Taula de continguts
31 les relacions: Asgard, Bàlder, Bruixeria, Era dels vikings, Freia, Freyr, Georges Dumézil, Germànics, Gesta Danorum, Grágás, Gylfaginning, Hödr, Helgakviða Hundingsbana I, Lokasenna, Loki, Mitologia nòrdica, Njörðr, Norrè, Odin (déu), Saga (literatura), Saga Sturlunga, Saga völsunga, Saxo Grammaticus, Sigurd, Sjöfn, Sleipnir, University of Chicago Press, Vanir, Völva, Vikings, Xamanisme.
Asgard
En la mitologia germànica, l'Asgard (en nòrdic antic Ásgarðr o Ásgárðr) és el món on viuen els déus de la nissaga dels Aesir, a diferència del Midgard, el món dels humans, i el Jotunheim, el món dels gegants.
Veure Ergi і Asgard
Bàlder
Höðr a disparar a '''Balder''' Balder, Baldur o Baldr, segons la llengua, és un personatge de la mitologia escandinava, segon fill d'Odin, el primer que tingué amb la seva esposa Frigg.
Veure Ergi і Bàlder
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Veure Ergi і Bruixeria
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Veure Ergi і Era dels vikings
Freia
Carro de la Deessa Freia. En la mitologia nòrdica, Freia és la deessa de l'amor i la fertilitat.
Veure Ergi і Freia
Freyr
Freyr o Frey (← germànic *frau̯ʝaz "senyor", igual que l'alemany antic vrô "senyor") és el déu germànic de la fertilitat.
Veure Ergi і Freyr
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Veure Ergi і Georges Dumézil
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Ergi і Germànics
Gesta Danorum
Angers), pàgina 1, frontal La Gesta Danorum (també anomenada Història dànica o danesa) és un text del atribuït a l'historiador Saxo Grammaticus.
Veure Ergi і Gesta Danorum
Grágás
Pàgina de ''Gragás'' en la versió GKS 1157 fol. El codi Grágás ('de l'oca grisa', també Lögréttuþáttur) és una col·lecció de lleis del període de l'Estat Lliure d'Islàndia i consta de lleis civils i de regulació de l'Església cristiana islandesa.
Veure Ergi і Grágás
Gylfaginning
XVIII del ''Gylfaginning''. La visió de Gylfi (en nòrdic antic Gylfaginning) és la primera secció de lEdda prosaica.
Veure Ergi і Gylfaginning
Hödr
Loki enganya Hod perquè mati Balder En la mitologia escandinava, Hod (en nòrdic antic Hǫðr, genitiu: Haðar) era un déu ans, cec, fill d'Odin i, per tant, germanastre o potser i tot (si també era fill de la Frigg -cosa, tanmateix, que no s'especifica a les fonts medievals-), germà de Balder.
Veure Ergi і Hödr
Helgakviða Hundingsbana I
L'exèrcit d'Helgi marxa a lluitar per Sigrún Helgakviða Hundingsbana I, Völsungakviða o Primer cant d'Helgi Hundingsbane és una poesia en nòrdic antic que es troba en lEdda poètica.
Veure Ergi і Helgakviða Hundingsbana I
Lokasenna
La Lokasenna és un dels poemes mitològics de l'Edda poètica.
Veure Ergi і Lokasenna
Loki
XVII. En la mitologia nòrdica, Loki és el déu del foc i de l'engany; és fill dels gegants Laufey i Farbauti, té dos germans, Helblindi i Býleistr, dels quals es coneix ben poc.
Veure Ergi і Loki
Mitologia nòrdica
Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes.
Veure Ergi і Mitologia nòrdica
Njörðr
En la mitologia escandinava, Njörðr és el déu del vent, la terra costanera fèrtil, els mariners, la navegació i la pesca.
Veure Ergi і Njörðr
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Veure Ergi і Norrè
Odin (déu)
Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.
Veure Ergi і Odin (déu)
Saga (literatura)
Es coneix com a sagues un tipus d'obres literàries sorgides en l'Edat Mitjana, normalment entre els segles XII i XIV.
Veure Ergi і Saga (literatura)
Saga Sturlunga
La Sturlunga Saga (sovint simplement Sturlunga o Història dels descendents de Sturla Þórðarson) és una col·lecció de sagues islandeses de diversos autors dels s. XII i XIII compilades cap a l'any 1300; relata sobretot la història dels Sturlungar, un poderós clan governant durant el període conegut com a Sturlungaöld de l'Estat Lliure d'Islàndia.
Veure Ergi і Saga Sturlunga
Saga völsunga
Un foli del manuscrit C del ''Nibelungenlied'' (''Cantar dels Nibelungs''), èpica medieval alemanya que relata els mateixos fets que la saga. La Saga völsunga o Saga dels volsungs és un text islandés en prosa de la fi del s. XIII, cap a l'any 1270.
Veure Ergi і Saga völsunga
Saxo Grammaticus
Saxo Grammaticus (nascut entre 1150 i 1157-mort a principis del) és un clergue autor de la primera història de Dinamarca coneguda i un dels historiadors més destacats de l'Edat Mitjana europea.
Veure Ergi і Saxo Grammaticus
Sigurd
Sigurd o Siegfried (Sigfrid) (nòrdic antic: Sigurðr) és un heroi de la literatura i mitologia germànica, fill de Sigmund, rei dels francs, i de Siglinda, filla d'Eulimi, que el donà a llum en un bosc i morí durant el part.
Veure Ergi і Sigurd
Sjöfn
En la mitologia escandinava, Sjöfn és una deessa associada a l'amor.
Veure Ergi і Sjöfn
Sleipnir
En la mitologia escandinava Sleipnir és el cavall d'Odín el més fidel dels corsers i també el més ràpid, ja que té vuit potes.
Veure Ergi і Sleipnir
University of Chicago Press
L'University of Chicago Press és el major editor universitari estatunidenc.
Veure Ergi і University of Chicago Press
Vanir
Vanir és un dels dos panteons de la mitologia nòrdica, l'altre i més ben conegut són els Æsir.
Veure Ergi і Vanir
Völva
Völva és sinònim de bruixa.
Veure Ergi і Völva
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Ergi і Vikings
Xamanisme
El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.
Veure Ergi і Xamanisme