Accés més ràpid que el navegador!
122 les relacions: Acció Popular Catalana, Acción Española, Action Française, Ajuntament de Barcelona, Alejandro Lerroux García, Alfons Sala i Argemí, Alfons XIII d'Espanya, Amadeu Hurtado i Miró, Antonio Goicoechea Cosculluela, Aureli Joaniquet i Extremo, Álvaro de Figueroa y Torres, Baronia de Viver, Bàndol nacional, Benito Mussolini, Català, Catalunya, Causa General, Comtat de Montseny, Comtat de Sant Miquel de Castellar, Comunió Tradicionalista, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Consell Privat del Comte de Barcelona, Constitució espanyola de 1931, Cop d'estat, Cop d'estat del 18 de juliol, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Damià Mateu i Bisa, Darius Rumeu i Freixa, Decret d'Unificació, Democràcia parlamentària, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Diario de Barcelona, Diputació de Barcelona, Dreta de Catalunya, Ducat d'Alba de Tormes, Eduard Aunós Pérez, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals catalanes de 1934, Emili Juncadella i Vidal, Emilio Barrera Luyando, Emilio Mola Vidal, Enrique García-Ramal y Cellalbo, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Esteban de Bilbao Eguía, Falange, Falange Española, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, ..., Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, Feixisme italià, Fernando Álvarez de la Campa, Fets del sis d'octubre, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Front Català d'Ordre, Front d'Esquerres, Generalitat, Generalitat republicana, Govern de Catalunya, Guàrdia Nacional Republicana, Guerra Civil espanyola, Honorio Maura Gamazo, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Joan Antoni Güell i López, Joan Carles I d'Espanya, Joan de Borbó i Battenberg, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Ventosa i Calvell, Joaquim Bau i Nolla, Joaquim de Vilallonga i Càrcer, Jorge Vigón Suero-Díaz, José Calvo Sotelo, José Enrique de Olano y Loyzaga, José Fernández Ramírez, José María Gil-Robles y Quiñones, José María Pemán, José María Poblador Álvarez, Josep Maria Cunill i Postius, Josep Maria Despujol i Dusay, Josep Maria Milà i Camps, Joventuts d'Acció Popular, Julio Gil Pecharromán, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Llei de Contractes de Conreu, Lliga, Lliga Catalana (partit), Lluís Companys i Jover, Lluís Massó i Simó, Manuel Azaña Díaz, Manuel Portela Valladares, Marquesat de Foronda, Marquesat de Santa Maria de Barberà, Mossos d'Esquadra, Niceto Alcalá-Zamora, Parlament de Catalunya, Partit Agrari (Espanya), Partit Agrari de Catalunya, Partit Republicà Liberal Demòcrata, Partit Republicà Radical, Peña Blanca, Pedro Sainz Rodríguez, Pere Bosch i Gimpera, Pompeu Fabra i Poch, President de la Generalitat de Catalunya, Ramón Serrano Suñer, Ramiro de Maeztu, Ramon Sales i Amenós, Renovación Española, Ricardo Samper e Ibáñez, Santiago Nadal i Gaya, Santiago Torent i Buxó, Segona República Espanyola, Severiano Martínez Anido, Sindicato Español Universitario, Sindicats Lliures, Tribunal de Garanties Constitucionals, Unió Militar Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39), 1933, 6 d'abril. Ampliar l'índex (72 més) »
Acció Popular Catalana
Acció Popular Catalana (APC) fou un partit polític català conservador durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Acció Popular Catalana · Veure més »
Acción Española
Acción Española va ser una revista que publicava continguts relacionats amb l'actualitat política a Espanya editada a la dècada de 1930.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Acción Española · Veure més »
Action Française
Plans de 1915 Action française (AF) és un moviment polític francès nacionalista i monàrquic.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Action Française · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Alejandro Lerroux García · Veure més »
Alfons Sala i Argemí
Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Alfons Sala i Argemí · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Amadeu Hurtado i Miró
Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener del 1875 – Barcelona, 11 de febrer del 1950) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Amadeu Hurtado i Miró · Veure més »
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Antonio Goicoechea Cosculluela · Veure més »
Aureli Joaniquet i Extremo
Aureli Joaniquet i Extremo (Forcat, avui integrat a Montanui, Ribagorça 1895 - Barcelona 1963) fou un periodista i polític català, procurador en Corts durant el franquisme.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Aureli Joaniquet i Extremo · Veure més »
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Álvaro de Figueroa y Torres · Veure més »
Baronia de Viver
La Baronia de Viver és un títol nobiliari espanyol creat el 16 d'octubre de 1901 pel rei Alfons XIII a favor de Darius Rumeu i Torrents.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Baronia de Viver · Veure més »
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Bàndol nacional · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Benito Mussolini · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Catalunya · Veure més »
Causa General
Arxiu Històric Nacional, on es troben dipositats els fons que constitueixen la Causa General. Arxiu General de la Guerra Civil espanyola a Salamanca. La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja».
