Taula de continguts
9 les relacions: Argument, Conclusió, Demostració (matemàtiques), Inferència, Lògica, Lògica matemàtica, Matemàtiques, Premissa, Teoria de la demostració.
- Complexitat computacional
- Llenguatges formals
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Veure Demostració і Argument
Conclusió
Una conclusió és una proposició final, a la qual s'arriba després de la consideració de l'evidència, de les discussions o de les premisses.
Veure Demostració і Conclusió
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Demostració і Demostració (matemàtiques)
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Veure Demostració і Inferència
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Demostració і Lògica
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Demostració і Lògica matemàtica
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Demostració і Matemàtiques
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Veure Demostració і Premissa
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Veure Demostració і Teoria de la demostració
Vegeu també
Complexitat computacional
- Anàlisi d'algorismes
- Circuit booleà
- Classe de complexitat
- Complexitat computacional
- Complexitat de Kolmogórov
- Complexitat de circuits
- Complexitat temporal
- Computació quàntica
- Demostració
- Màquina de Turing simètrica
- Model d'arbre de decisió
- Sistema de demostració interactiu
- Supremacia quàntica
- Teoria de la complexitat computacional
Llenguatges formals
- Bigrama
- Cadena (informàtica)
- Clausura de Kleene
- Demostració
- Expressió regular
- Fórmula ben formada
- Forma de Backus i Naur
- Forma de Backus i Naur Ampliada
- Forma normal de Chomsky
- Gramàtica de concatenació de rang
- Gramàtica formal
- Gramàtica indexada
- Gramàtica lliure de context
- Gramàtica lliure de context determinista
- Gramàtica recursiva
- Gramàtica regular
- Gramàtica sense restriccions
- Gramàtica sensible al context
- Interpretació (lògica)
- Jerarquia de Chomsky
- Lema de bombament per a llenguatges regulars
- Llenguatge de marques
- Llenguatge enumerable recursivament
- Llenguatge formal
- Llenguatge indexat
- Llenguatge lliure d'estrella
- Llenguatge lliure de context
- Llenguatge recursiu
- Llenguatge regular
- Llenguatge sensible al context
- Màquina de Turing
- SCIgen
- Sistema abstracte de reescriptura
- Sistema de numeració unari
- Sistema formal
- Trencaclosques MU