Taula de continguts
11 les relacions: Ampsivaris, Annals (Tàcit), Brúcters, Dubi Avit, Exèrcit romà, Legat (antiga Roma), Llatí, Neró, Rin, Tàcit, Tèncters.
Ampsivaris
Els ampsivaris (en llatí Ampsiuarii) eren una tribu germànica de la regió del riu Ems.
Veure Curtili Mància і Ampsivaris
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Veure Curtili Mància і Annals (Tàcit)
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Veure Curtili Mància і Brúcters
Dubi Avit
Dubi Avit (en llatí Dubius Avitus) va ser un magistrat romà nomenat prefecte (governador) de les Gàl·lies i la Germània Inferior durant el regnat de Neró, càrrec en el qual va substituir Paulí.
Veure Curtili Mància і Dubi Avit
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Curtili Mància і Exèrcit romà
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Curtili Mància і Legat (antiga Roma)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Curtili Mància і Llatí
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Curtili Mància і Neró
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Curtili Mància і Rin
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Curtili Mància і Tàcit
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.