Taula de continguts
37 les relacions: Acció Catalana, Alfabetisme, Arcaisme, Català, Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Cultura, Dialectes del català, Diglòssia, Diputació provincial de Barcelona (1833-1931), Edicions Proa, Editorial Barcino, Educació, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Escriptura, Estandardització, Exili republicà espanyol, Gramàtica, Hispanisme (castellanisme), Institut d'Estudis Catalans, La Humanitat, La Publicidad, La Publicitat, La Veu de Catalunya, Lletra, Modernisme català, Normalització lingüística, Normalització lingüística del català, Normes ortogràfiques, Ortografia, Pompeu Fabra i Poch, Publicació periòdica, Quaderns d'Estudi, Reforma ortogràfica, Renaixença, Serra d'Or, Toponímia, Vocabulari.
Acció Catalana
Acció Catalana fou un partit polític catalanista creat arran d'una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista.
Veure Converses filològiques і Acció Catalana
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Veure Converses filològiques і Alfabetisme
Arcaisme
Un arcaisme (del grec ἀρχαῖος) és un mot que ha caigut en desús, una paraula de la història de la llengua que apareix en un text d'època o que s'usa en un discurs contemporani i que és percebut pels parlants com antiquat.
Veure Converses filològiques і Arcaisme
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Converses filològiques і Català
Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»
El col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» és un congrés científic quinquennal organitzat per la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.
Veure Converses filològiques і Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Converses filològiques і Cultura
Dialectes del català
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Veure Converses filològiques і Dialectes del català
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Converses filològiques і Diglòssia
Diputació provincial de Barcelona (1833-1931)
La Diputació provincial de Barcelona fou l'òrgan de govern d'una de les quatre províncies espanyoles en les quals fou dividida Catalunya el 1833.
Veure Converses filològiques і Diputació provincial de Barcelona (1833-1931)
Edicions Proa
Edicions Proa és una editorial catalana que va néixer a Badalona, l'any 1928, de la mà de Josep Queralt i de Marcel·lí Antic, a suggeriment de Pompeu Fabra i sota la direcció literària de l'escriptor Joan Puig i Ferreter.
Veure Converses filològiques і Edicions Proa
Editorial Barcino
Editorial Barcino és una editorial que va ser fundada a Barcelona el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, vinculat fins aleshores a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport econòmic de Josep Maria Girona i mossèn Josep Vives i Gatell, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.
Veure Converses filològiques і Editorial Barcino
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Converses filològiques і Educació
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Converses filològiques і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Converses filològiques і Escriptura
Estandardització
Lestandardització o normalització és el procés d'elaboració, aplicació i millora d'un estàndard, normalment aquest procés es reflecteix en la redacció i aprovació d'unes normes defineixen els paràmetres i les característiques aplicables a les activitats científiques, industrials i econòmiques, i als productes, béns i serveis que se'n deriven.
Veure Converses filològiques і Estandardització
Exili republicà espanyol
Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.
Veure Converses filològiques і Exili republicà espanyol
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Converses filològiques і Gramàtica
Hispanisme (castellanisme)
Hispanisme (o castellanisme) és una paraula o peculiaritat de la llengua castellana manllevat per una altra llengua.
Veure Converses filològiques і Hispanisme (castellanisme)
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Converses filològiques і Institut d'Estudis Catalans
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Veure Converses filològiques і La Humanitat
La Publicidad
La Publicidad va ser una publicació diària en castellà editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.
Veure Converses filològiques і La Publicidad
La Publicitat
La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.
Veure Converses filològiques і La Publicitat
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Veure Converses filològiques і La Veu de Catalunya
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Veure Converses filològiques і Lletra
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Converses filològiques і Modernisme català
Normalització lingüística
La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.
Veure Converses filològiques і Normalització lingüística
Normalització lingüística del català
Acte de Plataforma per la llengua a Sabadell La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol.
Veure Converses filològiques і Normalització lingüística del català
Normes ortogràfiques
Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.
Veure Converses filològiques і Normes ortogràfiques
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Veure Converses filològiques і Ortografia
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Converses filològiques і Pompeu Fabra i Poch
Publicació periòdica
Portada del volum 7 (número 4), abril 2009, de ''PLoS Biology''. Una publicació periòdica és una publicació editada en fascicles successius numerats amb periodicitat fixa o variable i diversa en temàtica.
Veure Converses filològiques і Publicació periòdica
Quaderns d'Estudi
Quaderns d'Estudi fou una revista mensual de pedagogia trimestral publicada pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat de Catalunya.
Veure Converses filològiques і Quaderns d'Estudi
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Veure Converses filològiques і Reforma ortogràfica
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Converses filològiques і Renaixença
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Veure Converses filològiques і Serra d'Or
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Veure Converses filològiques і Toponímia
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Veure Converses filològiques і Vocabulari