Accés més ràpid que el navegador!
11 les relacions: Els jugadors de cartes, Fotografia, França, Francès, Llenç, Museu d'Orsay, Natura morta, París, Paul Cézanne, Pintura a l'oli, Postimpressionisme.
Els jugadors de cartes
Jugadors de cartes és un quadre del pintor de l'impressionisme francès Paul Cézanne, conegut en francès com Les Joueurs de cartes.
Nou!!: Dona amb cafetera і Els jugadors de cartes · Veure més »
Fotografia
Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.
Nou!!: Dona amb cafetera і Fotografia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Dona amb cafetera і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Dona amb cafetera і Francès · Veure més »
Llenç
Vista posterior d'un bastidor en construcció, suport de fusta sobre el qual tensar la tela El llenç o tela és un suport fet de teixit que normalment porta un bastidor per a poder tensar-lo i es fa servir per pintar-hi a sobre.
Nou!!: Dona amb cafetera і Llenç · Veure més »
Museu d'Orsay
El museu d'Orsay és un museu que es troba a París, França, dedicat a les arts plàstiques.
Nou!!: Dona amb cafetera і Museu d'Orsay · Veure més »
Natura morta
MNAC ''Natura morta'' de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.
Nou!!: Dona amb cafetera і Natura morta · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Dona amb cafetera і París · Veure més »
Paul Cézanne
Paul Cézanne / Pau Cesana (Ais de Provença, 19 de gener de 1839 - 22 d'octubre de 1906) fou un pintor occità que representa l'enllaç entre l'impressionisme i el cubisme.
Nou!!: Dona amb cafetera і Paul Cézanne · Veure més »
Pintura a l'oli
Plein air'' de Ramon Casas, pintura a l'oli sobre tela La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments molts dissolts en olis secantirs, com la llinosa, que fan d'aglutinant.
Nou!!: Dona amb cafetera і Pintura a l'oli · Veure més »
Postimpressionisme
El postimpressionisme és el conjunt d'estils pictòrics de finals del i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.
