Obrir a Google MapsTaula de continguts
31 les relacions: Antroponímia, Auñamendi, Baiona, Baixa Navarra, Basc, Bera, Carles II de Navarra, Carles III de Navarra, Eusko Alkartasuna, Ezterenzubi, Fernando Goñi Erice, Imperi Romà, Jean-Baptiste Orpustan, Julio Caro Baroja, Kontzeju, Merindad de Pamplona, Merindades de Navarra, Navarra, Parlament de Navarra, Pechero, Predomini lingüístic, Zabaldika, Zubiri, 1996, 1998, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006.
Antroponímia
Lantroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els antropònims o noms propis de persones.
Veure Esteribar і Antroponímia
Auñamendi
Auñamendi és el nom que es dona a les estadístiques oficials de Navarra a la comarca formada per les valls pirinenques centrals i occidentals de Navarra.
Veure Esteribar і Auñamendi
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Esteribar і Baiona
Baixa Navarra
La Baixa Navarra (en francès Basse-Navarre i en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.
Veure Esteribar і Baixa Navarra
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Esteribar і Basc
Bera
Bera és un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona.
Veure Esteribar і Bera
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Veure Esteribar і Carles II de Navarra
Carles III de Navarra
Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).
Veure Esteribar і Carles III de Navarra
Eusko Alkartasuna
Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escissió del Partit Nacionalista Basc.
Veure Esteribar і Eusko Alkartasuna
Ezterenzubi
Ezterenzubi (en francès i oficialment Estérençuby), és un municipi de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Esteribar і Ezterenzubi
Fernando Goñi Erice
Fernando Goñi Erice (Esteribar, 1973), més conegut com a Goñi III, és un jugador professional de pilota basca a mà, en què ocupa la posició de rest, en nòmina de l'empresa Aspe.
Veure Esteribar і Fernando Goñi Erice
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Esteribar і Imperi Romà
Jean-Baptiste Orpustan
Jean-Baptiste Orpustan, nascut l'any 1934 a Ossès (Pirineus-Atlàntics), és un professor honorari de les universitats (Michel de Montaigne Bordeaux III), especialista en lexicografia, lingüística històrica, literatura, onomàstica, traducció en llengua i literatura basques.
Veure Esteribar і Jean-Baptiste Orpustan
Julio Caro Baroja
Julio Caro Baroja (Madrid, 13 de novembre de 1914 – Bera, 18 d'agost de 1995) fou un antropòleg, historiador, lingüista i assagista espanyol.
Veure Esteribar і Julio Caro Baroja
Kontzeju
Un kontzeju (en basc) o concejo (en castellà) a Navarra i Àlaba és una administració local d'àmbit inferior al municipi que normalment abasta un sol poble.
Veure Esteribar і Kontzeju
Merindad de Pamplona
La Merindad de Pamplona és la merindad més septentrional de Navarra.
Veure Esteribar і Merindad de Pamplona
Merindades de Navarra
La Comunitat Foral de Navarra dividida en les cinc ''merindades'' històriques amb els respectius caps de merindad. Les merindades són territoris que estaven sota la jurisdicció del merino, un oficial públic encarregat de l'administració econòmica, financera i judicial d'un territori.
Veure Esteribar і Merindades de Navarra
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Esteribar і Navarra
Parlament de Navarra
El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (en basc: Nafarroako Parlamentua o Nafarroako Gorteak) és l'òrgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra.
Veure Esteribar і Parlament de Navarra
Pechero
Pechero a la Castella de l'Antic Règim, des de la baixa edat mitjana fins al final de l'edat moderna, és la condició social que no ve determinada per la riquesa, sinó exclusivament per l'obligació de contribuir al pagament d'un tipus d'impost personal: els anomenats Servei ordinari i extraordinari, altres impostos, com l'alcabala, al recaure sobre els productes, eren més universals.
Veure Esteribar і Pechero
Predomini lingüístic
El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.
Veure Esteribar і Predomini lingüístic
Zabaldika
Zabaldika és una localitat espanyola i un consell de Navarra pertanyent al municipi d'Esteribar.
Veure Esteribar і Zabaldika
Zubiri
Zubiri és una localitat i concejo de la vall i municipi de Esteribar de la Comunitat Foral de Navarra, dins de la comarca de Auñamendi i la Merindad de Sangüesa.
Veure Esteribar і Zubiri
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Esteribar і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Esteribar і 1998
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Esteribar і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Esteribar і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Esteribar і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Esteribar і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Esteribar і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Esteribar і 2006