Taula de continguts
28 les relacions: Antonio de Mendoza, Assemblea Nacional (França), Byōbu, Castellà, Còdex Borbònic, Còdex Mendocino, Còdex mesoamericà, Còdexs maies, Cihuacoatl, Civilització asteca, Conquesta de l'Imperi Asteca, Escriptura mexica, Filologia, França, Glif maia, Guerra del Francès, Llatí, Mèxic, Moctezuma II, Monestir d'El Escorial, Nàhuatl, Palais Bourbon, Paper amate, Pictograma, Virregnat de Nova Espanya, 1540, 1826, 2004.
Antonio de Mendoza
Antonio (López) de Mendoza (Granada, Espanya, 1493 - Lima, Perú, 1552) va ser el primer virrei de Nova Espanya (1535-1550) i el tercer virrei del Perú (1551-1552).
Veure Còdexs mexiques і Antonio de Mendoza
Assemblea Nacional (França)
L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.
Veure Còdexs mexiques і Assemblea Nacional (França)
Byōbu
XVII, del japonès byōbu – byō, 'protecció' + bu, 'vent'). El terme significa, en sentit figurat, 'pantalles de protecció contra el vent', que es refereix al fet que el propòsit originari del byōbu evitava que el vent bufés dins de les habitacions.
Veure Còdexs mexiques і Byōbu
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Còdexs mexiques і Castellà
Còdex Borbònic
El Còdex borbònic és un dels anomenats còdexs mexiques precolombins o de començaments de l'època colonial espanyola. Està realitzat en paper amate i plegat en forma d'acordió.
Veure Còdexs mexiques і Còdex Borbònic
Còdex Mendocino
El Còdex Mendocino o Matrícula dels Tributs, és un dels anomenats còdexs mexiques, fet entre 1520 i 1530 en paper amate, probablement d'un original mexica i copiat anys després de la conquesta. Va ser pintat per escribes mexiques, que van emprar el format pictòric antic.
Veure Còdexs mexiques і Còdex Mendocino
Còdex mesoamericà
Els còdexs maies prehispànics que es coneixen procedeixen de la península de Yucatán i tenen una temàtica essencialment calendàrica. A la imatge, la làmina 9 del Còdex de Dresden, cultura maia, Període Posclàssic (ss. X-XVI).Un còdex mesoamericà és aquell document realitzat per membres dels pobles indígenes de Mesoamèrica abans de la Conquesta espanyola dels seus territoris.
Veure Còdexs mexiques і Còdex mesoamericà
Còdexs maies
Pàgina 9 del Còdex Dresden (de l'edició de Ernst Förstemann, en 1880) Làmines 10 i 11 del Còdex de Dresden Els còdexs maies són llibres escrits abans de la conquesta i en la seva escriptura s'emprenen caràcters jeroglífics, que mostren alguns trets de la civilització maia.
Veure Còdexs mexiques і Còdexs maies
Cihuacoatl
En la mitologia asteca, Cihuacoatl ('serp femella') és una deessa meitat serp i meitat dona.
Veure Còdexs mexiques і Cihuacoatl
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Veure Còdexs mexiques і Civilització asteca
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Còdexs mexiques і Conquesta de l'Imperi Asteca
Escriptura mexica
Jeroglífics mexiques recollits per von Humboldt Lescriptura mexica era el sistema d'escriptura utilitzat per la civilització mexica, coneguda també com a civilització asteca, basada en convencions i símbols representats per pictogrames i posteriorment per ideogrames, de la tradició mesoamericana dels pobles del centre de l'actual Mèxic dels períodes epiclàssic i del postclàssic mesoamericà.
Veure Còdexs mexiques і Escriptura mexica
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Còdexs mexiques і Filologia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Còdexs mexiques і França
Glif maia
Els glifs maies (també anomenats jeroglífics maies) van ser el sistema d'escriptura de la civilització maia precolombina a Mesoamèrica.
Veure Còdexs mexiques і Glif maia
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Còdexs mexiques і Guerra del Francès
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Còdexs mexiques і Llatí
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Còdexs mexiques і Mèxic
Moctezuma II
''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants.
Veure Còdexs mexiques і Moctezuma II
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Còdexs mexiques і Monestir d'El Escorial
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Veure Còdexs mexiques і Nàhuatl
Palais Bourbon
El '''Palais Bourbon''' vist de l'altra riba del Sena i el Pont de la Concorde. El Palais-Bourbon és l'edifici on hi ha l'Assemblea Nacional Francesa, a la riba esquerra del Sena, al costat del Pont de la Concorde i de la Place de la Concorde.
Veure Còdexs mexiques і Palais Bourbon
Paper amate
còdex'' de Huexotzinco'', pintat sobre paper amate El paper amate (náhuatl: ámatl?) és un tipus de suport vegetal amb un ús que es remunta a l'època precolombina de Mesoamèrica.
Veure Còdexs mexiques і Paper amate
Pictograma
Pictograma que informa que alguna cosa és reciclable. Pictograma d'una dona. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.
Veure Còdexs mexiques і Pictograma
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Veure Còdexs mexiques і Virregnat de Nova Espanya
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Còdexs mexiques і 1540
1826
;Països Catalans.
Veure Còdexs mexiques і 1826
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Còdexs mexiques і 2004