Taula de continguts
47 les relacions: Acreció, Astronomical Journal, Calci, Camp magnètic estel·lar, Col·lapse gravitatori, Convecció, Cos negre, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Disc d'acreció, Disc protoplanetari, Equació, Esfera, Espectroscòpia, Estrella Be, Estrella FU Orionis, Estrella Herbig Ae/Be, Estrella K V, Estrella T Tauri, Formació estel·lar, Fotosfera, Gravetat, Hidrogen, Infraroig, Límit de Hayashi, Línia de força, Línia espectral, Liti, Massa solar, Matèria, Nana groga, Nana roja, Proporcionalitat, Protoestrella, Radiació X, Reacció nuclear, Rotació estel·lar, Sèries de Balmer, Seqüència principal, Taca solar, Temperatura, Temperatura efectiva, Trajectòria de Hayashi, Variable Orió, Vent solar, Volum, Zona de radiació, 2MASS.
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Estrella preseqüència principal і Acreció
Astronomical Journal
Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.
Veure Estrella preseqüència principal і Astronomical Journal
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Estrella preseqüència principal і Calci
Camp magnètic estel·lar
El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.
Veure Estrella preseqüència principal і Camp magnètic estel·lar
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Veure Estrella preseqüència principal і Col·lapse gravitatori
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Estrella preseqüència principal і Convecció
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Estrella preseqüència principal і Cos negre
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Estrella preseqüència principal і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Veure Estrella preseqüència principal і Disc d'acreció
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Estrella preseqüència principal і Disc protoplanetari
Equació
date.
Veure Estrella preseqüència principal і Equació
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Estrella preseqüència principal і Esfera
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Estrella preseqüència principal і Espectroscòpia
Estrella Be
Una estrella Be és una estrella del tipus espectral B que mostra línies espectrals d'emissió.
Veure Estrella preseqüència principal і Estrella Be
Estrella FU Orionis
Una estrella FU Orionis o estel FU Orionis, també anomenades objectes FU Orionis (FU Ori), són estrelles preseqüència principal que mostren un canvi molt acusat de magnitud i tipus espectral.
Veure Estrella preseqüència principal і Estrella FU Orionis
Estrella Herbig Ae/Be
La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella preseqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica).
Veure Estrella preseqüència principal і Estrella Herbig Ae/Be
Estrella K V
Un estel K V o estrella K V, també conegut com a nan taronja o estrella nana taronja és un estel de la seqüència principal de tipus espectral K i lluminositat de classe V. Aquests estels tenen una mida entre els nans vermells i els nans grocs anàlegs al Sol.
Veure Estrella preseqüència principal і Estrella K V
Estrella T Tauri
'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.
Veure Estrella preseqüència principal і Estrella T Tauri
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Estrella preseqüència principal і Formació estel·lar
Fotosfera
La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.
Veure Estrella preseqüència principal і Fotosfera
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Estrella preseqüència principal і Gravetat
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Estrella preseqüència principal і Hidrogen
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Estrella preseqüència principal і Infraroig
Límit de Hayashi
pistes de Hayashi de les estrelles de massa diferent:resaltant la "regió prohibida" de Hayashi. El límit d Hayashi és un concepte astrofísic, aplicat per Chushiro Hayashi sobretot a les estrelles, que defineix una limitació del radi per a una massa donada: una estrella que es troba en un estadi perfecte d'equilibri hidroestàtic; condició en la qual la força de gravetat és contrarestada per la pressió de radiació del plasma; no pot excedir el radi imposat pel límit Hayashi.
Veure Estrella preseqüència principal і Límit de Hayashi
Línia de força
Línies de força de dues càrregues diferents, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol. Una línia de força o línia de flux, en el context de l'electromagnetisme, és la corba de tangent que proporciona la direcció del camp en aquest punt.
Veure Estrella preseqüència principal і Línia de força
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Estrella preseqüència principal і Línia espectral
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Estrella preseqüència principal і Liti
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Estrella preseqüència principal і Massa solar
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Estrella preseqüència principal і Matèria
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Veure Estrella preseqüència principal і Nana groga
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.
Veure Estrella preseqüència principal і Nana roja
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Veure Estrella preseqüència principal і Proporcionalitat
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Veure Estrella preseqüència principal і Protoestrella
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Estrella preseqüència principal і Radiació X
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Estrella preseqüència principal і Reacció nuclear
Rotació estel·lar
Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.
Veure Estrella preseqüència principal і Rotació estel·lar
Sèries de Balmer
ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.
Veure Estrella preseqüència principal і Sèries de Balmer
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Estrella preseqüència principal і Seqüència principal
Taca solar
Taques solars l'11 de juny de 2004. Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.
Veure Estrella preseqüència principal і Taca solar
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Estrella preseqüència principal і Temperatura
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure Estrella preseqüència principal і Temperatura efectiva
Trajectòria de Hayashi
nucli radiatiu (entra a la pista de Henyey). 3. Iniciació de la fusió d'hidrogen: nucli totalment radiatiu (entra a la ZAMS). La pista de Hayashi és un camí que agafen les protoestrelles en el diagrama de Hertzsprung-Russell després que el núvol protoestel·lar hagi arribat aproximadament a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Estrella preseqüència principal і Trajectòria de Hayashi
Variable Orió
Les estrelles variables Orió són estrelles variables que mostren variacions irregulars i eruptives en la seva lluminositat, s'associen habitualment a nebuloses difuses.
Veure Estrella preseqüència principal і Variable Orió
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Estrella preseqüència principal і Vent solar
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Estrella preseqüència principal і Volum
Zona de radiació
La zona de radiació és la zona mitjana de l'interior del Sol.
Veure Estrella preseqüència principal і Zona de radiació
2MASS
Les observacions pel Two Micron All-Sky Survey (2MASS) Reconeixement en Dos Micròmetres de Tot el Cel començaren l'any 1997 i es varen completar l'any 2001 amb dos telescopis situats un a l'hemisferi nord i l'altre a l'hemisferi sud (al Mont Hopkins Arizona i a Cerro Tololo (CTIO) Xile, respectivament) amb la finalitat d'abastar el cel complet.
Veure Estrella preseqüència principal і 2MASS
També conegut com Estrella de pre-seqüència principal, Estrella pre-seqüència principal.