Taula de continguts
9 les relacions: Coordenades polars, Corona circular, Espiral d'Arquimedes, Espiral logarítmica, Fil·lotaxi, MathWorld, Pierre de Fermat, Secció àuria, Successió de Fibonacci.
- Espirals
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Veure Espiral de Fermat і Coordenades polars
Corona circular
Corona circular. Una corona circular és, en geometria, una figura geomètrica plana delimitada per dues circumferències concèntriques.
Veure Espiral de Fermat і Corona circular
Espiral d'Arquimedes
Tres voltes de 360° d'un braç d'una espiral d'Arquimedes Una espiral d'Arquimedes (anomenada també espiral aritmètica), és una espiral anomenada en honor del matemàtic Grec del abans de la nostra era Arquimedes; és el lloc geomètric dels punts que corresponen a les posicions recorregudes al llarg del temps per un punt que s'allunya d'un punt fix a velocitat constant al llarg d'una recta que gira a velocitat angular constant respecte d'aquest mateix punt fix.
Veure Espiral de Fermat і Espiral d'Arquimedes
Espiral logarítmica
Espiral logarítmica (grau 10°). Tall de la conquilla d'un nàutil on s'aprecien les cambres formant aproximadament una espiral logarítmica. depressió sobre Islàndia. El patró que segueix és aproximadament el d'una espiral logarítmica.
Veure Espiral de Fermat і Espiral logarítmica
Fil·lotaxi
Fil·lotaxi a) alternada b) oposades (decusades) c) dística i d) verticil·lades. Disposició en forma d'espirals en ''Mammilaria gigantea'' En botànica, la fil·lotaxi és la disposició de les fulles en la tija d'una planta.
Veure Espiral de Fermat і Fil·lotaxi
MathWorld
MathWorld és una enciclopèdia matemàtica de referència, finançada per Wolfram Research Inc., els creadors del programari d'àlgebra computacional Mathematica.
Veure Espiral de Fermat і MathWorld
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Espiral de Fermat і Pierre de Fermat
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Veure Espiral de Fermat і Secció àuria
Successió de Fibonacci
Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada.
Veure Espiral de Fermat і Successió de Fibonacci
Vegeu també
Espirals
- Clotoide
- Conchoespiral
- Corba de radi variable
- Corrent heliosfèric difús
- Espiral
- Espiral d'Arquimedes
- Espiral d'Ekman
- Espiral d'Ulam
- Espiral de Cotes
- Espiral de Fermat
- Espiral de Poinsot
- Espiral de lituus
- Espiral hiperbòlica
- Espiral logarítmica
- Galàxia espiral
- Integral de Fresnel
- Loxodromia
- Uzumaki
- Voluta (art)