, Yazd, 1037, 1040, 1042, 1043, 1047, 1063, 1070, 23 de maig.
- Emirs kakúyides
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Abarquh
Abu Harb
Abu Harb fou un príncep kakúyida fill d'Ala al-Dawla Abu Djafar Muhammad, el fundador de la dinastia.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Abu Harb
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Abu Kalidjar Garshasp I
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Abu-Kalijar
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Al-Qàïm (abbàssida)
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Ali ibn Faràmurz
Muàyyid-ad-Dawla (o Alà-ad-Dawla) Alí ibn Faramurz ibn Abi-Mansur Faramarz ibn Ala-ad-Dawla Muhàmmad ibn Duixmansiyar Alà-ad-Dawla (mort 1095) fou emir kakúyida de Yazd i Abarkuh.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Ali ibn Faràmurz
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Bagdad
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Buwàyhides
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Clifford Edmund Bosworth
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Daylamites
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Emir
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Encyclopædia Iranica
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Gaznèvides
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Gran Khorasan
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Hamadan
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Imperi Seljúcida
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Isfahan
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Jibal
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Kakúyides
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Nihawand
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Oghuz
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Província de Fars
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Rayy
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Toghril Beg I
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і Yazd
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 1037
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 1040
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 1042
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 1043
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 1047
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 1063
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 1070
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Faràmurz ibn Muhàmmad і 23 de maig
Vegeu també
Emirs kakúyides
- Abu Kalidjar Garshasp I
- Abu Kalidjar Garshasp II
- Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
- Ali ibn Faràmurz
- Faràmurz ibn Muhàmmad
- Kakúyides
- Rústam Duixmanziyar
També conegut com Abu Mansur Faramarz, Abu Mansur Faramarz Zahir al-Din Shams al-Mulk, Abu Marsur Faramarz, Faramruz ibn Muhammad, Fararmuz ibn Muhammad.