Taula de continguts
53 les relacions: Antiga Grècia, Antonio Negri, Aristòtil, Armenis, Assaig (literatura), Axiologia, Capitalisme, Ciències polítiques, Comunisme, Comunitarisme, Cristianisme ortodox, Democràcia Proletària, Economia política, Edat contemporània, Eleccions legislatives italianes de 1948, Ernst Bloch, Etnogènesi, Filòsof, Filosofia grega, Geopolítica, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Germanística, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Grec antic, György Lukács, Història de la filosofia, Jean-Paul Sartre, Karl Marx, Literatura francesa, Louis Althusser, Mario Tronti, Marxisme, Milà, Nihilisme, Norberto Bobbio, Ontologia, Partit Comunista Italià, Partit de la Refundació Comunista, Postmodernitat, Raniero Panzieri, Relativisme, Roger Garaudy, Segle XX, Tesi doctoral, Theodor Adorno, Torí, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universalisme, Universitat d'Atenes, Universitat de París, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Costanzo Preve і Antiga Grècia
Antonio Negri
Antonio Negri (Pàdua, 1 d'agost de 1933 - París, 16 de desembre de 2023), també conegut com a Toni Negri, va ser un politòleg i pensador postmarxista italià.
Veure Costanzo Preve і Antonio Negri
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Costanzo Preve і Aristòtil
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Costanzo Preve і Armenis
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Veure Costanzo Preve і Assaig (literatura)
Axiologia
L'axiologia és una branca de la filosofia que estudia els valors, tant en el sentit de l'ètica com de l'estètica, per decidir sobre el seu caràcter objectiu o subjectiu i la nòmina dels més importants per a les diferents cultures.
Veure Costanzo Preve і Axiologia
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Costanzo Preve і Capitalisme
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Veure Costanzo Preve і Ciències polítiques
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Costanzo Preve і Comunisme
Comunitarisme
El comunitarisme és una concepció de la ciutadania que basa la seva força en el fet que els seus components han de compartir uns referents morals, religiosos, lingüístics i culturals per tal de pertànyer a la societat civil i rebre els avantatges que proporcionen els drets de ciutadania.
Veure Costanzo Preve і Comunitarisme
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Veure Costanzo Preve і Cristianisme ortodox
Democràcia Proletària
Democràcia Proletària (DP) fou un partit polític italià d'extrema esquerra.
Veure Costanzo Preve і Democràcia Proletària
Economia política
Jean-Jacques Rousseau, ''Discours sur l'oeconomie politique'', 1758 Economia política va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producció, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents.
Veure Costanzo Preve і Economia política
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Veure Costanzo Preve і Edat contemporània
Eleccions legislatives italianes de 1948
Les eleccions legislatives italianes de 1948 se celebraren el 18 d'abril.
Veure Costanzo Preve і Eleccions legislatives italianes de 1948
Ernst Bloch
Placa commemorativa a Berlín. Ernst Bloch (8 de juliol de 1885 a Ludwigshafen am Rhein, Renània-Palatinat - 4 d'agost de 1977 a Tubinga) va ser un filòsof alemany marxista.
Veure Costanzo Preve і Ernst Bloch
Etnogènesi
Etnogènesi (del grec antic εθνογένεσις, al seu torn format per ethnos + génesis) és el procés mitjançant el qual un grup d'éssers humans passa a ser considerat com a ètnicament diferent.
Veure Costanzo Preve і Etnogènesi
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Costanzo Preve і Filòsof
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Veure Costanzo Preve і Filosofia grega
Geopolítica
Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. Caricatura sobre ''La Qüestió d'Andorra''. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes.
Veure Costanzo Preve і Geopolítica
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Veure Costanzo Preve і Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Germanística
La germanística en alemany Germanistik (del llatí germanus «germànic») és l'estudi de la civilització germànica i de les llengües germàniques, en particular les dels països de parla alemanya.
Veure Costanzo Preve і Germanística
Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient
La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Costanzo Preve і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Costanzo Preve і Grec antic
György Lukács
György Lukács o Georg Lukács (Budapest, Hongria, 13 d'abril de 1885 — 4 de juny de 1971) fou un filòsof marxista i crític literari hongarès.
Veure Costanzo Preve і György Lukács
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Veure Costanzo Preve і Història de la filosofia
Jean-Paul Sartre
Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX.
Veure Costanzo Preve і Jean-Paul Sartre
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Veure Costanzo Preve і Karl Marx
Literatura francesa
La literatura francòfona inclou totes les obres escrites en francès, sigui al país que sigui i al segle que sigui.
Veure Costanzo Preve і Literatura francesa
Louis Althusser
Louis Althusser (Birmandreis, Algèria 19 d'octubre, 1918 - París, 23 d'octubre, 1990) fou un filòsof marxista, un dels més importants del segle XX en llengua francesa.
