Accés més ràpid que el navegador!
11 les relacions: Brigada del Sud d'Armagh (IRA Provisional), Conflicte nord-irlandès, Diumenge Sagnant (1972), Garda Síochána, IRA Provisional, Lluís Mountbatten, Margaret Thatcher, Royal Ulster Constabulary, Taoiseach, Ulster Volunteer Force, Warrenpoint.
Brigada del Sud d'Armagh (IRA Provisional)
La Brigada del Sud d'Armagh (en anglès: South Armagh Brigade) de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA), va ser una brigada paramilitar que va operar durant el conflicte nord-irlandès al sud del comtat d'Armagh.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Brigada del Sud d'Armagh (IRA Provisional) · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Diumenge Sagnant (1972)
Diumenge Sagnant (Bloody Sunday en anglès) és el terme comunament usat per referir-se als fets succeïts al barri de Bogside de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord el dia 30 de gener de 1972.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Diumenge Sagnant (1972) · Veure més »
Garda Síochána
La Garda Síochána (en català: "Els guardians de la pau"), popularment anomenats Gardaí (en català: "Guardians"), és el cos policial de la República d'Irlanda.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Garda Síochána · Veure més »
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і IRA Provisional · Veure més »
Lluís Mountbatten
Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg, comte i vescomte Mountbatten de Birmània, baró Romsey, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor, 25 de juny de 1900 - Mullaghmore, comtat de Sligo, Irlanda, 27 d'agost de 1979) fou un militar i aristòcrata anglès.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Lluís Mountbatten · Veure més »
Margaret Thatcher
Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, HonFRSC (nascuda Roberts; 13 d'octubre de 1925 - 8 d'abril de 2013), va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Margaret Thatcher · Veure més »
Royal Ulster Constabulary
La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Royal Ulster Constabulary · Veure més »
Taoiseach
Escut de la República d'Irlanda El Taoiseach (pronunciació: /ti:ʃɒx/ o "tíxokh"; en plural Taoisigh, pronunciació /ti:ʃi:/ o "tixi") és el cap de govern de la República d'Irlanda i el líder del gabinet irlandès, càrrec equivalent al primer ministre de les democràcies parlamentàries sota el sistema de Westminster.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Taoiseach · Veure més »
Ulster Volunteer Force
LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.
Nou!!: Emboscada de Warrenpoint і Ulster Volunteer Force · Veure més »
Warrenpoint
Warrenpoint (en gaèlic irlandès an Pointe, en escocès de l'Ulster Warrenpynt) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.
