Obrir a Google MapsTaula de continguts
37 les relacions: Aeci, Alabastre (mineral), Argilet, August, Basílica Emília, Cadira curul, Carí, Cúria romana, Comitium, Dibuix, Dioclecià, Domicià, Estuc, Etrusc, Fòrum Romà, Fornícula, Hadrià, Hieró II, Imperi Cartaginès, Juli Cèsar, Mani Valeri Màxim Corví Messal·la, Opus sectile, Papa Honori I, Pòrfir, Pòrtic, Plini el Vell, Publi Clodi Pulcre, Sabins, Sant Joan del Laterà, Senat Romà, Tàrent, Temple de Bel·lona, Temple de Júpiter Stator (s VIII aC), Titus Livi, Trajà, Tul·lus Hostili, Victòria (mitologia).
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Cúria Hostília і Aeci
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Veure Cúria Hostília і Alabastre (mineral)
Argilet
L'Argilet (en llatí Argiletum) era un carrer de l'antiga Roma que unia el Fòrum Romà amb el barri de Subura, on hi havia les àrees residencials.
Veure Cúria Hostília і Argilet
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Cúria Hostília і August
Basílica Emília
Restes de la basílica Emília La Basílica Emília (en llati: Basilica Aemilia) va ser una important construcció civil de l'època de la República Romana.
Veure Cúria Hostília і Basílica Emília
Cadira curul
William Smith. La Cadira curul (en llatí Sella curulis) era la cadira de l'estat a l'antiga Roma.
Veure Cúria Hostília і Cadira curul
Carí
p.
Veure Cúria Hostília і Carí
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Veure Cúria Hostília і Cúria romana
Comitium
Dibuix del s.XIX, basat en l'aspecte que devia tenir l'any 44 aC. El ''Comitium'' és l'estructura circular que hi ha al fons a l'esquerra. El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa.
Veure Cúria Hostília і Comitium
Dibuix
Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar.
Veure Cúria Hostília і Dibuix
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Cúria Hostília і Dioclecià
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Cúria Hostília і Domicià
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Veure Cúria Hostília і Estuc
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Cúria Hostília і Etrusc
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Cúria Hostília і Fòrum Romà
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Cúria Hostília і Fornícula
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Cúria Hostília і Hadrià
Hieró II
Tomba d'Hieró II a Siracusa Hieró II (Hieron; Ἱέρων) (Siracusa abans del 306 aC- 216 aC) fou tirà de Siracusa, fill d'un siracusà notable de nom Hièrocles que deia ser descendent de Geló I i d'una serventa.
Veure Cúria Hostília і Hieró II
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Cúria Hostília і Imperi Cartaginès
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Cúria Hostília і Juli Cèsar
Mani Valeri Màxim Corví Messal·la
Mani Valeri Màxim Corví Messal·la (en llatí Manius Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus Messalla) era un magistrat romà, fill de Marc Valeri Màxim Corví.
Veure Cúria Hostília і Mani Valeri Màxim Corví Messal·la
Opus sectile
Tigressa atacant un vedell, ''opus sectile'' en marbre de la basílica de Junius Bassus Opus sectile és una tècnica del mosaic romà, de la qual hi ha poques mostres en l'art medieval (cosmatesc) i es recupera en l'edat moderna (intarsium, pedra dura).
Veure Cúria Hostília і Opus sectile
Papa Honori I
Honori I (Càpua, ? - Roma, 12 d'octubre del 638) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 625 i el 638.
Veure Cúria Hostília і Papa Honori I
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Veure Cúria Hostília і Pòrfir
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure Cúria Hostília і Pòrtic
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Cúria Hostília і Plini el Vell
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Veure Cúria Hostília і Publi Clodi Pulcre
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Cúria Hostília і Sabins
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Cúria Hostília і Sant Joan del Laterà
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Cúria Hostília і Senat Romà
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Veure Cúria Hostília і Tàrent
Temple de Bel·lona
El temple de Bel·lona va ser un temple romà dedicat a la deessa Bel·lona i situat al costat del temple d'Apol·lo Sosià i del teatre de Marcel a l'antiga Roma, al peu del Palatí.
Veure Cúria Hostília і Temple de Bel·lona
Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)
El Temple de Júpiter Stator fou un temple de l'antiga Roma, situat a l'àrea del Fòrum Romà.
Veure Cúria Hostília і Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Cúria Hostília і Titus Livi
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Cúria Hostília і Trajà
Tul·lus Hostili
Tul·lus Hostili (Tullus Hostilius; 673-642 aC) va ser el tercer rei de Roma i el segon d'origen sabí.
Veure Cúria Hostília і Tul·lus Hostili
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Veure Cúria Hostília і Victòria (mitologia)
També conegut com Cúria Júlia.