Nou!!: Derecha de Cataluña і Causa General · Veure més »
Comtat de Montseny
Escut de Montseny. El Comtat de Montseny és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Alfons XIII en 1926 a favor de Josep Maria Milà i Camps en atenció a la seva gestió en la Presidència de la Diputació Provincial de Barcelona.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Comtat de Montseny · Veure més »
Comtat de Sant Miquel de Castellar
El comtat de Sant Miquel de Castellar és un títol nobiliari espanyol creat per Reial decret el 16 de juny de 1707 per Arxiduc pretendent Carles d'Àustria, amb la denominació de "Comte de Castellar" a favor de Francesc Amat Planella i de Grevalosa, noble del Principat de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Comtat de Sant Miquel de Castellar · Veure més »
Comunió Tradicionalista
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Comunió Tradicionalista · Veure més »
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »
Consell Privat del Comte de Barcelona
El Consell Privat del Comte de Barcelona va ser una organització privada de Joan de Borbó amb caràcter d'organisme consultiu.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Consell Privat del Comte de Barcelona · Veure més »
Constitució espanyola de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Cop d'estat · Veure més »
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »
Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona · Veure més »
Damià Mateu i Bisa
fou un industrial i polític català, pare de Miquel Mateu i Pla.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Damià Mateu i Bisa · Veure més »
Darius Rumeu i Freixa
Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886 - Barcelona, 30 de gener de 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Darius Rumeu i Freixa · Veure més »
Decret d'Unificació
Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Decret d'Unificació · Veure més »
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Democràcia parlamentària · Veure més »
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
La consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia, Drets i Memòria.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Diario de Barcelona · Veure més »
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Diputació de Barcelona · Veure més »
Dreta de Catalunya
Dreta de Catalunya va ser una coalició entre monàrquics carlins i alfonsins que va concòrrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, sense obtenir-hi cap escó.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Dreta de Catalunya · Veure més »
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Ducat d'Alba de Tormes · Veure més »
Eduard Aunós Pérez
Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Eduard Aunós Pérez · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »
Eleccions municipals catalanes de 1934
Les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 van celebrades únicament a Catalunya, ja que la competència d'eleccions locals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de 1932.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Eleccions municipals catalanes de 1934 · Veure més »
Emili Juncadella i Vidal
Panteó d''''Emili Juncadella''' al Cementiri de Montjuïc Emili Juncadella i Vidal (Barcelona, 10 de febrer de 1884 - Barcelona, 29 de juliol de 1936) fou un aficionat a la fotografia, col·leccionista d'armes, apassionat de l'excursionisme i la caça, va néixer d'una família de l'alta burgesia catalana dedicada a la fabricació tèxtil i les finances.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Emili Juncadella i Vidal · Veure més »
Emilio Barrera Luyando
va ser un militar espanyol, que va aconseguir l'ocupació de Tinent General.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Emilio Barrera Luyando · Veure més »
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Emilio Mola Vidal · Veure més »
Enrique García-Ramal y Cellalbo
Enrique García-Ramal y Cellalbo (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Madrid, 30 de novembre de 1987) va ser un polític falangista català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Enrique García-Ramal y Cellalbo · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya
* Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Estatut d'Autonomia de Catalunya · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Esteban de Bilbao Eguía
Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Esteban de Bilbao Eguía · Veure més »
Falange
* Anatomia.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Falange · Veure més »
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Falange Española · Veure més »
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya
La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) és una organització d'estudiants nacionalista catalana i independentista que fou fundada a Barcelona el 26 d'abril de 1932, com a culminació d'un corrent associatiu dins el catalanisme, amb noms com el Centre Escolar Catalanista, la Federació Escolar Catalana, l'Associació Ramon Llull i l'Associació Catalana d'Estudiants.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya · Veure més »
Feixisme italià
Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Feixisme italià · Veure més »
Fernando Álvarez de la Campa
Fernando Álvarez de la Campa Arumí (Avilés, 14 de juny de 1869 - Barcelona, 17 d'abril de 1939) fou un militar espanyol.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Fernando Álvarez de la Campa · Veure més »
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Fets del sis d'octubre · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Front Català d'Ordre
El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Front Català d'Ordre · Veure més »
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Front d'Esquerres · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Generalitat · Veure més »
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Generalitat republicana · Veure més »
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Govern de Catalunya · Veure més »
Guàrdia Nacional Republicana
La Guàrdia Nacional Republicana (GNR) va ser un cos de seguretat pública que va existir en Espanya al començament de la Guerra Civil Espanyola, successor de la Guàrdia Civil en la zona republicana.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Guàrdia Nacional Republicana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Honorio Maura Gamazo
Honorio Maura Gamazo (Madrid, 1886 - Hondarribia, 4 de setembre de 1936) fou un autor dramàtic i polític espanyol, fill d'Antoni Maura i Montaner i germà de Miguel Maura Gamazo i Gabriel Maura Gamazo.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Honorio Maura Gamazo · Veure més »
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
LInstitut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) o Institut Agrícola és l'associació agrària més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Institut Agrícola Català de Sant Isidre · Veure més »
Joan Antoni Güell i López
fou un empresari, polític, col·leccionista i historiador de l'art.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joan Antoni Güell i López · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Joan de Borbó i Battenberg
Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joan de Borbó i Battenberg · Veure més »
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »
Joan Ventosa i Calvell
MNAC). Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joan Ventosa i Calvell · Veure més »
Joaquim Bau i Nolla
Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, Tarragona, 16 d'agost de 1897 - Madrid, 20 de maig de 1973), primer comte de Bau, fou un advocat, comerciant i polític català, membre d'una influent família carlina de Tortosa.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joaquim Bau i Nolla · Veure més »
Joaquim de Vilallonga i Càrcer
Joaquim de Vilallonga i Càrcer, II comte de San Miquel de Castellar, (19 març 1896 - 27 juny 1968, Esplugues de Llobregat), fill de Luis de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur i de Maria Dolors d'Amat-Càrcer i de Ros, VII marquesa de Castellbell, VII marquesa de Castellmeià, VI baronessa de Maldà i Maldanell.Es va casar amb Isabel Girona i Villavechia.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joaquim de Vilallonga i Càrcer · Veure més »
Jorge Vigón Suero-Díaz
Jorge Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 1893 – Madrid, 1978) va ser un militar, intel·lectual i polític monàrquic espanyol, partidari del Comte de Barcelona, destacant la seva labor de modernització d'infraestructures al capdavant del Ministeri d'Obres Públiques durant el règim del General Franco.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Jorge Vigón Suero-Díaz · Veure més »
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).
