Taula de continguts
71 les relacions: Absis, Aiora, Altar, Arc de mig punt, Arc de triomf, Arc tercelet, Arc toral, Argamassa, Armadura, Arquitectura barroca, Art sacre, Blat, Calç, Cambril, Campanar, Capella (arquitectura), Carreu, Cimaci, Coberta, Conservació i restauració, Contrafort, Corinti, Cornisa, Creuer (arquitectura), Dòric, El·lipse, Eucaristia, Façana, Fornícula, Frontó (arquitectura), Gelosia (estructura), Illa urbana, Jònic, Juan de Herrera, Leonardo da Vinci, Lluneta, Maó, Manierisme, Mare de Déu, Mare de Déu dels Desemparats, Mètopa, Nau (arquitectura), Nínxol, Nervi (arquitectura), Obelisc, Ordre toscà, Paredat, Pedra calcària, Pilastra, Polígon, ... Ampliar l'índex (21 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Absis
Aiora
Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Aiora
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Altar
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Arc de mig punt
Arc de triomf
303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Arc de triomf
Arc tercelet
Un arc tercelet és, en una volta estrellada, un arc secundari o terciari que ix del mateix punt que els arcs diagonals i que forma un angle amb aquests, per apuntalar-los.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Arc tercelet
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Arc toral
Argamassa
Col·locació de filades mitjançant argamassa polimèrica L'argamassa o morter de calç és una mena de morter que es fa servir com a material de construcció, compost per una barreja de calç, sorra i aigua.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Argamassa
Armadura
Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Armadura
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Arquitectura barroca
Art sacre
madonna'' de Sandro Botticelli pertany a l'art sacre cristià. La temàtica religiosa a l'art o art sacre és una denominació utilitzada per a produccions artístiques que tenen com a finalitat un culte religiós.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Art sacre
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Blat
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Calç
Cambril
Església de Sant Llorenç de Morunys, cambril de la Mare de Déu dels Colls Un cambril és una cambra o petita capella elevada i accessible que es troba a les esglésies, situada a la part posterior d'un altar i presidida per una imatge d'especial veneració la qual és visible des de la nau de l'església a través d'una obertura.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Cambril
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Campanar
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Capella (arquitectura)
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Carreu
Cimaci
Motllura en cimaci Palència, Castella i Lleó Església de Santa Maria della Carita o del Buon Pastore (Brescia) El cimaci (de llatí cimacium i aquest del grec κύμα, 'ona') és una motllura corba amb forma de S (és a dir, dos semicercles), amb funció tant estètica com estructural, que s'ha utilitzat en l'arquitectura clàssica fins al, quan els nous materials (acer i formigó) van generar una nova arquitectura que no es basava en els cànons clàssics.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Cimaci
Coberta
La coberta o tapa és la part més externa del llibre, opuscle o revista, que cobreix i protegeix la tripa.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Coberta
Conservació i restauració
La porta del castell de Krnov el 2001, abans de la restauració. La porta del castell de Krnov el 2009, després de la restauració. La conservació i restauració és una disciplina dedicada a la preservació del patrimoni cultural, protegint-lo de la degradació per tal que estigui disponible per a futures generacions.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Conservació i restauració
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Contrafort
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Corinti
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Cornisa
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Creuer (arquitectura)
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Dòric
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і El·lipse
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Eucaristia
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Façana
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Fornícula
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Frontó (arquitectura)
Gelosia (estructura)
Pont de gelosia per a un antic ferrocarril (ara convertit en pont per a vianants) Una gelosia és una forma estructural formada per la interconnexió de membres rectilinis, sovint formant unitats triangulars.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Gelosia (estructura)
Illa urbana
Mansanes a la trama urbana de Barcelona pla Una illa de cases o illa urbana és un conjunt d'edificis que constitueixen una unitat dins una ciutat.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Illa urbana
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Jònic
Juan de Herrera
Juan de Herrera (Roiz, 1530 - Madrid, 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Juan de Herrera
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Leonardo da Vinci
Lluneta
Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Lluneta
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Maó
Manierisme
En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Manierisme
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Mare de Déu
Mare de Déu dels Desemparats
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Mare de Déu dels Desemparats
Mètopa
Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Mètopa
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Nau (arquitectura)
Nínxol
* Nínxol ecològic.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Nínxol
Nervi (arquitectura)
Nervadura del sostre del refectori del monestir de Santa Maria de la Valldigna Nervi o nervadura és un element constructiu d'arquitectura format per un segment d'arc —tipus motllura— sortint de l'intradós d'una volta.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Nervi (arquitectura)
Obelisc
Obelisc de Luxor a París. Un obelisc és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Obelisc
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Ordre toscà
Paredat
Un paredat és un espai cobert per un mur o una paret.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Paredat
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Pedra calcària
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Pilastra
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Polígon
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Presbiteri
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Renaixement
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Retaule
Roseta (decoració)
Una roseta a un estuc ornamental Una roseta és un element decoratiu en forma de flor, amb els pètals en disposició circular, usat com a motiu escultòric des de l'antiguitat.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Roseta (decoració)
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Sagristia
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Segle XVI
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Segle XVII
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Terratrèmol
Tornapunta
Les tornapuntes són les fustes que aguanten les vigues a la paret. Un Tornapunta també anomenat riosta angular, riosta de cantonada o tornapuntes de cantonada, és una peça de fusta o metall que es fa servir en processos constructius, que unida obliquament a una altra de vertical serveix de suport per a una tercera horitzontal o inclinada, com un reforç.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Tornapunta
Tríglif
El tríglif (τρίγλυφος) és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga; deu la seva denominació a les tres estries (glifs) que ho recorren en vertical.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Tríglif
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Venècia
Vicent López i Portaña
Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Vicent López i Portaña
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Vinya
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і Volta de creueria
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і 1628
1702
;Món.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і 1702
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і 1739
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і 1745
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і 1746
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і 1748
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Aiora і 1985