Taula de continguts
55 les relacions: Anticapitalisme, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Assemblea Federal de Suïssa, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Bicameralitat, Cantó del Jura, Cantons de Suïssa, Centre polític, Circumscripció electoral, Comunisme, Consell dels Estats, Consell Federal de Suïssa, Consell Nacional de Suïssa, Conservadorisme, Democràcia cristiana, Democràcia directa, Dreta, Ecologisme, Escrutini proporcional plurinominal, Escrutini uninominal majoritari, Esquerra, Euroescepticisme, Europeisme, Extrema esquerra, Francès, Liberalisme, Lliga de Ticino, Llista oberta, Neuchâtel, Nidwalden, Novembre, Obwalden, Octubre, Partit del Treball Suís, Partit Evangèlic Suís, Partit Liberal Radical de Suïssa, Partit Liberal Verd de Suïssa, Partit Popular Democristià de Suïssa, Partit Popular Suís, Partit Socialcristià (Suïssa), Partit Socialdemòcrata de Suïssa, Partit Verd de Suïssa, Populisme, Progressisme, Radicalisme, Regionalisme, Regla D'Hondt, Sobiranisme, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Anticapitalisme
Un pòster del 1911 del sindicat dels Treballadors Industrials del Món Lanticapitalisme és una ideologia i una pràctica social i política que s'oposa (d'una forma total o parcial) al capitalisme en creure que no és el millor sistema per a la humanitat.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Anticapitalisme
Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Inner-Rhoden
Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Appenzell Inner-Rhoden
Assemblea Federal de Suïssa
L'Assemblea Federal de Suïssa (alemany Bundesversammlung; francès, Assemblée fédérale; italià Assemblea federale; romanx Assamblea federala) és el poder legislatiu i l'autoritat suprema de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Assemblea Federal de Suïssa
Basilea-Camp
Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Basilea-Camp
Basilea-Ciutat
Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Basilea-Ciutat
Bicameralitat
Sense cambra legislativa. La Bicameralitat és la pràctica de tenir dues cambres legislatives.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Bicameralitat
Cantó del Jura
El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Cantó del Jura
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Cantons de Suïssa
Centre polític
El centrisme o centre polític o és una ideologia política que es defineix per la seva retòrica centrista en oposició a les posicions d'esquerra i dreta.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Centre polític
Circumscripció electoral
Una circumscripció o districte electoral en unes eleccions o un sistema electoral és el conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d'escons.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Circumscripció electoral
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Comunisme
Consell dels Estats
El Consell dels Estats (Alemany: Ständerat; francés: Conseil des États; italià: Consiglio degli Stati; romanx: Cussegl dals Stadis) és la cambra alta de l'Assemblea Federal de Suïssa, sent el Consell Nacional la cambra baixa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Consell dels Estats
Consell Federal de Suïssa
L'Interior del Palau Federal, on es reuneix el Consell Federal. Membres del Consell Federal el Gener de 2016. El Consell federal de Suïssa (en alemany Bundesrat, en francès Conseil Fédéral, en italià Consiglio Federale, i en romanx Cussegl Federal) és l'òrgan executiu de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Consell Federal de Suïssa
Consell Nacional de Suïssa
El Consell Nacional de Suïssa (en alemany Nationalrat, en francès Conseil National, en italià Consiglio Nazionale, en romanx Cussegl naziunal) és la cambra baixa de l'Assemblea Federal de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Consell Nacional de Suïssa
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Conservadorisme
Democràcia cristiana
La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Democràcia cristiana
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Democràcia directa
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Dreta
Ecologisme
transgèniques. Lecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Ecologisme
Escrutini proporcional plurinominal
La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Escrutini proporcional plurinominal
Escrutini uninominal majoritari
Lescrutini uninominal majoritari (també conegut pel seu nom anglès, first-past-the-post) és un sistema electoral en què el territori es divideix en circumscripcions que elegeixen un sol diputat cadascuna i el candidat guanyador és el que obté més vots.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Escrutini uninominal majoritari
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Esquerra
Euroescepticisme
L'euroescepticisme és una idea política reticent o contrària al procés d'integració de la Unió Europea.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Euroescepticisme
Europeisme
L'Europeisme és un corrent ideològic del que defensa la unificació política d'Europa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Europeisme
Extrema esquerra
La Universitat de Lleida en vaga el 29N de 2018 El terme extrema esquerra es fa servir per a descriure els moviments polítics situats més a l'esquerra dels partits socialistes i partits comunistes tradicionals,Segons Serge Cosseron (Diccionari de l'extrema esquerra, p. 20), el terme utilitzat per descriure "tots els moviments a l'esquerra del Partit Comunista".
