Taula de continguts
64 les relacions: Aigua de Valls, Aiguaviva (Guixers), Amplada, Ballarà (Guixers), Bosc, Camí, Camp (agricultura), Canal del Forat, Canal del Molí, Cercle, Cingle, Clotada, Coll de la Maçana (Guixers), Coll de Vera, Coll dels Llengots, Collada, Conglomerat, Desnivell, Dimensió, Distància, Editorial Alpina, El Grauet, Entrada, Erosió, Esllavissada, Estrat (geologia), Façana, Grau (orografia), Guixers, Hivern, Llinda, Longitud, Marjada, Metres sobre el nivell del mar, Miocè, Municipi, Muntanyisme, Obaga, Oest, Oligocè, Pantà de la Llosa del Cavall, Paral·lel, Paret, Perpendicularitat, Població, Porta, Roca, Ruda, Sedimentació, Sender, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Aigua de Valls
L'Aigua de Valls és un petit riu del Prepirineu que passa per les comarques del Berguedà i del Solsonès.
Veure El Grauet dels Llengots і Aigua de Valls
Aiguaviva (Guixers)
Aiguaviva és una masia situada al municipi de Guixers, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure El Grauet dels Llengots і Aiguaviva (Guixers)
Amplada
alt o altura. L'amplada o amplària és la dimensió menor de les figures planes, la dimensió major corresponent és la llargària.
Veure El Grauet dels Llengots і Amplada
Ballarà (Guixers)
Ballarà és una masia situada al municipi de Guixers, a la comarca catalana del Solsonès.
Veure El Grauet dels Llengots і Ballarà (Guixers)
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure El Grauet dels Llengots і Bosc
Camí
Camí de carro al "Pas de Sant Gotard", per Rudolf Koller. Un camí o pista és una via amb un ferm de terra o pedra utilitzada per al transport, que creua zones de terreny pla o muntanyós.
Veure El Grauet dels Llengots і Camí
Camp (agricultura)
Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.
Veure El Grauet dels Llengots і Camp (agricultura)
Canal del Forat
La Canal del Forat és un torrent afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord, que fa tot el seu recorregut pel terme municipal de Guixers.
Veure El Grauet dels Llengots і Canal del Forat
Canal del Molí
La Canal del Molí és un torrent afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord, que transcorre íntegrament pel terme municipal de Guixers.
Veure El Grauet dels Llengots і Canal del Molí
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Veure El Grauet dels Llengots і Cercle
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya).
Veure El Grauet dels Llengots і Cingle
Clotada
Gales, Rhydymain, Dolgellau, Regne Unit Una clotada és una part d'un terreny que es troba més baixa que la zona que l'envolta.
Veure El Grauet dels Llengots і Clotada
Coll de la Maçana (Guixers)
El Coll de la Maçana és una collada de la Vall de Lord (Solsonès) al municipi de Guixers, a 1.207,8 msnm.
Veure El Grauet dels Llengots і Coll de la Maçana (Guixers)
Coll de Vera
El Coll de Vera (dit també Coll de la Vera) és una collada de la Vall de Lord (Solsonès) situada a 1.238 m. d'altitud És el punt més baix de l'esperó rocallós que, cap al nord, baixa del cim de la Llebre, a la Serra de Busa, i enllaça amb la Serra dels Bastets, separant el Clot de la Maçana, a l'oest, del de Valielles a l'est.
Veure El Grauet dels Llengots і Coll de Vera
Coll dels Llengots
El Coll dels Llengots, (dit també Collet dels Llengots,, on la situació del topònim es la correcta és una collada de la Serra dels Bastets (Vall de Lord (Solsonès)) situada al municipi de Guixers, a 1.053,1 m. d'altitud. Enllaça el Tossal de Trasserra, al sud, amb el Tossal del Bisbe (als Llengots), al nord.
Veure El Grauet dels Llengots і Coll dels Llengots
Collada
Collada del Piornal (2074 msnm), entre les muntanyes: Bola del Món (2265 msnm) i La Maliciosa (2227 msnm), Serra de Guadarrama. Una collada, també denominada coll, és la part més baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims o dues elevacions del terreny, alhora que separa dues valls oposades.
