Taula de continguts
19 les relacions: Branca asimptòtica de les gegants, Carboni, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella supergegant, Heli, Hidrogen, Kelvin, Límit de Chandrasekhar, Nana blanca, Núvol molecular, Ona gravitacional, Oxigen, Població estel·lar, PV del Telescopi, Tipus espectral, Variable R Coronae Borealis, 1942, 1952, 2001.
- Heli
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Veure Estrella extrema d'heli і Branca asimptòtica de les gegants
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Estrella extrema d'heli і Carboni
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Veure Estrella extrema d'heli і Estrella de Wolf-Rayet
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Veure Estrella extrema d'heli і Estrella supergegant
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Estrella extrema d'heli і Heli
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Estrella extrema d'heli і Hidrogen
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Estrella extrema d'heli і Kelvin
Límit de Chandrasekhar
El límit de Chandrasekhar (anomenat així en honor de Subrahmanyan Chandrasekhar) és la massa màxima possible que pot assolir una nana blanca.
Veure Estrella extrema d'heli і Límit de Chandrasekhar
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Estrella extrema d'heli і Nana blanca
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Estrella extrema d'heli і Núvol molecular
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Estrella extrema d'heli і Ona gravitacional
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Estrella extrema d'heli і Oxigen
Població estel·lar
Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estel·lars: la població I i la població II, segons diverses característiques com la composició química, la seva posició en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres.
Veure Estrella extrema d'heli і Població estel·lar
PV del Telescopi
PV del Telescopi (PV Telescopii) és una estrella supergegant extrema d'heli blava de classe B a la constel·lació del Telescopi.
Veure Estrella extrema d'heli і PV del Telescopi
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Estrella extrema d'heli і Tipus espectral
Variable R Coronae Borealis
Els estels variables R Coronae Borealis (variables R CrB o RCB) són un tipus de variables eruptives supergegants de tipus espectral F o G. Són riques en carboni i pobres en hidrogen, i es caracteritzen per una dràstica disminució en la seva lluminositat.
Veure Estrella extrema d'heli і Variable R Coronae Borealis
1942
;Països Catalans.
Veure Estrella extrema d'heli і 1942
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Estrella extrema d'heli і 1952
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Estrella extrema d'heli і 2001
Vegeu també
Heli
- Desintegració α
- Estrella d'heli
- Estrella extrema d'heli
- Flaix de l'heli
- Globus (joguina)
- Heli
- Heli líquid
- Isòtops de l'heli
- Làser d'heli-neó
- Norman Lockyer
- Partícula α
- Pierre Janssen
- Planeta d'heli
- Procés triple-alfa
També conegut com Estel extrem d'heli.