Nou!!: Derecha de Cataluña і José Calvo Sotelo · Veure més »
José Enrique de Olano y Loyzaga
fou un polític i empresari basc, fill del navilier de Bilbao José Antonio de Olano e Iriondo, i fet comte de Fígols pel rei Alfons XIII.
Nou!!: Derecha de Cataluña і José Enrique de Olano y Loyzaga · Veure més »
José Fernández Ramírez
José Fernández Ramírez fou un polític franquista espanyol.
Nou!!: Derecha de Cataluña і José Fernández Ramírez · Veure més »
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Nou!!: Derecha de Cataluña і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »
José María Pemán
José María Pemán y Pemartín (Cadis, 8 de maig de 1897 – 19 de juliol de 1981) va ser un escriptor espanyol i activista polític que va donar suport a les dictadures de Miguel Primo de Rivera i del general insurrecte Francisco Franco també va optar per l'opció monàrquica representada per Juan de Borbón.
Nou!!: Derecha de Cataluña і José María Pemán · Veure més »
José María Poblador Álvarez
José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-) fou un advocat i polític falangista català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і José María Poblador Álvarez · Veure més »
Josep Maria Cunill i Postius
Josep Maria Cunill i Postius (Berga, 10 de juliol de 1896-Terrassa, 27 de novembre de 1949) va ser un agricultor i dirigent carlí català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Josep Maria Cunill i Postius · Veure més »
Josep Maria Despujol i Dusay
Josep Maria Despujol i Dusay (1812 – 1880) fou un aristòcrata i polític català, comte de Fonollar, diputat a les Corts Espanyoles durant el regnat d'Isabel II i durant la restauració borbònica.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Josep Maria Despujol i Dusay · Veure més »
Josep Maria Milà i Camps
Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi i cosí de Pere Milà i Camps.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Josep Maria Milà i Camps · Veure més »
Joventuts d'Acció Popular
Les Joventuts d'Acció Popular (en castellà, Juventudes de Acción Popular) (JAP) foren una organització juvenil espanyola d'ideologia dretana, primer del partit Acció Popular (AP) i, posteriorment, de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Joventuts d'Acció Popular · Veure més »
Julio Gil Pecharromán
Julio Gil Pecharromán és un historiador espanyol contemporani, nascut a Madrid.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Julio Gil Pecharromán · Veure més »
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista · Veure més »
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Llei de Contractes de Conreu · Veure més »
Lliga
* Unió ofensiva o defensiva formada entre diferents estats o sobirans.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Lliga · Veure més »
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Lliga Catalana (partit) · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Lluís Massó i Simó
Lluís Massó i Simó (Riudoms, 1867 - Madrid, 21 d'octubre de 1946) va ser un polític i granger català D'idees anarquistes, en la seva primera joventut s'instal·la a Reus on va fer amistat amb polítics republicans i on va ser dirigent del Partit Republicà Federal.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Lluís Massó i Simó · Veure més »
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Manuel Azaña Díaz · Veure més »
Manuel Portela Valladares
Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandòu, 29 d'abril de 1952) va ser un polític espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Manuel Portela Valladares · Veure més »
Marquesat de Foronda
El Marquesat de Foronda és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya, creat el 24 de juny de 1916 pel rei Alfons XIII a favor de Manuel de Foronda y Aguilera.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Marquesat de Foronda · Veure més »
Marquesat de Santa Maria de Barberà
El Marquesat de Santa Maria de Barberà és un títol nobiliari, creat el 12 de juliol de 1702, pel rei Felip V d'Espanya a favor de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, fill de Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, i de la seva segona muller Maria de Rocabertí, baronessa de Montbui, i baronessa de Rialb.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Marquesat de Santa Maria de Barberà · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Parlament de Catalunya · Veure més »
Partit Agrari (Espanya)
El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Partit Agrari (Espanya) · Veure més »
Partit Agrari de Catalunya
