Taula de continguts
65 les relacions: Absis, Ambrosio Cotes, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Bisbat d'Oriola-Alacant, Catedral d'Oriola, Catedral de Múrcia, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Columna, Cor, Cor (arquitectura), Edifici, Església de Santa Maria (Villena), Felip II de Castella, Finestra, Gòtic català, Guerra Civil espanyola, Jacopo Torni, Jerónimo Quijano, Llotja, Llotja de la Seda, Llotja de Palma, Monument, Morabatí, Nau (arquitectura), Orgue, País Valencià, Patrimoni històric espanyol, Púlpit, Pica baptismal, Plaça de Sant Jaume (Villena), Plantes, Reixa, Rellotge de sol, Renaixement, Retaule, Roma, Sagristia, Sala capitular, Segle XV, Tafulla, Torre, Villena, Vitrall, 1492, 1510, 1513, 1543, 1575, 1623, ... Ampliar l'índex (15 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Absis
Ambrosio Cotes
Signatura d'Ambrosio Cotes el 1576. Ambrosio Cotes (Villena, 1550? — Sevilla, 1603) va ser un compositor valencià.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Ambrosio Cotes
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Arquitectura del Renaixement
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Arquitectura gòtica
Bisbat d'Oriola-Alacant
El bisbat o diòcesi d'Oriola - Alacant (en llatí: Dioecesis Oriolensis-Lucentinæ) és una diòcesi catòlica situada al País Valencià.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Bisbat d'Oriola-Alacant
Catedral d'Oriola
La Santa Església Catedral del Salvador és la catedral de la diòcesi Oriola-Alacant, a Oriola a la comarca del Baix Segura.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Catedral d'Oriola
Catedral de Múrcia
L'Església Catedral de Santa Maria, més coneguda com a Catedral de Múrcia, és el temple principal i seu de la Diòcesi de Cartagena.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Catedral de Múrcia
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Columna
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Cor
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Cor (arquitectura)
Edifici
Torre Glòries, a Barcelona. Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Edifici
Església de Santa Maria (Villena)
L'església de Santa Maria és un temple catòlic situat a Villena, Alt Vinalopó (País Valencià).
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Església de Santa Maria (Villena)
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Felip II de Castella
Finestra
'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Finestra
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Gòtic català
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Guerra Civil espanyola
Jacopo Torni
Jacopo Torni, també conegut com a Jacobo Fiorentin, L'Indaco, i Jacopo dell'Indaco (1476 – Villena, 1526)), fou un pintor italià de Florència. Va ser deixeble de Domenico Ghirlandaio (1449-1494) i germà del pintor Francesco Torni (1492-1560). Jacopo va ajudar Miquel Àngel a pintar el sostre de la Capella Sixtina a Roma, i segons diu Giorgio Vasari a les seues Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes..., «vivia en una grandíssima intimitat amb Miquel Àngel».
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Jacopo Torni
Jerónimo Quijano
Jerónimo Quijano (? 1500- Múrcia, novembre de 1563) va ser un arquitecte i escultor espanyol.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Jerónimo Quijano
Llotja
Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Llotja
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Llotja de la Seda
Llotja de Palma
La Llotja dels Mercaders de Palma fou construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Col·legi de la Mercaderia.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Llotja de Palma
Monument
Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Monument
Morabatí
El morabatí era un impost sobre el monedatge que es va aplicar a la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Morabatí
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Nau (arquitectura)
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Orgue
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і País Valencià
Patrimoni històric espanyol
El Patrimoni històric espanyol és el conjunt de béns de valor històric, artístic, científic o tècnic que conformen l'aportació d'Espanya a la cultura universal.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Patrimoni històric espanyol
Púlpit
gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Púlpit
Pica baptismal
XII cognom.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Pica baptismal
Plaça de Sant Jaume (Villena)
La plaça de Sant Jaume de Villena constitueix l'espai urbà més representatiu del seu centre històric.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Plaça de Sant Jaume (Villena)
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Plantes
Reixa
miniatura miniatura miniatura Una reixa és una estructura generalment metàl·lica que protegeix finestres, portes i altres buits d'un edifici contra la intrusió.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Reixa
Rellotge de sol
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Rellotge de sol
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Renaixement
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Retaule
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Roma
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Sagristia
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Sala capitular
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Segle XV
Tafulla
La tafulla (de l'àrab taḥwila, 'peça de terra') és una unitat de superfície agrària usada a la part meridional del País Valencià, d'origen àrab.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Tafulla
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Torre
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Villena
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і Vitrall
1492
;Països Catalans.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1492
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1510
1513
;Països Catalans.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1513
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1543
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1575
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1623
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1650
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1656
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1662
1686
; Països Catalans.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1686
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 17 de gener
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1703
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1709
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1728
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1741
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1742
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1750
1888
;Països Catalans.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1888
1931
;Països Catalans.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1931
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 1951
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) і 2007