Taula de continguts
37 les relacions: Aigua, Andròmeda (mitologia), Asteroide, Balenes, Cassiopea (mitologia), Cefeu (fill de Belos), Constel·lació, Constel·lació d'Aquari, Constel·lació d'Eridà, David Fabricius, Diphda, Eclíptica, Estel, Estrella variable, Etiòpia (mitologia), Galàxia, Galàxia espiral, Hemisferi sud, Ismael Boulliau, Llista d'estrelles més properes, Luyten 726-8, Messier 77, Mira, Mira (estrella), Nereides, Nicolau Copèrnic, Paral·lel 70° nord, Peixos, Pla galàctic, Planeta extrasolar, Pol Sud, Posidó, Unió Astronòmica Internacional, Via Làctia, (4) Vesta, 1596, 1827.
- Balena
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Constel·lació de la Balena і Aigua
Andròmeda (mitologia)
Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.
Veure Constel·lació de la Balena і Andròmeda (mitologia)
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Constel·lació de la Balena і Asteroide
Balenes
Les balenes són un grup divers de mamífers marins placentaris de vida aquàtica i àmplia distribució geogràfica.
Veure Constel·lació de la Balena і Balenes
Cassiopea (mitologia)
Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library" Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda.
Veure Constel·lació de la Balena і Cassiopea (mitologia)
Cefeu (fill de Belos)
El rei Cefeu i Cassiopea a un gravat del 1596 D'acord amb la mitologia grega, Cefeu (en grec antic Κηφεύς), va ser un rei d'Etiòpia, fill de Belos i d'Anquínoe.
Veure Constel·lació de la Balena і Cefeu (fill de Belos)
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Constel·lació de la Balena і Constel·lació
Constel·lació d'Aquari
Aquari (Aquarius) és una de les constel·lacions conegudes des de l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol.
Veure Constel·lació de la Balena і Constel·lació d'Aquari
Constel·lació d'Eridà
Eridà (Eridanus) és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques.
Veure Constel·lació de la Balena і Constel·lació d'Eridà
David Fabricius
David Fabricius (llatinització del seu propi nom David Faber o David Goldschmidt) (Esens, 9 de març de 1564 - Brookmerland, 7 de maig de 1617), va ser un teòleg luterà i astrònom alemany que va tenir el mèrit de ser un dels primers a utilitzar un telescopi per observar el cel.
Veure Constel·lació de la Balena і David Fabricius
Diphda
Diphda (Beta de la Balena / β Ceti) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Balena.
Veure Constel·lació de la Balena і Diphda
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Veure Constel·lació de la Balena і Eclíptica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Constel·lació de la Balena і Estel
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure Constel·lació de la Balena і Estrella variable
Etiòpia (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia (Αἰθιοπία) se situava cap a l'est, on sortia el Sol.
Veure Constel·lació de la Balena і Etiòpia (mitologia)
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Constel·lació de la Balena і Galàxia
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Constel·lació de la Balena і Galàxia espiral
Hemisferi sud
L'hemisferi sud, hemisferi austral (o meridional) és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra, i també l'esfera celeste.
Veure Constel·lació de la Balena і Hemisferi sud
Ismael Boulliau
Ismael Boulliau (o, llatinitzat, Bullialdus va ser un astrònom francès del.
Veure Constel·lació de la Balena і Ismael Boulliau
Llista d'estrelles més properes
Aquesta llista d'estrelles més properes a la Terra està ordenada per distància creixent.
Veure Constel·lació de la Balena і Llista d'estrelles més properes
Luyten 726-8
Luyten 726-8 és un sistema estel·lar binari, un dels més propers a la Terra.
Veure Constel·lació de la Balena і Luyten 726-8
Messier 77
Messier 77 (M77 o NGC 1068) és una galàxia espiral barrada situada a uns 47 milions d'anys llum a la constel·lació de la Balena.
Veure Constel·lació de la Balena і Messier 77
Mira
* Astronomia.
Veure Constel·lació de la Balena і Mira
Mira (estrella)
Mira (Òmicron de la Balena / ο Ceti) és un estel variable de la constel·lació de la Balena.
Veure Constel·lació de la Balena і Mira (estrella)
Nereides
Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.
Veure Constel·lació de la Balena і Nereides
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Constel·lació de la Balena і Nicolau Copèrnic
Paral·lel 70° nord
El paral·lel 70° nord és una línia de latitud que es troba a 70 graus nord de la línia equatorial terrestre.
Veure Constel·lació de la Balena і Paral·lel 70° nord
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Constel·lació de la Balena і Peixos
Pla galàctic
Imatge del pla galàctic En astronomia, el pla galàctic és el pla situat al mig de la zona anomenada disc de la galàxia, on es troba la major part de les estrelles d'una galàxia, com el cas de les galàxies espirals.
Veure Constel·lació de la Balena і Pla galàctic
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Constel·lació de la Balena і Planeta extrasolar
Pol Sud
El pol Sud, conegut també com a pol Sud geogràfic o pol Sud terrestre, és un dels dos punts on l'eix de rotació terrestre encreua la superfície.
Veure Constel·lació de la Balena і Pol Sud
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Constel·lació de la Balena і Posidó
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Constel·lació de la Balena і Unió Astronòmica Internacional
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Constel·lació de la Balena і Via Làctia
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Constel·lació de la Balena і (4) Vesta
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Constel·lació de la Balena і 1596
1827
;Països Catalans.
Veure Constel·lació de la Balena і 1827
Vegeu també
Balena
- Ípsilon de la Balena
- 3 de la Balena
- 6 de la Balena
- 75 de la Balena
- Abell 370
- Abell 400
- Constel·lació de la Balena
- Diphda
- Eta de la Balena
- Gliese 105
- HCM-6A
- HD 12039
- Himiko (pols estel·lar)
- Kappa Ceti
- Kappa1 de la Balena
- Kappa2 de la Balena
- LHS 1140
- Llista d'estrelles de la Balena
- Luyten 726-8
- Menkar
- Messier 77
- Mira (estrella)
- NGC 161
- NGC 17
- NGC 246
- NGC 247
- NGC 35
- NGC 45
- NGC 47
- NGC 50
- NGC 54
- NGC 59
- NGC 61
- NGC 62
- NGC 64
- NGC 65
- NGC 66
- Nana de la Balena
- T de la Balena
- Tau de la Balena
- Theta de la Balena
- WHL0137-LS
- Wolf-Lundmark-Melotte
- YZ de la Balena
- ZZ de la Balena
- Zeta de la Balena
També conegut com Balena (constel.lació), Balena (constel·lació), Balena (constel•lació), Balena (consteŀlació), Cetus.