Obrir a Google MapsTaula de continguts
63 les relacions: Alemany, Amèrica, Anna Ivànovna de Rússia, Carles de Saxònia, Castell d'Ēdole, Colonització curlandesa d'Amèrica, Danesos, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Ernst Johann von Biron, Estats bàltics, Estonià, Ferran Kettler, Finès, Frederic Casimir Kettler, Frederic Guillem Kettler, Frederic Kettler, Golf de Riga, Gotthard Kettler, Guerra de Livònia, Guillem Kettler de Curlàndia, Illa de Trinitat, Ivan IV de Rússia, Jacob Kettler de Curlàndia, Jelgava, Letònia, Letó, Lituà, Lituània, Livonià, Llatí, Mar Bàltica, Orde Teutònic, Peter von Biron, Polònia, Polonès, Rússia, Rus, Suec, Tobago, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1048, 1158, 1561, 1587, 1616, 1642, 1682, 1689, 1698, 1711, ... Ampliar l'índex (13 més) »
- Geografia de Letònia
- Organització territorial de Letònia
- Regions històriques de Letònia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Curlàndia і Alemany
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Curlàndia і Amèrica
Anna Ivànovna de Rússia
Ana Ivànovna (en rus: Анна Иоанновна) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) fou una emperadriu de Rússia de 1730 a 1740.
Veure Curlàndia і Anna Ivànovna de Rússia
Carles de Saxònia
Carles de Saxònia (en alemany: Karl Christian Joseph Ignaz Eugen Franz Xaver von Polen und Sachsen) (Dresden, 13 de juliol de 1733 - Dresden, 16 de juny de 1796), fou un príncep alemany de la casa de Wettin.
Veure Curlàndia і Carles de Saxònia
Castell d'Ēdole
El Castell Ēdole (en letó: Ēdoles pils; en alemany: Schloß Edwahlen) és un castell d'estil gòtic situat a la vora del llac Ēdole, a la regió històrica de Curlàndia, Letònia occidental.
Veure Curlàndia і Castell d'Ēdole
Colonització curlandesa d'Amèrica
Monument commemoratiu de l'assentament del Ducat La Colonització curlandesa d'Amèrica, va ser l'establiment de la creació d'una colònia a Tobago (Nova Curlàndia) entre el 1654 i el 1659 i de nou entre el 1660 i el 1689, per part del Ducat de Curlàndia i Semigàlia, el país europeu més petit que va tenir colònies a Amèrica.
Veure Curlàndia і Colonització curlandesa d'Amèrica
Danesos
Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.
Veure Curlàndia і Danesos
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Veure Curlàndia і Ducat de Curlàndia i Semigàlia
Ernst Johann von Biron
Ernst Johann von Biron (23 de novembre de 1690 - 29 de desembre de 1772) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia i regent de l'Imperi Rus.
Veure Curlàndia і Ernst Johann von Biron
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Veure Curlàndia і Estats bàltics
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Veure Curlàndia і Estonià
Ferran Kettler
Ferran Kettler (Mitau, 1 de novembre de 1655 - Danzig, 4 de maig de 1737) va ser el Duc de Curlàndia i Semigàlia entre 1730 i 1737.
Veure Curlàndia і Ferran Kettler
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Veure Curlàndia і Finès
Frederic Casimir Kettler
Frederic Casimir Kettler (en alemany: Friedrich Casimir Kettler, en letó: Frīdrihs Kazimirs Ketlers, 6 de juliol de 1650 - 22 de gener de 1698) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia des de 1682 a 1698.
Veure Curlàndia і Frederic Casimir Kettler
Frederic Guillem Kettler
Frederic Guillem Kettler (en alemany: Frederich III Wilhelm von Kettler, en letó: Frīdrihs Vilhelms Ketlers, 19 de juliol de 1692 - 21 de gener de 1711) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia des de 1698 a 1711.
Veure Curlàndia і Frederic Guillem Kettler
Frederic Kettler
Frederic Kettler (en letó: Frīdrihs Ketlers), 25 de novembre de 1569, Mitau - 17 d'agost de 1642) fou Duc de Curlàndia i Semigàlia entre el 1587 i 1642. Va ser el fill de Gotthard Kettler, el primer Duc de Curlàndia. Fins a 1616, va governar només la part oriental del ducat, Semigàlia, mentre que el seu germà petit, Guillem Kettler, ho feia a Curlàndia.
