Taula de continguts
5 les relacions: Agalla (botànica), Basal (filogènia), Basidiomicots, Dicaris, Fongs.
Agalla (botànica)
Agalles de ''Mikiola fagi'' (''Diptera'', ''Cecidomyidae'') a sobre de fulles de faig Una agalla, macarulla (camarulla), ballaruga (ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga), camarota (macarota), cassanella, cascarra (Catalunya del Nord) i cascar(r)ot (bola de, al Vallespir), anomenada científicament gala (o gal·la) i cecidi, és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs.
Veure Entorrhizomycota і Agalla (botànica)
Basal (filogènia)
En filogènia, un clade basal és el primer clade a ramificar-se en un clade més gran; apareix a la base d'un cladograma.
Veure Entorrhizomycota і Basal (filogènia)
Basidiomicots
Els basidiomicots (en anglès Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta) constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels fongs, els quals es caracteritzen per produir basidis on hi ha les basidiòspores.
Veure Entorrhizomycota і Basidiomicots
Dicaris
Els dicaris (Dikarya) són un subregne dels fongs que inclou els fílum dels ascomicots i els basidiomicots, que generalment produeixen dicarionts, a vegades fent hifes, a vegades unicel·lulars, però sempre sense flagels.
Veure Entorrhizomycota і Dicaris
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Entorrhizomycota і Fongs