Veure El Grauet dels Llengots і Collada
Conglomerat
Conglomerat amb bauxita En geologia, el conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.
Veure El Grauet dels Llengots і Conglomerat
Desnivell
coll sud (7.906 m) és de 2.606 m i el desnivell entre el coll sud i el cim (8.848 m) és de 942 m Senyal de perill amb un pendent relatiu de 10% El desnivell (Geografia, Cartografia, Topografia) és la diferència d'altures entre dos punts.
Veure El Grauet dels Llengots і Desnivell
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure El Grauet dels Llengots і Dimensió
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Veure El Grauet dels Llengots і Distància
Editorial Alpina
Editorial Alpina és una editorial catalana amb seu a Granollers especialitzada en cartografia i guies de muntanya, majoritàriament obres de format de butxaca, d'una utilitat directa i de divulgació.
Veure El Grauet dels Llengots і Editorial Alpina
El Grauet
* El Grauet o Grauet de Valielles, collada a cavall dels termes municipals de Guixers (el Solsonès) i de Montmajor (el Berguedà).
Veure El Grauet dels Llengots і El Grauet
Entrada
* Entrada (agricultura).
Veure El Grauet dels Llengots і Entrada
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Veure El Grauet dels Llengots і Erosió
Esllavissada
Simulació per ordinador d'una ensulsiada a Califòrnia el gener de 1997. Una esllavissada o solsida o lliscament és un esfondrament de terres, roques, cingles, penya-segats o vessants de muntanyes.
Veure El Grauet dels Llengots і Esllavissada
Estrat (geologia)
Els estrats de Goldenville, a Bedford (Canadà). Estan composts de denses capes de sediments oceànics que foren dipositats durant el Cambrià mitjà i més tard arribaren a la terra ferma. Aquesta formació cobreix més de la meitat de la província de Nova Escòcia i en algunes zones arriba a tenir un gruix de fins a 7,8 quilòmetres.
Veure El Grauet dels Llengots і Estrat (geologia)
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure El Grauet dels Llengots і Façana
Grau (orografia)
El Grau de Lord, íntegrament obrat, salva un desnivell de 100 metres per accedir a la Mola de Lord El Grau de l'Olivell (diagonal arbrada), gens obrat, permet salvar el cingle del Serrat de la Corba a Castellar del Riu Un grau és un pas que transcorre per un indret abrupte i normalment de fort pendent, que permet salvar una cinglera o una costa de difícil accés.
Veure El Grauet dels Llengots і Grau (orografia)
Guixers
Guixers és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Veure El Grauet dels Llengots і Guixers
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure El Grauet dels Llengots і Hivern
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Veure El Grauet dels Llengots і Llinda
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure El Grauet dels Llengots і Longitud
Marjada
Marjades o feixes a Mallorca, en molt bon estat Bancals a Peníscola (Baix Maestrat) Castelltallat (Bages) Una marjada, una feixa o un bancal és una terrassa creada per la construcció d'un mur (marge o espona) fet usant la tècnica de la pedra seca en un coster d'una muntanya o un altre terreny rost.
Veure El Grauet dels Llengots і Marjada
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Veure El Grauet dels Llengots і Metres sobre el nivell del mar
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Veure El Grauet dels Llengots і Miocè
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure El Grauet dels Llengots і Municipi
Muntanyisme
El muntanyisme (fer muntanya), excursionisme o trescar és la reiterada acció de fer excursions, molt vinculada amb el món de la muntanya i l'ascensió de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.
Veure El Grauet dels Llengots і Muntanyisme
Obaga
prepirenaics orientats al nord, a la dreta de la imatge L'obac o obaga (o bac, baga, bagueny per mal tall de l'article 'lo') i els menys freqüents ombria, ombriu, ombriva i ombradiu, en l'hemisferi nord és el vessant o coster ombrívol d'una muntanya orientat al nord, mentre que correspondria al vessant sud en l'hemisferi sud.
