Obrir a Google MapsTaula de continguts
50 les relacions: Administració provincial romana, Anatòlia, Argent, Armènia Menor, Batalla de Manazkert, Calibis, Capadòcia, Centre Nacional de la Recerca Científica, Cristianisme, Dux bellorum, Estrateg, Ferrer, Gümüşhane, Geòrgia, Giresun, Grec medieval, Ibn Khurradàdhbih, Imperi de Trebisonda, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Joan II Comnè, Justinià I, Lazika, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mar Negra, Mesopotàmia (tema), Milet, Or, Oxford University Press, Plom, Procopi de Cesarea, Quarta Croada, Regió del Pont, Regne d'Ibèria, Romà I Lecapè, Samsun, Taronita, Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Armeníacs, Trebisonda, Turma, 1095, 1103, 1126, 1140, 1461, 1479, 1923, 840.
- Escites
- Regions històriques de l'Àsia Menor
- Temes romans d'Orient
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Càldia і Administració provincial romana
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Càldia і Anatòlia
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Càldia і Argent
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Veure Càldia і Armènia Menor
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Càldia і Batalla de Manazkert
Calibis
Els Calibis en un mapa de viatge dels Argonautres, d'Abraham Ortelius, 1624 Els calibis o calibes (en grec antic Χάλυβες, Χάλυβοι) eren una de les tribus pòntiques d'arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Còlquida.
Veure Càldia і Calibis
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Càldia і Capadòcia
Centre Nacional de la Recerca Científica
El Centre Nacional de la Recerca Científica (francès: Centre national de la recherche scientifique), més conegut per les sigles CNRS, és el principal organisme públic de recerca científica de França.
Veure Càldia і Centre Nacional de la Recerca Científica
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Càldia і Cristianisme
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Veure Càldia і Dux bellorum
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Veure Càldia і Estrateg
Ferrer
Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.
Veure Càldia і Ferrer
Gümüşhane
Gümüşhane és una ciutat de Turquia, cap del districte del mateix nom i de la província de Gümüşhane, a la regió de la Mar Negra.
Veure Càldia і Gümüşhane
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Càldia і Geòrgia
Giresun
Giresun o Cerasunt (Κερασούντα, Kerasunda; Κερασοῦς, Kerasûs) és una ciutat de Turquia a la costa de la mar Negra, a l'oest de Trebisonda, amb uns vuitanta mil habitants.
Veure Càldia і Giresun
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Càldia і Grec medieval
Ibn Khurradàdhbih
Abu-l-Qàssim Ubayd-Al·lah ibn Abd-Al·lah, més conegut com a Ibn Khurradàdhbih, fou un dels més antics geògrafs que va escriure en àrab, si bé era originari del Khurasan (Pèrsia), nascut vers 820/826 i mort vers 885/912.
Veure Càldia і Ibn Khurradàdhbih
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Veure Càldia і Imperi de Trebisonda
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Càldia і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Càldia і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Càldia і Imperi Seljúcida
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Veure Càldia і Joan II Comnè
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Càldia і Justinià I
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Veure Càldia і Lazika
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Càldia і Llista d'emperadors romans d'Orient
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Càldia і Mar Negra
Mesopotàmia (tema)
El tema de Mesopotàmia (en grec medieval Μεσοποταμία) era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situat al territori que actualment és l'est de Turquia, entre el riu Arsànies i Çimisgezek.
Veure Càldia і Mesopotàmia (tema)
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Veure Càldia і Milet
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Càldia і Or
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Càldia і Oxford University Press
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Càldia і Plom
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Càldia і Procopi de Cesarea
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Veure Càldia і Quarta Croada
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Càldia і Regió del Pont
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Càldia і Regne d'Ibèria
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Veure Càldia і Romà I Lecapè
Samsun
Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.
Veure Càldia і Samsun
Taronita
La família dels Taronita fou un llinatge romà d'Orient originat en els prínceps de Taron Bagrat III i Gregori II, que el 968 van cedir el seu principat a l'imperi a canvi de terres i el títol de patrici.
Veure Càldia і Taronita
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Càldia і Tema (circumscripció administrativa)
Tema dels Armeníacs
El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.
Veure Càldia і Tema dels Armeníacs
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Veure Càldia і Trebisonda
Turma
La turma, en llatí turma, paraula que significa 'esquadró', va ser una unitat militar de cavalleria de l'exèrcit romà durant el període de la República i l'imperi.
Veure Càldia і Turma
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Càldia і 1095
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Càldia і 1103
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Càldia і 1126
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Càldia і 1140
1461
;Països Catalans.
Veure Càldia і 1461
1479
; Països Catalans.
Veure Càldia і 1479
1923
;Països Catalans.
Veure Càldia і 1923
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Càldia і 840
Vegeu també
Escites
Regions històriques de l'Àsia Menor
- Alta Mesopotàmia
- Arzawa
- Bitínia
- Càldia
- Cària
- Cilícia
- Galàcia
- Hapalla
- Hexàpolis dòrica
- Lícia
- Lídia
- Licaònia
- Mísia (regió)
- Mesopotàmia
- Paflagònia
- Pamfília
- Pisídia
- Regió de Frígia
- Regió del Pont
- Regne de Mira
- Tíana
- Timonitis
- Tròada
Temes romans d'Orient
- Càldia
- Carpezici
- Carsiànon
- Colònia (tema)
- Dalmàcia (tema)
- Dirràquion (tema)
- Estrímon (tema)
- Hèl·lade (tema)
- Macedònia (tema)
- Mesopotàmia (tema)
- Nicòpolis (tema)
- Paflagònia (tema)
- Parístrion
- Peloponès (tema)
- Quersonès (tema)
- Samos (tema)
- Selèucia (tema)
- Sicília (tema)
- Tema (circumscripció administrativa)
- Tema de Bulgària
- Tema de Capadòcia
- Tema de Cefalònia
- Tema de Longobàrdia
- Tema de Lucània
- Tema de Sírmium
- Tema de Sebaste
- Tema de Xipre
- Tema de la Mar Egea
- Tema de les Fortaleses Noves
- Tema dels Anatòlics
- Tema dels Armeníacs
- Tema dels Buccel·laris
- Tema dels Cibirreotes
- Tema dels Optimats
- Tema dels Tracesis
- Tessalònica (tema)
- Tràcia (tema)
- Voleron
També conegut com Khaldia.