Obrir a Google MapsTaula de continguts
82 les relacions: Ajuntament, Alfabet fonètic internacional, Allioli, Alzina, Ametller, Aragó, Autopista de la Mediterrània, Baix Maestrat, Baladre, Batlle, Benicarló, Bijuteria, Bous al carrer, Butlletí Oficial de l'Estat, Castelló de la Plana, Ceba, Cervera del Maestrat, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Coalició Compromís, Codonyer, Conill, Diputació de Castelló, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Els Ports, Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig, Església de Sant Llorenç de Càlig, Farigola, Fogueres de Sant Joan, Fonoll, Font, Fruita, Garrofer, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Joaquim Oliet i Cruella, Joguina, Julivert, Magdalena (pastís), Magraner, Margalló, Mestral, Metres sobre el nivell del mar, Moniato, Olivera, Orde de Montesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Peníscola, ... Ampliar l'índex (32 més) »
- Baix Maestrat
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Càlig і Ajuntament
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Càlig і Alfabet fonètic internacional
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Veure Càlig і Allioli
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Veure Càlig і Alzina
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Veure Càlig і Ametller
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Càlig і Aragó
Autopista de la Mediterrània
Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.
Veure Càlig і Autopista de la Mediterrània
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Veure Càlig і Baix Maestrat
Baladre
El baladre, oleandre o roser reial (Nerium oleander), és una espècie de planta amb flors, l'únic representant del gènere Nerium, dins la família de les apocinàcies nativa de la zona compresa entre la Mediterrània i Myanmar.
Veure Càlig і Baladre
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Càlig і Batlle
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Veure Càlig і Benicarló
Bijuteria
La bijuteria (del francès bijouterie) és la indústria de la fabricació de joies de fantasia amb materials no nobles.
Veure Càlig і Bijuteria
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Veure Càlig і Bous al carrer
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Càlig і Butlletí Oficial de l'Estat
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure Càlig і Castelló de la Plana
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Càlig і Ceba
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Càlig і Cervera del Maestrat
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Veure Càlig і Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Veure Càlig і Coalició Compromís
Codonyer
Flors Il·lustració El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.
Veure Càlig і Codonyer
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Veure Càlig і Conill
Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.
Veure Càlig і Diputació de Castelló
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Càlig і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Veure Càlig і Els Ports
Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig
L'Ermita de la Mare de Déu del Socors, més coneguda a la rodalia com a ermita del Socós o simplement el Socós (Càlig), està situada a la vora del camí de les Cometes, a la falda del Coll de les Forques, a 1 km de la població.
Veure Càlig і Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig
Església de Sant Llorenç de Càlig
L'església de Sant Llorenç de Càlig, d'estil barroc, està situada al centre de la població, al carrer Major.
Veure Càlig і Església de Sant Llorenç de Càlig
Farigola
La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.
Veure Càlig і Farigola
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Veure Càlig і Fogueres de Sant Joan
Fonoll
Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.
Veure Càlig і Fonoll
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Veure Càlig і Font
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Veure Càlig і Fruita
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Veure Càlig і Garrofer
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure Càlig і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Joaquim Oliet i Cruella
Joaquim Oliet i Cruella (Morella, 16 de novembre de 1775 - Onda, 27 de novembre de 1849) fou un pintor neoclàssic valencià.
Veure Càlig і Joaquim Oliet i Cruella
Joguina
os de peluix, una de les joguines més conegudes Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi.
Veure Càlig і Joguina
Julivert
El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.
Veure Càlig і Julivert
Magdalena (pastís)
Magdalenes de pastisseria Una magdalena és un pastís de bescuit molt esponjós i de vegades aromatitzat que no sol superar els 10 centímetres de diàmetre.
Veure Càlig і Magdalena (pastís)
Magraner
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.
Veure Càlig і Magraner
Margalló
El margalló (Chamaerops humilis) és una planta dioica de la família de les palmeres, una de les dues espècies, amb Phoenix theophrasti, de la familia de les palmeres (Arecaceae) nadiua de la Europa meridional.
Veure Càlig і Margalló
Mestral
L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.), serè o cerç, i a les Terres de l'Ebre com a vent de dalt, és el vent procedent del nord-oest.
Veure Càlig і Mestral
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Veure Càlig і Metres sobre el nivell del mar
Moniato
Una moniatera mostrant els tubercles desenterrats Moniateres La moniatera, batata, moniato o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una espècie de planta amb flors del gènere Ipomoea dins la família de les convolvulàcies, que es conrea per les seves arrels tuberoses comestibles.
Veure Càlig і Moniato
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Càlig і Olivera
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Veure Càlig і Orde de Montesa
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Càlig і Orde de Sant Joan de Jerusalem
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Càlig і País Valencià
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Càlig і Partit judicial
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Càlig і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Càlig і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Càlig і Peníscola
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Veure Càlig і Pintura al fresc
Rambla de Cervera
La rambla de Cervera o riu Sec és un corrent d'aigua intermitent valencià situat al nord de la província de Castelló, d'uns 50 km de llargària.
Veure Càlig і Rambla de Cervera
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Càlig і Regidor
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Veure Càlig і Revetlla
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Veure Càlig і Romaní
Sant Jordi (Baix Maestrat)
Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Càlig і Sant Jordi (Baix Maestrat)
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Càlig і Segona República Espanyola
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Veure Càlig і Taronger
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Veure Càlig і Tomàquet
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Càlig і Valencià
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Càlig і Vinaròs
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Càlig і 10 d'agost
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Càlig і 1540
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Càlig і 1582
1646
;Països Catalans.
Veure Càlig і 1646
1826
;Països Catalans.
Veure Càlig і 1826
1835
;Països Catalans.
Veure Càlig і 1835
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Càlig і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Càlig і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Càlig і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Càlig і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Càlig і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Càlig і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Càlig і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Càlig і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Càlig і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Càlig і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Càlig і 2011
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Càlig і 2012
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Càlig і 2013
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure Càlig і 2019
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Càlig і 6 de setembre
Vegeu també
Baix Maestrat
- Alcalà de Xivert
- Alcossebre
- Baix Maestrat
- Càlig
- Canet lo Roig
- Capicorb
- Castell de Cabres
- Cervera del Maestrat
- Embassament d'Ulldecona
- Enroig
- La Jana
- La Pobla de Benifassà
- La Salzadella
- Moles de Xert
- Muntanyes de Cervera
- Peníscola
- Ports de Tortosa-Beseit
- Rossell
- Sant Jordi (Baix Maestrat)
- Sant Rafel del Riu
- Santa Magdalena de Polpís
- Serra d'Irta
- Serra de Sant Pere
- Serra de Vallivana
- Serra de l'Espadella
- Serra de la Vall d'Àngel
- Serra del Turmell
- Talaies d'Alcalà
- Tinença de Benifassà
- Tossal del Rei
- Traiguera
- Vinaròs
- Xert
També conegut com Calijona, Calijó.