Veure Curlàndia і Frederic Kettler
Golf de Riga
El Golf de Riga es troba a la Mar Bàltica i és compartit entre Letònia i Estònia.
Veure Curlàndia і Golf de Riga
Gotthard Kettler
Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.
Veure Curlàndia і Gotthard Kettler
Guerra de Livònia
La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.
Veure Curlàndia і Guerra de Livònia
Guillem Kettler de Curlàndia
Guillem Kettler de Curlàndia (en alemany Wilhelm Kettler von Kurland i en letó Vilhelms Ketlers) va néixer a Jelgava (Letònia) el 20 de juliol de 1574 i va morir a la ciutat polonesa de Kukułowo el 17 d'agost de 1640.
Veure Curlàndia і Guillem Kettler de Curlàndia
Illa de Trinitat
Trinitat (en anglès Trinidad) és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles.
Veure Curlàndia і Illa de Trinitat
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Veure Curlàndia і Ivan IV de Rússia
Jacob Kettler de Curlàndia
Jacob Kettler de Curlàndia (en alemany Jakob Kettler von Kurland i en letó Jekabs fon Ketlers) va néixer a Kuldīga (Letònia) el 28 d'octubre de 1610 i va morir a Jelgava l'1 de gener de 1682.
Veure Curlàndia і Jacob Kettler de Curlàndia
Jelgava
La ciutat de Jelgava (alemany: Mitau; lituà: Mintauja; rus: Елгава / Митава; polonès: Mitawa) és la capital del municipi de Jelgava a 44 km de Riga.
Veure Curlàndia і Jelgava
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Curlàndia і Letònia
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Veure Curlàndia і Letó
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Veure Curlàndia і Lituà
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Curlàndia і Lituània
Livonià
El livonià (līvõ kēļ) és una llengua finoúgrica originària del Golf de Riga.
Veure Curlàndia і Livonià
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Curlàndia і Llatí
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Curlàndia і Mar Bàltica
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Curlàndia і Orde Teutònic
Peter von Biron
Peter von Biron (Mitau Ducat de Curlàndia i Semigàlia, 15 de febrer de 1724 - Gellenau (Alemanya), 13 de gener de 1800) fou el darrer duc de Curlándia i Semigàlia entre el 1769 i el 1795.
Veure Curlàndia і Peter von Biron
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Curlàndia і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Curlàndia і Polonès
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Curlàndia і Rússia
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Curlàndia і Rus
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Curlàndia і Suec
Tobago
Tobago és una illa situada al sud del mar Carib.
Veure Curlàndia і Tobago
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Curlàndia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Curlàndia і 1048
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Curlàndia і 1158
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Curlàndia і 1561
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Curlàndia і 1587
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Curlàndia і 1616
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Curlàndia і 1642
1682
Pere I de Rússia.
Veure Curlàndia і 1682
1689
;Països Catalans.
Veure Curlàndia і 1689
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Curlàndia і 1698
1711
;Països catalans.
Veure Curlàndia і 1711
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Curlàndia і 1737
1740
;Països Catalans.
Veure Curlàndia і 1740
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Curlàndia і 1758
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Curlàndia і 1763
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Curlàndia і 1769
1795
;Països Catalans.
Veure Curlàndia і 1795
1875
;Països Catalans.
Veure Curlàndia і 1875
1893
;Països Catalans.
Veure Curlàndia і 1893
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Curlàndia і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure Curlàndia і 1896
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Curlàndia і 1919
1940
;Països Catalans.
Veure Curlàndia і 1940
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Curlàndia і 1991
Vegeu també
Geografia de Letònia
Organització territorial de Letònia
- Curlàndia
- Letgàlia
- Organització territorial de Letònia
- Regions de planificació de Letònia
- Regions estadístiques de Letònia
- Vidzeme
- Zemgale
Regions històriques de Letònia
- Bisbat de Curlàndia
- Curlàndia
- Ducat de Curlàndia i Semigàlia
- Letgàlia
- Livònia
- Regions culturals de Letònia
- Selònia
- Vidzeme