Taula de continguts
24 les relacions: Any llum, Asimetria (estadística), Astronomy and Astrophysics, Catàleg d'Estrelles Brillants, Catàleg General d'Estrelles Variables, Constel·lació de la Balena, Estel de tecneci, Estel de tipus S, Estel gegant lluminós, Estrella variable, Kelvin, Lluminositat solar, Longitud d'ona, Magnitud aparent, Magnitud bolomètrica, Massa solar, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Pèrdua de massa estel·lar, Radi solar, Sistema solar, Tecneci, Temperatura efectiva, Tipus espectral, Variable semiregular.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure T de la Balena і Any llum
Asimetria (estadística)
Exemple de distribució amb asimetria diferent de zero (positiva). En la teoria de la probabilitat i estadística, l'asimetriaSegons el DIEC, cal apostrofar.
Veure T de la Balena і Asimetria (estadística)
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure T de la Balena і Astronomy and Astrophysics
Catàleg d'Estrelles Brillants
El Catàleg d'estrelles Brillants (en anglès Bright Star Catalogue, o també Yale Catalogue of Bright Stars o Yale Bright Star Catalogue) és un catàleg d'estrelles que esmenta totes les estrelles de la magnitud aparent 6,5 o més brillants, la qual cosa és gairebé qualsevol estrella visible per l'ull nu.
Veure T de la Balena і Catàleg d'Estrelles Brillants
Catàleg General d'Estrelles Variables
El Catàleg General d'Estrelles Variables (GCVS segons les seves sigles en anglès) és una llista d'estrelles variables.
Veure T de la Balena і Catàleg General d'Estrelles Variables
Constel·lació de la Balena
La Balena (Cetus) és una constel·lació de l'hemisferi sud, en la regió coneguda com l'aigua, a prop d'altres constel·lacions aquàtiques com Aquari, Pisces, i Eridanus.
Veure T de la Balena і Constel·lació de la Balena
Estel de tecneci
Un estel de tecneci o estrella de tecneci és un estel peculiar l'espectre del qual conté línies d'absorció de tecneci, un metall lleugerament radioactiu.
Veure T de la Balena і Estel de tecneci
Estel de tipus S
Un estel de tipus S o estrella de tipus S (o simplement S) és un estel gegant vermell de tipus espectral S similars als de tipus k5-M, que mostra bandes d'òxid de zirconi a més de les d'òxid de titani característiques dels estels gegants de tipus K i M. Altres elements de processos S, per exemple òxid d'itri i tecneci, estan també ampliats, indicant captura neutrònica d'elements del cinquè període de la taula periòdica (zirconi, itri, etc.).
Veure T de la Balena і Estel de tipus S
Estel gegant lluminós
Diagrama de Hertzsprung-Russell: Abscisses: Tipus espectral / Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II '''Gegants lluminosos'''. III Gegants. IV Subgegant. V Seqüència principal. VI Subnanes. VII Subnanes blanques. Un estel gegant lluminós o estrella gegant lluminosa és un estel de classe de lluminositat II en la classificació espectral de Yerkes.
Veure T de la Balena і Estel gegant lluminós
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure T de la Balena і Estrella variable
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure T de la Balena і Kelvin
Lluminositat solar
arxiv.
Veure T de la Balena і Lluminositat solar
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure T de la Balena і Longitud d'ona
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure T de la Balena і Magnitud aparent
Magnitud bolomètrica
En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.
Veure T de la Balena і Magnitud bolomètrica
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure T de la Balena і Massa solar
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Veure T de la Balena і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Pèrdua de massa estel·lar
En astronomia, la pèrdua de massa estel·lar és un fenomen observat en alguns estels massius.
Veure T de la Balena і Pèrdua de massa estel·lar
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure T de la Balena і Radi solar
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure T de la Balena і Sistema solar
Tecneci
El tecneci (del grec, tekhnetos, 'artificial') és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements.
Veure T de la Balena і Tecneci
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure T de la Balena і Temperatura efectiva
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure T de la Balena і Tipus espectral
Variable semiregular
Les estrelles variables semiregulars són gegants o supergegants de tipus espectral intermedi o tardà que mostren una periodicitat en els seus canvis d'esclat, acompanyats o a vegades interromputs per diferents irregularitats.
Veure T de la Balena і Variable semiregular
També conegut com T Ceti.