Taula de continguts
58 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Anacoreta, Balaguer, Beguines, Bernat VII de Comenge, Bernat VIII de Comenge, Blanca de Nàpols, Castell Formós, Cecília de Comenge-Torena, Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Comte, Conca de Barberà, Constança d'Aragó i d'Entença, Contemplació cristiana, Eduard I de Portugal, Elionor d'Urgell, Elisabet de Mallorca, Felicia-Matilda de Mayenne, Ferran d'Antequera, Ferran de Mallorca, Gombau d'Entença, Guillem VI de Montpeller, Guillem VII de Montpeller, Hug II de Borgonya, Isabel de Sabran, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Joan II de Montferrat, Llista de comtes d'Urgell, Margarida de Montferrat, Maria de Castella, Martí l'Humà, Matilda de Borgonya, Montblanc, Morella, Muntanyes de Prades, Parc Natural de Poblet, Pere II d'Urgell, Pere Marginet, Pesta Negra, Pregària cristiana, Recinte emmurallat de Montblanc, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Revolta del comte d'Urgell, Sant Joan de la Muntanya, Santa Maria de Sixena, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Alfons el Benigne
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Alfons el Magnànim
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Anacoreta
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Balaguer
Beguines
Beguina Les beguines (o rescluses en català antic) eren les dones que van protagonitzar un moviment social i religiós sorgit a les darreries del a tot Europa.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Beguines
Bernat VII de Comenge
Bernat VII de († Buset, 21 de juliol de 1312), va ser comte de Comenge de 1295 a 1312.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Bernat VII de Comenge
Bernat VIII de Comenge
Bernat VIII de Comenge-Torena (1285-1336) vas ser comte de Comenge i vescomte de Torena.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Bernat VIII de Comenge
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Blanca de Nàpols
Castell Formós
El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Castell Formós
Cecília de Comenge-Torena
Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Cecília de Comenge-Torena
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Compromís de Casp
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Comtat d'Urgell
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Comte
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Conca de Barberà
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Constança d'Aragó i d'Entença
Contemplació cristiana
La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Contemplació cristiana
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Eduard I de Portugal
Elionor d'Urgell
Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Elionor d'Urgell
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Elisabet de Mallorca
Felicia-Matilda de Mayenne
Felicia-Matilda de Mayenne (o Matilda de Turenne), muller d'Hug II de Borgonya.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Felicia-Matilda de Mayenne
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Ferran d'Antequera
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Ferran de Mallorca
Gombau d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença Gombau d'Entença o Gombal d'Entença (s. XII) fou fill de Berenguer I d'Entença primer senyor de la baronia d'Entença.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Gombau d'Entença
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Guillem VI de Montpeller
Guillem VII de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Guillem VII de Montpeller
Hug II de Borgonya
Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Hug II de Borgonya
Isabel de Sabran
Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Isabel de Sabran
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Jaume el Just
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Jaume I d'Urgell
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Jaume II d'Urgell
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Jaume III de Mallorca
Joan II de Montferrat
Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Joan II de Montferrat
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Llista de comtes d'Urgell
Margarida de Montferrat
Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Margarida de Montferrat
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Maria de Castella
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Martí l'Humà
Matilda de Borgonya
Matilda de Borgonya (?-?), muller de Guilhèm VII de Montpeller.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Matilda de Borgonya
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Montblanc
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Morella
Muntanyes de Prades
Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Muntanyes de Prades
Parc Natural de Poblet
El Paratge natural de Poblet és un espai natural de protecció especial, al vessant nord de les muntanyes de Prades i correspon a la capçalera del riu Francolí, a la Conca de Barberà.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Parc Natural de Poblet
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Pere II d'Urgell
Pere Marginet
Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barberà o l'Albi, Garrigues, ca. 1370 - Poblet, Conca de Barberà, 1435) fou un eclesiàstic català.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Pere Marginet
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Pesta Negra
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Pregària cristiana
Recinte emmurallat de Montblanc
El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Recinte emmurallat de Montblanc
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Revolta del comte d'Urgell
Sant Joan de la Muntanya
L'ermita de Sant Joan de la Muntanya és un mirador natural de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Sant Joan de la Muntanya
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Santa Maria de Sixena
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Saragossa
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Setge de Balaguer (1413)
Sibil·la de Mataplana
Sibil·la de Mataplana (?, ? - Ripollès), muller de Guilhèm VI de Montpeller.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Sibil·la de Mataplana
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і Teresa d'Entença
1413
; Països Catalans.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і 1413
1424
;Països catalans.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і 1424
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і 1430
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Elionor d'Aragó-Urgell і 28 de maig
També conegut com Elionor d'Aragó i Montferrat, Nialó.