Taula de continguts
23 les relacions: Catàstrofe ultraviolada, Cos negre, Diagrama de Feynman, Divergència, Divergència infraroja, Electrodinàmica quàntica, Electromagnetisme, Energia, Física, Física de partícules, Física teòrica, Infraroig, Integració, Llum, Longitud d'ona, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Radiació, Renormalització, Supersimetria, Teoria quàntica de camps, Ultraviolat.
Catàstrofe ultraviolada
La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient.
Veure Divergència ultraviolada і Catàstrofe ultraviolada
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Divergència ultraviolada і Cos negre
Diagrama de Feynman
electrons produïda mitjançant l'intercanvi d'un fotó. En teoria quàntica de camps, un diagrama de Feynman representa gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules, i fou inventat pel físic estatunidenc Richard Feynman per a facilitar els càlculs teòrics en física de partícules.
Veure Divergència ultraviolada і Diagrama de Feynman
Divergència
En càlcul vectorial, s'anomena divergència a l'operador que mesura la tendència d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt.
Veure Divergència ultraviolada і Divergència
Divergència infraroja
En física teòrica, una divergència infraroja o catàstrofe infraroja és una situació on una integral, apareixent per exemple en el càlcul d'un diagrama de Feynman, divergeix a causa de contribucions d'objectes amb energia molt petita (apropant-se a zero), o, de forma equivalent, a causa de fenòmens físics a distàncies molt llargues.
Veure Divergència ultraviolada і Divergència infraroja
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Veure Divergència ultraviolada і Electrodinàmica quàntica
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Divergència ultraviolada і Electromagnetisme
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Divergència ultraviolada і Energia
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Divergència ultraviolada і Física
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Divergència ultraviolada і Física de partícules
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Veure Divergència ultraviolada і Física teòrica
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Divergència ultraviolada і Infraroig
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Divergència ultraviolada і Integració
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Divergència ultraviolada і Llum
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Divergència ultraviolada і Longitud d'ona
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Divergència ultraviolada і Mecànica clàssica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Divergència ultraviolada і Mecànica quàntica
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Divergència ultraviolada і Model estàndard de física de partícules
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Divergència ultraviolada і Radiació
Renormalització
Figura 1. Renormalització en electrodinàmica quàntica: la simple interacció entre fotó-electró que determina la càrrega de l'electró, en un determinat punt renormalitzat es relleva amb interaccions més complicades que en un altre. En teoria quàntica de camps i mecànica estadística, la renormalització es refereix a un conjunt de tècniques utilitzades per obtenir termes finits en un desenvolupament pertorbatiu.
Veure Divergència ultraviolada і Renormalització
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Veure Divergència ultraviolada і Supersimetria
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Divergència ultraviolada і Teoria quàntica de camps
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Divergència ultraviolada і Ultraviolat