Taula de continguts
51 les relacions: Adelardo López de Ayala, Aldeadávila de la Ribera, Alfons XII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio Romero Ortiz, Cirilo Álvarez Martínez, Congrés, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Diputat, Eleccions generals espanyoles de 1876, Espanya, Fernando Calderón Collantes, Francisco de Borja Queipo de Llano, Francisco de Cárdenas y Espejo, Francisco Serrano Domínguez, Joan Prim i Prats, José Elduayen Gorriti, Juan Bautista Topete, Madrid, Manuel Orovio Echagüe, Manuel Ruiz Zorrilla, Ministeri d'Ultramar, Ministeri de Justícia d'Espanya, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Partit Constitucional, Partit Liberal Conservador, Partit Moderat, Práxedes Mateo Sagasta, Província de Salamanca, Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Segismundo Moret y Prendergast, Unió Liberal, Universitat de Salamanca, Vitigudino, 12 de febrer, 12 de setembre, 13 de juliol, 14 de gener, 18 de juny, 1831, 1869, 1871, 1872, 1875, 1877, 1878, 2 de desembre, 20 de febrer, 20 de març, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Adelardo López de Ayala
Adelardo López de Ayala. Litografia obra de Santiago Llanta y Guerin. Adelardo López de Ayala (Guadalcanal, 1 de maig de 1828 – Madrid, 30 de desembre de 1879) va ser un polític i dramaturg espanyol del Realisme.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Adelardo López de Ayala
Aldeadávila de la Ribera
Aldeadávila de la Ribera és un municipi de la província de Salamanca, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Aldeadávila de la Ribera
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Alfons XII d'Espanya
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Amadeu I d'Espanya
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Romero Ortiz
Antonio Romero Ortiz (Santiago de Compostel·la, 24 de març de 1822- 18 de gener de 1884) va ser un polític, advocat i periodista gallec, ministre de Gràcia i Justícia durant el Govern Provisional del Sexenni Democràtic i ministre d'Ultramar en governs de Zavala i Sagasta, en les acaballes de la Primera República.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Antonio Romero Ortiz
Cirilo Álvarez Martínez
Cirilo Álvarez Martínez (Villahoz, província de Burgos, 9 de juliol de 1807-Madrid, 6 de novembre de 1878) va ser un polític i jurista espanyol.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Cirilo Álvarez Martínez
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Congrés
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Consell Superior d'Investigacions Científiques
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Diputat
Eleccions generals espanyoles de 1876
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1876 Les eleccions generals espanyoles de 1876 foren convocades el 20 de gener de 1876 sota sufragi universal masculí, les últimes amb aquest sistema fins al 1931, i amb un nombre d'electors de 3.989.612.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Eleccions generals espanyoles de 1876
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Espanya
Fernando Calderón Collantes
Fernando Calderón Collantes (Reinosa, 21 de febrer de 1811-Madrid, 9 de gener de 1890) va ser un advocat i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Isabel II, cartera que tornaria a ocupar juntament amb la de ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Fernando Calderón Collantes
Francisco de Borja Queipo de Llano
H.E. Don Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos, Gran de Espanya, 8è Comte de Toreno i 8è Viscot de Matarrosa (6 de novembre de 1840 - 31 de gener de 1890) va ser un noble i polític espanyol.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Francisco de Borja Queipo de Llano
Francisco de Cárdenas y Espejo
Francisco de Cárdenas y Espejo (Sevilla, 4 de febrer de 1817 – Madrid, 3 de juliol de 1898) va ser un advocat, periodista i polític espanyol, ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Francisco de Cárdenas y Espejo
Francisco Serrano Domínguez
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Francisco Serrano Domínguez
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Joan Prim i Prats
José Elduayen Gorriti
José Elduayen Gorriti (Madrid, 22 de juny de 1823 - Madrid, 24 de juny de 1898) va ser un enginyer i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Amadeu I, ministre d'Ultramar i ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII i novament ministre d'Estat i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і José Elduayen Gorriti
Juan Bautista Topete
va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Juan Bautista Topete
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Madrid
Manuel Orovio Echagüe
Manuel de Orovio y Echagüe (Alfaro, 17 de juliol de 1817 – Madrid, 18 de maig de 1883), I marquès d'Orovio, fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda i Foment durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII durant el qual també va ser ministre d'Ultramar de forma interina.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Manuel Orovio Echagüe
Manuel Ruiz Zorrilla
Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Manuel Ruiz Zorrilla
Ministeri d'Ultramar
El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Ministeri d'Ultramar
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Ministeri de Justícia d'Espanya
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
Partit Constitucional
El Partit Constitucional també anomenat Partit Conservador (de la Revolució de Setembre) va ser una agrupació política que va estar activa a Espanya a des del 1871.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Partit Constitucional
Partit Liberal Conservador
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Partit Liberal Conservador
Partit Moderat
Partit Moderat era el nom adoptat el 1833 pels liberals que pactaren amb la regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i mantenir l'ordre social, cosa que suposà l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Partit Moderat
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Práxedes Mateo Sagasta
Província de Salamanca
La província de Salamanca és una província d'Espanya al sud-oest de Castella i Lleó.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Província de Salamanca
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
La Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació es va crear en 1730 a Madrid de la mà d'un grup de trenta juristes que pretenien desenvolupar l'esperit il·lustrat academicista mitjançant la posada en comú dels seus coneixements.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Segismundo Moret y Prendergast
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Unió Liberal
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Universitat de Salamanca
Vitigudino
Vitigudino és un municipi de la província de Salamanca, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і Vitigudino
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 12 de febrer
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 12 de setembre
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 13 de juliol
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 14 de gener
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 18 de juny
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 1831
1869
;Països Catalans.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 1869
1871
;Països Catalans.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 1872
1875
;Països Catalans.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 1875
1877
; Països Catalans.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 1877
1878
;Països Catalans.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 1878
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 2 de desembre
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 20 de febrer
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 20 de març
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Cristóbal Martín de Herrera і 26 de maig