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Extrema esquerra
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Francès
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Liberalisme
Lliga de Ticino
La Lliga de Ticino (italià Lega dei Ticinesi, LdT) és un partit polític de Suïssa d'ideologia nacionalista conservadora, centrat al cantó de Ticino.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Lliga de Ticino
Llista oberta
La llista oberta és una de les variants del sistema electoral de representació proporcional on els votants exerceixen una influència en l'elecció dels candidats d'una llista electoral.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Llista oberta
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Neuchâtel
Nidwalden
Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Nidwalden
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Novembre
Obwalden
Obwalden és un cantó de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Obwalden
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Octubre
Partit del Treball Suís
El Partit del Treball Suís (alemany Partei der Arbeit der Schweiz, PAS; francès Parti Suisse du Travail - Parti Ouvrier et Populaire, PST-POP; italià Partito Comunista, romanx Partida Svizra da la Lavur, PSL) és un partit polític de Suïssa d'ideologia socialista.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit del Treball Suís
Partit Evangèlic Suís
El Partit Evangèlic Suís (alemany Evangelische Volkspartei der Schweiz, francès Parti évangélique suisse, italià Partito evangelico svizzero, romanx Partida evangelica da la Svizra, EVP-PEV) és un partit polític de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Evangèlic Suís
Partit Liberal Radical de Suïssa
El Partit Liberal Radical de Suïssa (en francès: Parti libéral-radical o PLR. Les Libéraux-Radicaux, en alemany: FDP.Die Liberalen, en italià: Partito liberale-radicale svizzero) és un partit polític de Suïssa format en 2009 a partir de la unió del Partit liberal i el Partit Radical Democràtic.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Liberal Radical de Suïssa
Partit Liberal Verd de Suïssa
EL Partit Liberal Verd de Suïssa (alemany Grünliberale Partei der Schweiz, glp; francès Parti Vert-Libéral, pvl) és un partit polític de Suïssa, fundat el 19 de juliol de 2007 per quatre partits cantonals del mateix nom de Basilea-Camp, Berna, Sankt Gallen i Zuric.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Liberal Verd de Suïssa
Partit Popular Democristià de Suïssa
El Partit Popular Democristià de Suïssa (en alemany:Christlich Demokratische Volkspartei, en francès:Parti Démocrate-Chrétien Suisse, en italià:Partito Popolare Democratico Svizzero, en romanx:Partida Cristiandemocratica Svizra) és un partit polític suís democristià fundat en 1848 com a Partit Catòlic Conservador.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Popular Democristià de Suïssa
Partit Popular Suís
El Partit Popular Suís (PPS) o Unió Democràtica de Centre (UDC) (alemany Schweizerische Volkspartei (SVP), francès Union Démocratique du Centre (UDC), en italià Unione Democràtica di Centre (UDC), i en romanx Partida Populara Svizra (PPS) és un partit polític suís de dreta conservadora.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Popular Suís
Partit Socialcristià (Suïssa)
El Partit Socialcristià (alemany Christlich-soziale Partei, CSP, francès Parti chrétien-social, PSC, italià Partito Cristiano Sociale, romanx Partida cristiansociala de la Svizra, PCS) és un partit polític de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Socialcristià (Suïssa)
Partit Socialdemòcrata de Suïssa
El Partit Socialdemòcrata Suís (en alemany:Sozialdemokratische Partei der Schweiz, en francès:Parti Socialiste Suisse, en italià:Partito Socialista Svizzero) és un partit polític de Suïssa, de tendència esquerrana i forma part de la Internacional Socialista.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Socialdemòcrata de Suïssa
Partit Verd de Suïssa
El Partit Verd de Suïssa (alemany Grüne Partei der Schweiz; francès: Les vert-e-s – Parti écologiste suisse; italià I Verdi – Partito ecologista svizzero; romanx: La Verda – Partida ecologica svizra) és un partit polític de Suïssa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Partit Verd de Suïssa
Populisme
Amb la seva retòrica del "99%" (el poble) contra l'"1%" (l'elit), el moviment Occupy Wall Street va ser un exemple de moviment social populista d'esquerres. Tal com el defineix el Diagrama de Nolan, el populisme (i totalitarisme) se situa a la part inferior esquerra.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Populisme
Progressisme
El progressisme és una tendència política -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribució de la riquesa.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Progressisme
Radicalisme
El radicalisme en el sentit filosòfic pot ser definit com una doctrina política reformista.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Radicalisme
Regionalisme
El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Regionalisme
Regla D'Hondt
Victor D'Hondt La regla (o fórmula) D'Hondt (neerlandès) és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Regla D'Hondt
Sobiranisme
A principis de un altre tipus de nacionalisme sorgeix arrel del qüestionament a Europa -sobretot- de les entitats supranacionals com ara la Unió Europea.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Sobiranisme
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Socialdemocràcia
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Socialisme
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і Ultradreta
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і 20 d'octubre
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure Eleccions federals suïsses de 2019 і 2019