Taula de continguts
14 les relacions: Aristòtil, Aristip de Cirene, David Hume, Demòcrit, Epicureisme, Escola cirenaica, Estoïcisme, Felicitat, Hedonisme, Immanuel Kant, Moral, Neoplatonisme, Sòcrates, Utilitarisme.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Eudemonisme і Aristòtil
Aristip de Cirene
Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.
Veure Eudemonisme і Aristip de Cirene
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Veure Eudemonisme і David Hume
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Veure Eudemonisme і Demòcrit
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Veure Eudemonisme і Epicureisme
Escola cirenaica
L'escola cirenaica va ser una de les anomenades escoles socràtiques menors i va perviure sobretot a Cirene (actual Líbia) de mitjans del fins a començaments del, quan va romandre pràcticament absorbida per l'epicureisme.
Veure Eudemonisme і Escola cirenaica
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Veure Eudemonisme і Estoïcisme
Felicitat
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
Veure Eudemonisme і Felicitat
Hedonisme
Lhedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.
Veure Eudemonisme і Hedonisme
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Eudemonisme і Immanuel Kant
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Veure Eudemonisme і Moral
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Eudemonisme і Neoplatonisme
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Eudemonisme і Sòcrates
Utilitarisme
Imatge de Jeremy Bentham, creador d'aquest corrent L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.