Taula de continguts
20 les relacions: Anatòlia, Ècdic (magistrat), Baix Imperi, Cúria romana, Codi Teodosià, Corpus Iuris Civilis, Decurió, Diòcesi (Imperi Romà), Dret romà, Governador romà, Grec antic, Il·líria (província romana), Justinià I, Llatí, Majorià, Prefecte del pretori, Sòlid (moneda), Valentinià I, Vicus, 364.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Defensor civitatis і Anatòlia
Ècdic (magistrat)
Ècdic (en llatí Ecdicus, en grec antic ἔκδικος) era el nom d'un magistrat de moltes ciutats d'Àsia Menor durant la dominació romana.
Veure Defensor civitatis і Ècdic (magistrat)
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Defensor civitatis і Baix Imperi
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Veure Defensor civitatis і Cúria romana
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Veure Defensor civitatis і Codi Teodosià
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Veure Defensor civitatis і Corpus Iuris Civilis
Decurió
Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.
Veure Defensor civitatis і Decurió
Diòcesi (Imperi Romà)
Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.
Veure Defensor civitatis і Diòcesi (Imperi Romà)
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Defensor civitatis і Dret romà
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Defensor civitatis і Governador romà
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Defensor civitatis і Grec antic
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Veure Defensor civitatis і Il·líria (província romana)
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Defensor civitatis і Justinià I
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Defensor civitatis і Llatí
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Veure Defensor civitatis і Majorià
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Veure Defensor civitatis і Prefecte del pretori
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Veure Defensor civitatis і Sòlid (moneda)
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Defensor civitatis і Valentinià I
Vicus
Vicus (plural llatí vici) era el nom de les subdivisions que els romans havien fet del seu territori.
Veure Defensor civitatis і Vicus
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Defensor civitatis і 364