Taula de continguts
45 les relacions: Adh-Dhàhir (fatimita), Al-Hàkim (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Ani, Basílica del Sant Sepulcre, Bòsfor, Bulgària, Constantinoble, Despotat de l'Epir, Excomunió, Gran Cisma d'Orient, Grec, Guillem de Tir, Joan Escilitzes, Joan-Sembat d'Ani, Jordi Maniaces, Kars, Llista d'emperadors romans d'Orient, Macedònia (regió), Mar Adriàtica, Miquel Cerulari, Miquel IV el Paflagoni, Miquel Psel·los, Miquel V el Calafat, Mitilene, Normands, Patriarca, Petxenegs, Primera Croada, Regne d'Ibèria, Regne de Kars, Romà III Argir, Sebast, Tràcia, Varegs, Varna (Bulgària), Vsèvolod de Kíev, Zoè Porfirogènita, 1009, 1042, 1043, 1047, 1053, 1055, 11 de gener.
Adh-Dhàhir (fatimita)
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).
Veure Constantí IX Monòmac і Adh-Dhàhir (fatimita)
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Veure Constantí IX Monòmac і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Veure Constantí IX Monòmac і Al-Mustànsir (fatimita)
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure Constantí IX Monòmac і Ani
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Veure Constantí IX Monòmac і Basílica del Sant Sepulcre
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Constantí IX Monòmac і Bòsfor
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Constantí IX Monòmac і Bulgària
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Constantí IX Monòmac і Constantinoble
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Constantí IX Monòmac і Despotat de l'Epir
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Constantí IX Monòmac і Excomunió
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Constantí IX Monòmac і Gran Cisma d'Orient
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Constantí IX Monòmac і Grec
Guillem de Tir
Guillem de Tir (h. 1130 - 1185) va ser arquebisbe de Tir i historiador de les Croades i de l'edat mitjana.
Veure Constantí IX Monòmac і Guillem de Tir
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Veure Constantí IX Monòmac і Joan Escilitzes
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Veure Constantí IX Monòmac і Joan-Sembat d'Ani
Jordi Maniaces
Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.
Veure Constantí IX Monòmac і Jordi Maniaces
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Veure Constantí IX Monòmac і Kars
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Constantí IX Monòmac і Llista d'emperadors romans d'Orient
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Constantí IX Monòmac і Macedònia (regió)
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Constantí IX Monòmac і Mar Adriàtica
Miquel Cerulari
Miquel Cerulari (en grec antic Μιχαήλ Κηρουλάριος), patriarca de Constantinoble de l'any 1043 al 1058, va consumar el cisma d'Orient.
Veure Constantí IX Monòmac і Miquel Cerulari
Miquel IV el Paflagoni
Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.
Veure Constantí IX Monòmac і Miquel IV el Paflagoni
Miquel Psel·los
Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus) fou un escriptor bizantí del.
Veure Constantí IX Monòmac і Miquel Psel·los
Miquel V el Calafat
Miquel V el Calafat que portà el renom per l'ofici de calafat (impermeabilitzador de naus) que tenia el seu pare, fou emperador romà d'Orient del desembre del 1041 a l'abril del 1042.
Veure Constantí IX Monòmac і Miquel V el Calafat
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Veure Constantí IX Monòmac і Mitilene
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Constantí IX Monòmac і Normands
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Veure Constantí IX Monòmac і Patriarca
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Constantí IX Monòmac і Petxenegs
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Constantí IX Monòmac і Primera Croada
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Constantí IX Monòmac і Regne d'Ibèria
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Veure Constantí IX Monòmac і Regne de Kars
Romà III Argir
Romà III Argir (en grec:, Romanós o Arguirós o Arguirópulos) fou emperador romà d'Orient del 1028 al 1034.
Veure Constantí IX Monòmac і Romà III Argir
Sebast
Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.
Veure Constantí IX Monòmac і Sebast
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Constantí IX Monòmac і Tràcia
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i.
Veure Constantí IX Monòmac і Varegs
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Constantí IX Monòmac і Varna (Bulgària)
Vsèvolod de Kíev
Vsèvolod I de Kíev (Всеволод Ярославич - Vsèvolod Iaroslàvitx) fou un gran príncep de la Rus de Kíev, fill del gran príncep Iaroslav I de Kíev anomenat el «Savi».
Veure Constantí IX Monòmac і Vsèvolod de Kíev
Zoè Porfirogènita
Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.
Veure Constantí IX Monòmac і Zoè Porfirogènita
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Constantí IX Monòmac і 1009
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Constantí IX Monòmac і 1042
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Constantí IX Monòmac і 1043
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Constantí IX Monòmac і 1047
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Constantí IX Monòmac і 1053
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Constantí IX Monòmac і 1055
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Constantí IX Monòmac і 11 de gener
També conegut com Constantí IX.