Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Alfons el Magnànim, Alfons II de Nàpols, Alfons XI de Castella, Blanca I de Navarra, Blanca II de Navarra, Burgesia, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Compromís de Casp, Comtat de Trastàmara, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dinastia dels Habsburg, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Guzmán, Elionor I de Navarra, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Enric IV de Castella, Felip I de Castella, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran I de Nàpols, Ferran II de Nàpols, Frederic III de Nàpols, Gastó IV de Foix, Isabel I de Castella, Joan el Sense Fe, Joan I de Castella, Joan II de Castella, Joana I de Castella, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Lluís XII de França, Martí l'Humà, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Regne de Castella, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, 1200, 1369, 1379, 1390, 1406, 1410, 1412, 1416, ..., 1425, 1436, 1441, 1442, 1454, 1458, 1461, 1464, 1474, 1479, 1494, 1495, 1496, 1501, 1504, 1506, 1516, 1555, 1556. Ampliar l'índex (19 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons II de Nàpols
Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Alfons II de Nàpols · Veure més »
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Alfons XI de Castella · Veure més »
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Blanca I de Navarra · Veure més »
Blanca II de Navarra
Blanca II de Navarra (Olite, Navarra 1424 - 1464), princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Blanca II de Navarra · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Burgesia · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Carles de Viana · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat de Trastàmara
El comtat de Trastàmara és un títol nobiliari atorgat el 4 de febrer de 1445 a San Martín de Valdeiglesias pel rei Joan II de Castella, com a títol hereditari, a Pedro Álvarez Osorio.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Comtat de Trastàmara · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Elionor de Guzmán
Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Elionor de Guzmán · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Elionor I de Navarra · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Enric II de Castella · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Enric III de Castella · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Enric IV de Castella · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Felip I de Castella · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Ferran II de Nàpols
Medalla de Ferran II com a príncep de Càpua. Ferran II de Nàpols (1469 - 1496), rei de Nàpols (1495-1496).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ferran II de Nàpols · Veure més »
Frederic III de Nàpols
Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Frederic III de Nàpols · Veure més »
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Gastó IV de Foix · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Isabel I de Castella · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Joan I de Castella · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Joan II de Castella · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Joana I de Castella · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Lluís XII de França · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Martí l'Humà · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Península Ibèrica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Pere I de Castella · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і Regne de Sicília · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1200 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1369 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1379 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1390 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1406 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1412 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1416 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1425 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1436 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1441 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1442 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1454 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1458 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1461 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1464 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1474 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1479 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1494 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1495 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1496 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1501 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1504 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1506 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1516 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1555 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1556 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa de Trastàmara, Casa de Trastámara, Casal de Trastàmara, Casal dels Trastàmara, Trastàmara, Trastámara.