Veure El Grauet dels Llengots і Obaga
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Veure El Grauet dels Llengots і Oest
Oligocè
LOligocè és l'època geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure El Grauet dels Llengots і Oligocè
Pantà de la Llosa del Cavall
El pantà de la Llosa del Cavall és un embassament situat a la Vall de Lord, que pertany al riu Cardener (conca del riu Llobregat), creat per una presa localitzada al municipi de Navès, que s'estén pels termes de Navès, Guixers i una minúscula porció del de Sant Llorenç de Morunys, a la comarca del Solsonès.
Veure El Grauet dels Llengots і Pantà de la Llosa del Cavall
Paral·lel
Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.
Veure El Grauet dels Llengots і Paral·lel
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Veure El Grauet dels Llengots і Paret
Perpendicularitat
La semirrecta AB és perpendicular a la recta CD, perquè els dos angles que conforma són de 90 graus (en taronja i blau, respectivament) En geometria, la perpendicularitat és una relació entre dues varietats que es produeix quan formen un angle de 90° (angle recte, angle normal).
Veure El Grauet dels Llengots і Perpendicularitat
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Veure El Grauet dels Llengots і Població
Porta
Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Veure El Grauet dels Llengots і Porta
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure El Grauet dels Llengots і Roca
Ruda
Les rudes (Ruta) són el gènere de plantes que donen nom a la família Rutaceae.
Veure El Grauet dels Llengots і Ruda
Sedimentació
La sedimentació és el procés en el qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi.
Veure El Grauet dels Llengots і Sedimentació
Sender
Un sender o sendera és una via de pas per a vianants i vehicles no motoritzats, tot i que en alguns casos poden permetre el pas de vehicles motoritzats tipus quad o motocicletes de muntanya.
Veure El Grauet dels Llengots і Sender
Serra de Busa
La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès.
Veure El Grauet dels Llengots і Serra de Busa
Serra dels Bastets
La Serra dels Bastets és una serra del Prepirineu formada per conglomerat montserratins i situada a la Vall de Lord que s'estén d'oest a est al llarg d'un 6 km de longitud entre els rius Cardener (a l'oest), Aigua d'Ora (a l'est) i Aigua de Valls (al nord) i la serra de Busa (al sud).
Veure El Grauet dels Llengots і Serra dels Bastets
Solana
Solana amb oliveres a la Serra de Castelltallat La solana, solà o solell, és la part d'un terreny, normalment muntanyós (orientada al sud a l'hemisferi nord) on hi toca molt el sol.
Veure El Grauet dels Llengots і Solana
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Veure El Grauet dels Llengots і Solsonès
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Veure El Grauet dels Llengots і Sud
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Veure El Grauet dels Llengots і Tectònica de plaques
Torrent (hidrologia)
El torrent de Mortitx, a Mallorca Un torrent o rambla és un corrent d'aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària.
Veure El Grauet dels Llengots і Torrent (hidrologia)
Tossal de les Viudes
El Tossal de les Viudes (a la contrada se l'anomena el Tossal de la Viuda) és una muntanya de 1.379 metres que es troba entre els municipis de Montmajor al Berguedà i de Guixers al Solsonès.
Veure El Grauet dels Llengots і Tossal de les Viudes
Tossal del Bisbe
El Tossal del Bisbe és una muntanya de 1.198 metres a la Serra dels Bastets.
Veure El Grauet dels Llengots і Tossal del Bisbe
Trasserra (Guixers)
Trasserra és una masia situada a la regió dels Llengots de la Serra dels Bastets, a 1.120 metres d'altitud.
Veure El Grauet dels Llengots і Trasserra (Guixers)
Valielles
Valielles de Busa o simplement Valielles és un territori del terme municipal de Montmajor que forma un enclavament dins dels municipis de Guixers i Navès.
Veure El Grauet dels Llengots і Valielles
Vall de la Valiella
La vall de la Valiella (dita també el Clot de la Valiella) és una petita vall lateral de la vall del Cardener a la Vall de Lord.
Veure El Grauet dels Llengots і Vall de la Valiella
Vall de Lord
La Vall de Lord és la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès.
Veure El Grauet dels Llengots і Vall de Lord
Vertical
Vertical, en astronomia, geografia i ciències i contextos relacionats, es diu que una direcció o un pla que passa per un punt determinat és vertical si conté la direcció de la gravetat local en aquest punt.
Veure El Grauet dels Llengots і Vertical