Taula de continguts
41 les relacions: Agustí d'Hipona, Aristòtil, Arts liberals, Bernard Silvestre, Bernat de Chartres, Boeci, Calcidi, Cel, Chartres, Ciceró, Cristianisme, Déu, Déu Pare, Edat mitjana, Escolàstica, Esperit Sant en el cristianisme, Filosofia medieval, Fulbert de Chartres, Gènesi, Gilbert de Poitiers, Gramàtica, Guillem de Champeaux, Guillem de Conches, Hermann de Caríntia, Iu de Chartres, Joan de Salisbury, Macrobi, Panteisme, Plató, Plini el Vell, Porfiri, Quadrívium, Renaixement, Santíssima Trinitat, Terra, Timeu (diàleg), Trívium, 1126, 1145, 1153, 1155.
- Filosofia de l'edat mitjana
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Escola de Chartres і Agustí d'Hipona
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Escola de Chartres і Aristòtil
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Escola de Chartres і Arts liberals
Bernard Silvestre
Bernard Silvestre, en llatí Bernardus Sylvestris (c. 1100 - c. 1165 / c. 1075 - c. 1126 segons Benoît Patar) poeta i filòsof francès del que escrigué en llatí i que de vegades se l'ha confós amb Bernard de Chartres.
Veure Escola de Chartres і Bernard Silvestre
Bernat de Chartres
Bernat de Chartres (Bernardus Carnotensis en llatí, Bernard de Chartres en francès) va ser un filòsof del, de la vida del qual es tenen poques dades.
Veure Escola de Chartres і Bernat de Chartres
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Veure Escola de Chartres і Boeci
Calcidi
Manuscrit Medieval de la traducció del ''Timeu'' feta per Calcidi Calcidi va ser un filòsof neoplatònic del segle IV o potser començaments del.
Veure Escola de Chartres і Calcidi
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Veure Escola de Chartres і Cel
Chartres
Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Veure Escola de Chartres і Chartres
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Escola de Chartres і Ciceró
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Escola de Chartres і Cristianisme
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Escola de Chartres і Déu
Déu Pare
Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.
Veure Escola de Chartres і Déu Pare
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Escola de Chartres і Edat mitjana
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Veure Escola de Chartres і Escolàstica
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Escola de Chartres і Esperit Sant en el cristianisme
Filosofia medieval
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Veure Escola de Chartres і Filosofia medieval
Fulbert de Chartres
Fulbert de Chartres (960 - 10 d'abril de 1028) fou un bisbe de Chartres, amic i deixeble de Gerbert d'Aurillac.
Veure Escola de Chartres і Fulbert de Chartres
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Veure Escola de Chartres і Gènesi
Gilbert de Poitiers
Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.
Veure Escola de Chartres і Gilbert de Poitiers
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Escola de Chartres і Gramàtica
Guillem de Champeaux
Guillem de Champeaux (c. 1070 - 18 de gener de 1121, Châlons-en-Champagne) fou un teòleg i filòsof francès.
Veure Escola de Chartres і Guillem de Champeaux
Guillem de Conches
Guillem de Conches (c. 1080 - c. 1150, Conches-en-Ouche, Normandia) fou un gramàtic i filòsof platònic francès del, fou especialment eminent en gramàtica i en el quadrivi.
Veure Escola de Chartres і Guillem de Conches
Hermann de Caríntia
Hermann de Caríntia, conegut com a Hermann el Dàlmata o, en llatí, Sclavus Dalmatin o Hermannus Secundus (com a ell li agradava que l'anomenessin per diferenciar-se d'Hermannus Contractus), va ser un traductor del, que va traduir obres científiques àrabs al llatí.
Veure Escola de Chartres і Hermann de Caríntia
Iu de Chartres
Iu o Ivó de Chartres (ca. 1040 - ca. 1116) fou un sant francès i un dels personatges clau del conflicte que enfrontà el papat i el Sacre Imperi Romanogermànic: la Lluita de les Investidures.
Veure Escola de Chartres і Iu de Chartres
Joan de Salisbury
Joan de Salisbury (c. 1120 - 25 d'octubre de 1180) fou un autor, educador i diplomàtic anglès, bisbe de Chartres.
Veure Escola de Chartres і Joan de Salisbury
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Escola de Chartres і Macrobi
Panteisme
El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.
Veure Escola de Chartres і Panteisme
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Escola de Chartres і Plató
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Escola de Chartres і Plini el Vell
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Veure Escola de Chartres і Porfiri
Quadrívium
El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.
Veure Escola de Chartres і Quadrívium
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Escola de Chartres і Renaixement
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Escola de Chartres і Santíssima Trinitat
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Escola de Chartres і Terra
Timeu (diàleg)
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.
Veure Escola de Chartres і Timeu (diàleg)
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Veure Escola de Chartres і Trívium
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Escola de Chartres і 1126
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Escola de Chartres і 1145
1153
;Països Catalans.
Veure Escola de Chartres і 1153
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Escola de Chartres і 1155
Vegeu també
Filosofia de l'edat mitjana
- Doxa
- Escola de Chartres
- Escola de sant Víctor
- Escola modista
- Filosofia medieval
- Hermètica
- Pont de Buridan
- Renaixement
- Transmissió dels textos clàssics grecs