Accés més ràpid que el navegador!
14 les relacions: Capítol de cort, Constitucions catalanes, Corts de Barcelona (1283), Edat moderna de Catalunya, Estaments, Furs de València, Guillem de Vallseca, Jaume Marquilles, Joan Pere Fontanella, Monarquia, Pactisme, Regne de València, Tomàs Mieres, Usatge.
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Constitució (llei) і Capítol de cort · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Constitució (llei) і Constitucions catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1283)
A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.
Nou!!: Constitució (llei) і Corts de Barcelona (1283) · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Constitució (llei) і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Constitució (llei) і Estaments · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Constitució (llei) і Furs de València · Veure més »
Guillem de Vallseca
Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.
Nou!!: Constitució (llei) і Guillem de Vallseca · Veure més »
Jaume Marquilles
Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455) fou un eclesiàstic i jurista català.
Nou!!: Constitució (llei) і Jaume Marquilles · Veure més »
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Nou!!: Constitució (llei) і Joan Pere Fontanella · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Constitució (llei) і Monarquia · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Constitució (llei) і Pactisme · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Constitució (llei) і Regne de València · Veure més »
Tomàs Mieres
Tomàs Mieres (Girona, 1400 - Barcelona, 1474) fou un jurista català, doctor en ambdós drets.
Nou!!: Constitució (llei) і Tomàs Mieres · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Constitució (llei) і Usatge · Veure més »
