15 les relacions: Bandolerisme, Baríton, Barcelona, Conrad Roure i Bofill, Emili Sagi i Barba, Emili Sagi i Liñán, Emili Vendrell i Ibars, Enric Morera i Viura, Francesc Pujols i Morgades, Sarsuela, Soprano, Teatre Tívoli (Barcelona), Víctor Balaguer i Cirera, 1922, 7 d'octubre.
Bandolerisme
Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Bandolerisme · Veure més »
Baríton
Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Baríton · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Barcelona · Veure més »
Conrad Roure i Bofill
Portada de la primera traducció completa al català de la ''Ilíada'', en prosa, a càrrec de Conrad Roure. Conrad Roure i Bofill (Barcelona, setembre de 1841 - 18 d'abril de 1928) va ser un dramaturg, periodista, publicista i advocat català.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Conrad Roure i Bofill · Veure més »
Emili Sagi i Barba
Emili Sagi i Barba (Barcelona, 26 de març de 1876 - Polop, Marina Baixa, 7 d'agost de 1949) fou un baríton que assolí grans èxits, tant en òpera com en sarsuela, a Espanya i a l'Amèrica del Sud i enregistrà diversos discs.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Emili Sagi i Barba · Veure més »
Emili Sagi i Liñán
Emili Sagi i Liñán, conegut com a Sagi-Barba, (San Carlos de Bolívar, 15 de març del 1900 - Barcelona, 25 de maig de 1951) va ser un destacat futbolista català d'origen argentí dels anys 20.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Emili Sagi i Liñán · Veure més »
Emili Vendrell i Ibars
Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, Barcelonès, 23 de gener de 1893Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, Barcelonès, 1 d'agost de 1962) fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes i sarsueles.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Emili Vendrell i Ibars · Veure més »
Enric Morera i Viura
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Enric Morera i Viura · Veure més »
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Francesc Pujols i Morgades · Veure més »
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Sarsuela · Veure més »
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Soprano · Veure més »
Teatre Tívoli (Barcelona)
El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Teatre Tívoli (Barcelona) · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Don Joan de Serrallonga і 1922 · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.