Taula de continguts
43 les relacions: Astèrix, Ètnia, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Consonant labiovelar, Consonant nasal, Consonant palatal, Consonant uvular, Consonant velar, Continu dialectal, Departament francès, Dependències d'ultramar franceses, Diglòssia, Fonema, Francès, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Gal (llengua), Gujarati, Hindi, Illa de la Reunió, Llengua criolla, Malgaix, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Normand, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Tàmil, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior.
Astèrix
Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.
Veure Crioll reunionès і Astèrix
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Veure Crioll reunionès і Ètnia
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Crioll reunionès і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Crioll reunionès і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Crioll reunionès і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Crioll reunionès і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Crioll reunionès і Consonant fricativa
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Crioll reunionès і Consonant labiodental
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Veure Crioll reunionès і Consonant labiovelar
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Crioll reunionès і Consonant nasal
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Crioll reunionès і Consonant palatal
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Crioll reunionès і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Crioll reunionès і Consonant velar
Continu dialectal
'''Llengües eslaves''' Mapa dels principals continus dialectals a Europa a mitjans del segle XX. Un continu dialectal o continuum dialectal és un conjunt de varietats lingüístiques parlades en territoris adjacents, amb lleus diferències a les zones contigües i amb mútua intel·ligibilitat que decreix a mesura que augmenta la distància, arribant fins i tot a desaparèixer la intel·ligibilitat entre les variants més distants.
Veure Crioll reunionès і Continu dialectal
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Crioll reunionès і Departament francès
Dependències d'ultramar franceses
Dependències d'ultramar franceses Bandera del Ministeri d'Ultramar de França Les dependències d'ultramar franceses són un conjunt de territoris sota sobirania francesa situats fora de la França del continent europeu.
Veure Crioll reunionès і Dependències d'ultramar franceses
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Crioll reunionès і Diglòssia
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Crioll reunionès і Fonema
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Crioll reunionès і Francès
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Veure Crioll reunionès і Fricativa alveolar sonora
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Crioll reunionès і Fricativa alveolar sorda
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Veure Crioll reunionès і Fricativa labiodental sonora
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Veure Crioll reunionès і Fricativa labiodental sorda
Gal (llengua)
El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.
Veure Crioll reunionès і Gal (llengua)
Gujarati
El gujarati és una llengua parlada a l'Índia que ve de l'indoeuropeu, de la branca indoària.
Veure Crioll reunionès і Gujarati
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Veure Crioll reunionès і Hindi
Illa de la Reunió
La Reunió (en francès La Réunion) és una illa africana a l'oceà Índic, del grup de les Mascarenyes, que forma un departament i una regió d'ultramar (ROM-DOM) francès.
Veure Crioll reunionès і Illa de la Reunió
Llengua criolla
La llengua criolla és un idioma nou, evolucionat del pidgin resultant del contacte de grups humans sense cap llengua comuna, quan ja hi han sorgit parlants que la tenen com a llengua materna, i passa a funcionar com a la primera llengua de la comunitat.
Veure Crioll reunionès і Llengua criolla
Malgaix
Zones principals amb diferent parla El malgaix (malagasy en malgaix) és la llengua parlada a Madagascar i a les illes Comores, Mayotte i Reunió, mitjançant els contactes entre aquestes illes i Madagascar.
Veure Crioll reunionès і Malgaix
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Veure Crioll reunionès і Nasal alveolar sonora
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Crioll reunionès і Nasal bilabial sonora
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Veure Crioll reunionès і Normand
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Crioll reunionès і Oclusiva alveolar sonora
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Crioll reunionès і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Crioll reunionès і Oclusiva bilabial sonora
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Crioll reunionès і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Crioll reunionès і Oclusiva velar sonora
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Crioll reunionès і Oclusiva velar sorda
Tàmil
Inscripció de tàmil antic del Temple de Brihadeeswara a Thanjavur El tàmil o tàmul és una llengua dravídica parlada principalment pel poble tàmil del sud de l'Índia.
Veure Crioll reunionès і Tàmil
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Crioll reunionès і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Crioll reunionès і Vocal central
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Veure Crioll reunionès і Vocal mitjana
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Crioll reunionès і Vocal posterior
També conegut com Crioll de Reunió.