Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Agregacions municipals de Barcelona, Antics municipis del pla de Barcelona, Antoni Fisas i Planas, Arc de mig punt, Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura romànica, Art déco, Art paleocristià, Barcelona, Basílica, Basílica de Santa Maria Major, Cambril, Campanar, Caputxins de Sarrià, Carrer de Balmes, Catolicisme, Cúpula, Cimbori, Classicisme, Collserola, Cor (arquitectura), Corinti, Cremallera de Núria, Dècada del 1920, Entaulament, Enteixinat, Esgrafiat, Florència, Francesc Labarta i Planas, Franquisme, Frontó (arquitectura), Gervasi i Protasi, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Historicisme arquitectònic, Horta-Guinardó, Jacint Verdaguer i Santaló, Jocs Florals, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Danés i Torras, Josep Obiols i Palau, Josep Vilaseca i Casanovas, Lleó XIII, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de topònims de Fogars de Montclús, Lluís Bru i Salelles, Masia, Mosaic, Nau (arquitectura), ..., Neoclassicisme, Neomudèjar, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Noucentisme, Olot, Orgue, Pòrtic, Pere Benavent de Barberà i Abelló, Pintura, Racionalisme arquitectònic, Ribes de Freser, Roma, Rosa dels vents, Sant Gervasi de Cassoles, Sarrià (Barcelona), Sarrià i Sant Gervasi, Segona República Espanyola. Ampliar l'índex (17 més) »
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »
Antics municipis del pla de Barcelona
Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Antics municipis del pla de Barcelona · Veure més »
Antoni Fisas i Planas
Edifici Bloc Clip (1949-1953), d'Antoni Fisas i Raimon Duran i Reynals, Barcelona Església de Sant Miquel dels Sants (1950-1963), d'Antoni Fisas i Eugeni Pere Cendoya, Barcelona Antoni Fisas i Planas (Barcelona, 1896 - ibidem, 1953) va ser un arquitecte català.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Antoni Fisas i Planas · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Arc de mig punt · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Arquitectura de Barcelona · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Arquitectura romànica · Veure més »
Art déco
Lart déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual s'estengué fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives —com ara l'arquitectura, l'interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i també les arts visuals —com ara la indumentària, la pintura, el gravat, l'escultura i la cinematografia—.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Art déco · Veure més »
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Art paleocristià · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Barcelona · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Basílica · Veure més »
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »
Cambril
Església de Sant Llorenç de Morunys, cambril de la Mare de Déu dels Colls Un cambril és una cambra o petita capella elevada i accessible que es troba a les esglésies, situada a la part posterior d'un altar i presidida per una imatge d'especial veneració la qual és visible des de la nau de l'església a través d'una obertura.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Cambril · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Campanar · Veure més »
Caputxins de Sarrià
Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Caputxins de Sarrià · Veure més »
Carrer de Balmes
El Carrer de Balmes (dedicat al filòsof i religiós català Jaume Balmes) és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona per la seva centralitat i llargària.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Carrer de Balmes · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Catolicisme · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Cúpula · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Cimbori · Veure més »
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Classicisme · Veure més »
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Collserola · Veure més »
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Cor (arquitectura) · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Corinti · Veure més »
Cremallera de Núria
El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca catalana del Ripollès.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Cremallera de Núria · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Dècada del 1920 · Veure més »
Entaulament
Entaulament del Partenó S'anomena entaulament al conjunt de peces que graviten immediatament sobre les columnes a l'arquitectura arquitravada.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Entaulament · Veure més »
Enteixinat
Enteixinat a La Aljafería de Saragossa Detall de l'enteixinat del Paranimf de la Universitat d'Alcalá (1520). Enteixinat o teginat es refereix a tota sostrada amb decoració de fusta, que resol els problemes estructurals dels edificis, i molt especialment la realització de forjats i armadures de sostres.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Enteixinat · Veure més »
Esgrafiat
La paraula esgrafiat ve de l'italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Esgrafiat · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Florència · Veure més »
Francesc Labarta i Planas
Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 26 d'agost de 1883 - Barcelona, 3 de novembre de 1963) va ésser un pintor i dibuixant.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Francesc Labarta i Planas · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Franquisme · Veure més »
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Frontó (arquitectura) · Veure més »
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Gervasi i Protasi · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Historicisme arquitectònic
Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Historicisme arquitectònic · Veure més »
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Horta-Guinardó · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Jocs Florals · Veure més »
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »
Josep Danés i Torras
va ser un arquitecte català.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Josep Danés i Torras · Veure més »
Josep Obiols i Palau
Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va ésser un pintor, dibuixant i gravador considerat «l'artista més representatiu de la cultura noucentista».
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Josep Obiols i Palau · Veure més »
Josep Vilaseca i Casanovas
Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Josep Vilaseca i Casanovas · Veure més »
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Lleó XIII · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de topònims de Fogars de Montclús
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Fogars de Montclús, al Vallès Oriental.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Llista de topònims de Fogars de Montclús · Veure més »
Lluís Bru i Salelles
Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952) fou un mosaïcista i escenògraf modernista.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Lluís Bru i Salelles · Veure més »
Masia
300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Masia · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Mosaic · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Nau (arquitectura) · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Neoclassicisme · Veure més »
Neomudèjar
Edifici de Correus de Saragossa. L'art neomudèjar és una renaixença de l'art mudèjar que es donà a la península Ibèrica al canvi del al.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Neomudèjar · Veure més »
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Veure més »
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Noucentisme · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Olot · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Orgue · Veure més »
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Pòrtic · Veure més »
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Pere Benavent de Barberà i Abelló · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Pintura · Veure més »
Racionalisme arquitectònic
Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Racionalisme arquitectònic · Veure més »
Ribes de Freser
Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Ribes de Freser · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Roma · Veure més »
Rosa dels vents
Rosa dels vents moderna. La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs de procedència del vent en què convencionalment es divideix la circumferència de l'horitzó.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Rosa dels vents · Veure més »
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Sarrià (Barcelona) · Veure més »
Sarrià i Sant Gervasi
Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Sarrià i Sant Gervasi · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Mare de Déu de la Bonanova і Segona República Espanyola · Veure més »
Redirigeix aquí:
Església de la Bonanova, Església de la Mare de Déu de la Bonanova, Parròquia de la Bonanova.
