28 les relacions: Adil Shah Jalayir, Ali Dervix Jalayir, Amir Husayn, Bahram Jalayir, Bayazid Jalayir, Dinastia jalayírida, Genguis Khan, Hajji Barles, Kanat de Txagatai, Khilok, Khujand, Kish, Mogolistan, Mongols, Onon, Otrar, Qaidu, Samarcanda, Selengà, Taixkent, Tamerlà, Tarmaixirin, Transoxiana, Tribu, Tughluq Timur, Txagatai Khan, Umar Xaikh, Xaikh Muhammad Sulduz.
Adil Shah Jalayir
Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.
Nou!!: Jalàyir і Adil Shah Jalayir · Veure més »
Ali Dervix Jalayir
Ali Dervix Jalayir (+ 1375) fou un emir i líder del tuman dels Jalayirs, fill i successor de Bayazid Jalayir.
Nou!!: Jalàyir і Ali Dervix Jalayir · Veure més »
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Nou!!: Jalàyir і Amir Husayn · Veure més »
Bahram Jalayir
Bahram Jalayir (+ 1372 o 1373) fou un amir del clan dirigent dels Jalayirs a Transoxiana, líder d'aquest tuman i aliat a Tamerlà.
Nou!!: Jalàyir і Bahram Jalayir · Veure més »
Bayazid Jalayir
Bayazid Jalayir o Bayazid Beg (+1361) fou un amir o beg del tuman dels jalayirs a Transoxiana.
Nou!!: Jalàyir і Bayazid Jalayir · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Jalàyir і Dinastia jalayírida · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Jalàyir і Genguis Khan · Veure més »
Hajji Barles
Hajji Barles - de nom complet Hajji Saif al-Din Barles, sent hajji una mena de títol indicatiu de que havia fet el pelegrinatge a la Meca - (segle XIV) fou amir o beg de la tribu Barles de Transoxiana al kanat de Txagatai.
Nou!!: Jalàyir і Hajji Barles · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Jalàyir і Kanat de Txagatai · Veure més »
Khilok
Khilok (en rus Хилок) és una ciutat del Territori de Zabaikal, a Rússia.
Nou!!: Jalàyir і Khilok · Veure més »
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Nou!!: Jalàyir і Khujand · Veure més »
Kish
* Kish o Kix, ciutat sumèria.
Nou!!: Jalàyir і Kish · Veure més »
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Nou!!: Jalàyir і Mogolistan · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Jalàyir і Mongols · Veure més »
Onon
El Onon gol o Riu Onon (mongol: Онон гол.
Nou!!: Jalàyir і Onon · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Jalàyir і Otrar · Veure més »
Qaidu
Qaidu o Kaidu (ᠺᠠᠶᠳᠣ) fou un llegendari cap d'ulus (tribu) mongol que vivia vers l'any 1000.
Nou!!: Jalàyir і Qaidu · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Jalàyir і Samarcanda · Veure més »
Selengà
Mapa de situació de la conca del Selengà El Selengà a Mongòlia El Selengà (en rus Селенга, Selengà; en mongol Сэлэнгэ гол, Selengue gol, o Сэлэнгэ мөрөн, Selengue mörön que significa "per a nedar") és un riu de Mongòlia i de Rússia.
Nou!!: Jalàyir і Selengà · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Jalàyir і Taixkent · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Jalàyir і Tamerlà · Veure més »
Tarmaixirin
Tarmaixirin després Ala al-Din Khan fou kan del Kanat de Txagatai d'una data que varia entre el 1330 i el 1332 al 1332/1334.
Nou!!: Jalàyir і Tarmaixirin · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Jalàyir і Transoxiana · Veure més »
Tribu
* Antropologia.
Nou!!: Jalàyir і Tribu · Veure més »
Tughluq Timur
* Pel gendre de Qazaghan i fill de l'amir Boroldai, vegeu Tegluq Temur Tughlugh Timur (Tughluq Timur, Tughlugh Temür, Tughluq Temür, 1329/30-1363) fou kan de Mogolistan de vers 1347/1348 a la seva mort el 1363 i kan del Kanat de Txagatai del 1358/1360 al 1363.
Nou!!: Jalàyir і Tughluq Timur · Veure més »
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Nou!!: Jalàyir і Txagatai Khan · Veure més »
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Nou!!: Jalàyir і Umar Xaikh · Veure més »
Xaikh Muhammad Sulduz
Xaikh Muhammad Selduz fou amir del tuman dels sulduz, fill i successor del seu pare Buyan Sulduz quan aquest fou executat per ordre del kan mogol Tughluq Timur el 1362.
Nou!!: Jalàyir і Xaikh Muhammad Sulduz · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djalair, Djalayir, Djelair, Djelaïr, Jalair, Jalayir, Jalayirs, Jelair.