Taula de continguts
27 les relacions: Ancona, Bandera de França, Batalla de Leipzig, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Congrés de Viena, Dogma, Excomunió, Gregori XVI, Guerra franco-prussiana, Història del papat, Infal·libilitat pontifical, Liberalisme, Lleó XII, Materialisme, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Pius IX, Pius VI, Primera República Francesa, Racionalisme, Regne napoleònic d'Itàlia, República romana (segle XIX), Segona República Francesa, Syllabus Errorum, Tractat de Tolentino.
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Ancona
Bandera de França
La bandera de França consta de tres pals verticals del mateix gruix: blau vora el pal, blanc el centre i roig a l'aire.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Bandera de França
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Batalla de Leipzig
Campanya d'Itàlia (1796-1797)
La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Campanya d'Itàlia (1796-1797)
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Concili Vaticà I
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Concili Vaticà II
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Congrés de Viena
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Dogma
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Excomunió
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Gregori XVI
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Guerra franco-prussiana
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Història del papat
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Infal·libilitat pontifical
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Liberalisme
Lleó XII
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Lleó XII
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Materialisme
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Napoleó III
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Pius IX
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Pius VI
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Primera República Francesa
Racionalisme
* Racionalisme (filosofia), corrent filosòfic que considera que l'única manera de conèixer la veritat és per mitjà de la raó.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Racionalisme
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Regne napoleònic d'Itàlia
República romana (segle XIX)
La República romana va ser declarada com a estat de curta durada el 9 de febrer de 1849, quan el govern dels Estats Pontificis va ser substituït temporalment per un govern republicà a causa de la fugida de Pius IX a Gaeta.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і República romana (segle XIX)
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Segona República Francesa
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Syllabus Errorum
Tractat de Tolentino
Larmistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques.
Veure El papat durant l'era de les Revolucions і Tractat de Tolentino
També conegut com Papat durant l'època de la Revolució.