El Partit Agrari de Catalunya va ésser un partit polític constituït a l'abril del 1931 a Barcelona amb l'objectiu de defensar els interessos agrícoles de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Partit Agrari de Catalunya · Veure més »
Partit Republicà Liberal Demòcrata
Partit Republicà Liberal Demòcrata, fou un partit polític espanyol creat a l'instaurar-se la Segona República en 1931, com continuació del Partido Reformista prèviament existent des de 1912.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Partit Republicà Liberal Demòcrata · Veure més »
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Partit Republicà Radical · Veure més »
Peña Blanca
La Peña Blanca fou una agrupació política creada a Barcelona el 14 d'abril de 1931, el mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola per l'aristòcrata i poeta Miquel de Gomis i Casas.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Peña Blanca · Veure més »
Pedro Sainz Rodríguez
Pedro Sainz Rodríguez (Madrid, 1897 – 14 de desembre 1986), escriptor, filòleg, bibliògraf, editor i polític espanyol, conseller polític de Joan de Borbó i Battenberg i un dels principals artífexs del nomenament de Joan Carles I com a successor de Franco, i de la Segona Restauració.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Pedro Sainz Rodríguez · Veure més »
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Ramón Serrano Suñer · Veure més »
Ramiro de Maeztu
MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Ramiro de Maeztu · Veure més »
Ramon Sales i Amenós
Ramon Sales i Amenós (La Fuliola, l'Urgell 1893 - Barcelona 1936) fou un sindicalista català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Ramon Sales i Amenós · Veure més »
Renovación Española
Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Renovación Española · Veure més »
Ricardo Samper e Ibáñez
Ricardo Samper e Ibáñez (València, País Valencià, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, Suïssa, 27 d'octubre de 1938) fou un advocat i polític espanyol, formà part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument President del govern espanyol (1934) durant la Segona República.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Ricardo Samper e Ibáñez · Veure més »
Santiago Nadal i Gaya
Santiago Nadal i Gaya (Lleida 1909 - Barcelona 1974) fou un advocat i periodista català, germà d'Eugeni, Carles i Joan Manuel Nadal i Gaya.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Santiago Nadal i Gaya · Veure més »
Santiago Torent i Buxó
Santiago Torent i Buxó (Barcelona, 1897 - 1975) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Santiago Torent i Buxó · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Segona República Espanyola · Veure més »
Severiano Martínez Anido
Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Severiano Martínez Anido · Veure més »
Sindicato Español Universitario
Sindicato Español Universitario (SEU) va ser una organització sindical estudiantil de caràcter corporativista, similar a les vinculades als partits feixistes d'Itàlia i Romania, creada durant la Segona República Espanyola per Falange impulsada pel seu líder, José Antonio Primo de Rivera, de qui va prendre la màxima que "cal convertir la universitat en un organisme viu de formació total".
Nou!!: Derecha de Cataluña і Sindicato Español Universitario · Veure més »
Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).
Nou!!: Derecha de Cataluña і Sindicats Lliures · Veure més »
Tribunal de Garanties Constitucionals
Escut oficial durant la Segona República Espanyola. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser un òrgan constitucional espanyol, antecedent de l'actual Tribunal Constitucional d'Espanya, existent durant la Segona República Espanyola.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Tribunal de Garanties Constitucionals · Veure més »
Unió Militar Espanyola
La Unió Militar Espanyola (en castellà: Unión Militar Española, UME) va ser una organització clandestina de dreta creada el 1932 entre els oficials de l'exèrcit espanyol.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Unió Militar Espanyola · Veure més »
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Universitat Autònoma de Barcelona fou el nom que prengué la Universitat de Barcelona durant la Segona República Espanyola, a partir del 1933 i fins al 1939, que fou dissolta per decret arran de l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco.
Nou!!: Derecha de Cataluña і Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Derecha de Cataluña і 1933 · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Derecha de Cataluña і 6 d'abril · Veure més »
