Taula de continguts
16 les relacions: Antoní Pius, Colosseu, Deli Espartià, Didi Julià, Emperador romà, Faustina Major, Gàl·lia, Hispània, Història Augusta, Juli Capitolí, Llatí, Marc Aureli, Meditacions, Mercats de Trajà, Panteó de Roma, Tíber.
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Domícia Lucil·la і Antoní Pius
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Veure Domícia Lucil·la і Colosseu
Deli Espartià
Deli Espartià o també Eli Espartià (en llatí Delius Spartianus o Aelius Spartianus) va ser un dels sis escriptors als que s'atribueix la Historiae Augustae.
Veure Domícia Lucil·la і Deli Espartià
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Veure Domícia Lucil·la і Didi Julià
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Domícia Lucil·la і Emperador romà
Faustina Major
Ànnia Galèria Faustina coneguda com a Faustina Major es va casar amb Antoní Pius, quan encara no era emperador.
Veure Domícia Lucil·la і Faustina Major
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Domícia Lucil·la і Gàl·lia
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Domícia Lucil·la і Hispània
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Domícia Lucil·la і Història Augusta
Juli Capitolí
Juli Capitolí (Julius Capitolinus) va ser un historiador romà que va escriure les biografies de diversos emperadors i pretendents recollits a la Història Augusta.
Veure Domícia Lucil·la і Juli Capitolí
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Domícia Lucil·la і Llatí
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Domícia Lucil·la і Marc Aureli
Meditacions
Meditacions (en grec: Τὰ εἰς ἑαυτόν, Ta eis heauton, literalment 'pensament adreçat a mi') és el títol d'un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en què descriu reflexions personals.
Veure Domícia Lucil·la і Meditacions
Mercats de Trajà
Els Mercats de Trajà (en llatí Mercatus Traiani, en italià Mercati di Traiano) són un gran complex de ruïnes de la ciutat de Roma, situat a la Via dei Fori Imperiali, al costat oposat al Colosseu.
Veure Domícia Lucil·la і Mercats de Trajà
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Domícia Lucil·la і Panteó de Roma
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Domícia Lucil·la і Tíber
També conegut com Domícia Calvil·la, Domícia Lucil.la, Domícia Lucil•la, Domícia Luciŀla.