11 les relacions: Atenes, Bió, Ceres (mitologia), Júpiter (mitologia), Leòcares el Vell, Lisip de Sició, Minerva, Olint, Plini el Vell, Sinope, 1840.
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Estennis і Atenes · Veure més »
Bió
* Bió de Proconès, historiador grec.
Nou!!: Estennis і Bió · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Estennis і Ceres (mitologia) · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Estennis і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Leòcares el Vell
Leòcares (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.
Nou!!: Estennis і Leòcares el Vell · Veure més »
Lisip de Sició
- (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Lisip (Lysippus; Sició, c. 390 - 310 aC) va ser un escultor grec d'època clàssica, germà de Lisístrat i contemporani d'Escopes i de Praxíteles.
Nou!!: Estennis і Lisip de Sició · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Estennis і Minerva · Veure més »
Olint
Olint (Olynthus, en Ὄλυνθος) fou una ciutat del golf Toronaic, entre la península de Pal·lene i la de Sitònia.
Nou!!: Estennis і Olint · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Estennis і Plini el Vell · Veure més »
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Nou!!: Estennis і Sinope · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Estennis і 1840 · Veure més »