Veure Costanzo Preve і Louis Althusser
Mario Tronti
fou un filòsof, acadèmic i polític italià, considerat un dels principals fundadors i teòrics del marxisme operaista dels anys 1960.
Veure Costanzo Preve і Mario Tronti
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Costanzo Preve і Marxisme
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Costanzo Preve і Milà
Nihilisme
El nihilisme (del llatí nihil, 'no-res') és una doctrina filosòfica que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
Veure Costanzo Preve і Nihilisme
Norberto Bobbio
Norberto Bobbio (Torí, 18 d'octubre de 1909 - Torí, 9 de gener de 2004) fou un jurista, filòsof i politòleg italià i és un dels més eminents pensadors del.
Veure Costanzo Preve і Norberto Bobbio
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Veure Costanzo Preve і Ontologia
Partit Comunista Italià
El Partit Comunista Italià (PCI) era un partit polític italià, fundat en el 1921 i que va desaparèixer com a tal el 3 de febrer de 1991.
Veure Costanzo Preve і Partit Comunista Italià
Partit de la Refundació Comunista
El Partit de la Refundació Comunista (en italià: Partito della Rifondazione Comunista, PRC) o Refundació Comunista és un partit polític italià.
Veure Costanzo Preve і Partit de la Refundació Comunista
Postmodernitat
Pancarta reivindicativa de d'influència postmoderna La postmodernitat és un conjunt de moviments artístics, culturals i filosòfics apareguts a partir del com a resposta als paradigmes de la modernitat: la ideologia heretada des de l'edat moderna que inclou el racionalisme, l'existència d'una veritat única, absoluta i universal, el cientifisme, el patriarcalisme, l'androcentrisme i en general el punt de vista centrat en l'home blanc del món occidental, a més del capitalisme i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització.
Veure Costanzo Preve і Postmodernitat
Raniero Panzieri
Raniero Panzieri (Roma, 1921 – Torí, 9 d'octubre de 1964) va ser un polític italià, escriptor i teòric marxista.
Veure Costanzo Preve і Raniero Panzieri
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Veure Costanzo Preve і Relativisme
Roger Garaudy
Roger Garaudy (Marsella, França, 17 de juliol de 1913 - París, França, 13 de juny de 2012) era un escriptor, filòsof i polític francès, condemnat al seu país d'origen per les seves idees negacionistes.
Veure Costanzo Preve і Roger Garaudy
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Costanzo Preve і Segle XX
Tesi doctoral
la Universitat de Leiden mostrada a la portada d'una tesi doctoral, Països Baixos. "Disputatio philosophica inauguralis de spatio vacuo" (Disputació filosòfica inaugural sobre l'espai buit) de Guilielmus ab Irhoven (Willem van Irhoven) sota l'autoritat del rector Johannes Jacobus Vitriarius del 7 de juliol de 1721.
Veure Costanzo Preve і Tesi doctoral
Theodor Adorno
Theodor Wiesengrund Adorno (Frankfurt, Hesse-Nassau, Prússia, Imperi Alemany, 11 de setembre del 1903 - Visp, Valais, Suïssa, 6 d'agost del 1969) fou un filòsof, musicòleg i sociòleg alemany, així com un dels representants més importants de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista.
Veure Costanzo Preve і Theodor Adorno
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Veure Costanzo Preve і Torí
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Costanzo Preve і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Universalisme
Luniversalisme és una actitud en virtut de la qual es considera una certa visió del món com a radicalment oberta a tots els humans, pobles i ètnies.
Veure Costanzo Preve і Universalisme
Universitat d'Atenes
La Universitat d'Atenes, oficialment coneguda com a Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes (en grec: Εθνικόν και Καποδιστριακόν Πανεπιστήμιον Αθηνών), va ser fundada gairebé una dècada després de la formació de l'estat neohel·lènic, el 3 de maig de 1837, per iniciativa del rei bavarès Otó I.
Veure Costanzo Preve і Universitat d'Atenes
Universitat de París
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.
Veure Costanzo Preve і Universitat de París
Universitat de Torí
La Universitat de Torí (en piemontès Università ëd Turin, en italià Università degli Studi di Torino, UNITO) és la universitat de la ciutat de Torí, al Piemont.
Veure Costanzo Preve і Universitat de Torí
Universitat Lliure de Berlín
La Universitat Lliure de Berlín (en alemany, Freie Universität Berlin; abreujat FU Berlin) és la més gran de les quatre universitats de Berlín, tenint en compte el nombre d'alumnes, professors i el volum del pressupost, i una de les més grans d'Alemanya.
Veure Costanzo Preve і Universitat Lliure de Berlín
Valenza
Valenza és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.
Veure Costanzo Preve і Valenza