Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Constantiana Daphne

Índex Constantiana Daphne

Constantiana Daphne va ser una fortalesa romana inaugurada molt probablement l'any 327 al delta del riu Argeș, a la riba esquerra del Danubi, a Mèsia.

Taula de continguts

  1. 16 les relacions: Ammià Marcel·lí, Arianisme, Atanaric, Constantí I el Gran, Danubi, Fortalesa, Fritigern, Guerra gòtica (367-369), Mèsia, Pontó, Procopi de Cesarea, Riu Argeș, Transmarisca, Valent, Visigots, 367.

  2. Arquitectura militar de l'Imperi Romà d'Orient

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Veure Constantiana Daphne і Ammià Marcel·lí

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Veure Constantiana Daphne і Arianisme

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Veure Constantiana Daphne і Atanaric

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Constantiana Daphne і Constantí I el Gran

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Constantiana Daphne і Danubi

Fortalesa

Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.

Veure Constantiana Daphne і Fortalesa

Fritigern

Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.

Veure Constantiana Daphne і Fritigern

Guerra gòtica (367-369)

La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi.

Veure Constantiana Daphne і Guerra gòtica (367-369)

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Constantiana Daphne і Mèsia

Pontó

Pontó a Amsterdam El pontó és un tipus de vaixell o només un buc, fet d'acer, de fusta o de materials plàstics generalment en forma de paral·lelepípede, que s'empra com a plataforma flotant amb usos com ara el transport de mercaderies i persones, grues flotants (mitjançant ponts), transbordadors, etc.

Veure Constantiana Daphne і Pontó

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Veure Constantiana Daphne і Procopi de Cesarea

Riu Argeș

El riu Argeș (pronunciat en romanès: ) és un riu al sud de Romania, afluent esquerre del Danubi.

Veure Constantiana Daphne і Riu Argeș

Transmarisca

Transmarisca o Tromariska fou una fortalesa de la Baixa Mèsia a la part oposada al lloc on el riu Marica desaigua al Danubi.

Veure Constantiana Daphne і Transmarisca

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Veure Constantiana Daphne і Valent

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Constantiana Daphne і Visigots

367

El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Constantiana Daphne і 367

Vegeu també

Arquitectura militar de l'Imperi Romà d'Orient