Taula de continguts
47 les relacions: Albert Einstein, Arnold Sommerfeld, Arthur Holly Compton, Bèlgica, Brussel·les, Charles Thomson Rees Wilson, Emil Gabriel Warburg, Ernest Rutherford, Ernest Solvay, Erwin Schrödinger, Física, Física clàssica, Heike Kamerlingh Onnes, Heinrich Leopold Rubens, Hendrik Anthony Kramers, Hendrik Lorentz, Henri Poincaré, Irving Langmuir, James Hopwood Jeans, Jean Baptiste Perrin, Louis-Victor de Broglie, Marcel Brillouin, Marie Curie, Maurice de Broglie, Max Born, Max Planck, Mecànica quàntica, Niels Bohr, Owen Willans Richardson, Paul Adrien Maurice Dirac, Paul Ehrenfest, Paul Langevin, Peter Debye, Premi Nobel, Principi d'incertesa de Heisenberg, Química, Radioactivitat, Segona Guerra Mundial, Teoria de la relativitat, Théophile de Donder, Werner Heisenberg, Wilhelm Wien, William Lawrence Bragg, Wolfgang Pauli, 1911, 1912, 1927.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Congrés Solvay і Albert Einstein
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Veure Congrés Solvay і Arnold Sommerfeld
Arthur Holly Compton
Conferència Solvay de 1927. Podem observar Arhtur Holly Compton el quart de la segona fila començant per la dreta, assegut just darrere d'Albert Einstein Arthur Holly Compton (Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1927.
Veure Congrés Solvay і Arthur Holly Compton
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Congrés Solvay і Bèlgica
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Congrés Solvay і Brussel·les
Charles Thomson Rees Wilson
Charles Thomson Rees Wilson CH (Midlothian, Escòcia, 1869 - Edimburg, 1959) va ser un biòleg, físic i químic escocès guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Física per la seva invenció de la cambra de boira.
Veure Congrés Solvay і Charles Thomson Rees Wilson
Emil Gabriel Warburg
Emil Gabriel Warburg (9 març 1846, Altona, Hamburg, Confederació Germànica - 28 juny 1931, Gut Grunau, Baviera, República de Weimar) fou un físic alemany, pare del bioquímic i metge Otto Heinrich Warburg (1883-1970) guanyador del premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1931.
Veure Congrés Solvay і Emil Gabriel Warburg
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Congrés Solvay і Ernest Rutherford
Ernest Solvay
Ernest Solvay Ernest Solvay (Rebecq, 16 d'abril de 1838 - Ixelles, 26 de maig de 1922) fou un químic industrial belga.
Veure Congrés Solvay і Ernest Solvay
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Congrés Solvay і Erwin Schrödinger
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Congrés Solvay і Física
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Veure Congrés Solvay і Física clàssica
Heike Kamerlingh Onnes
Heike Kamerlingh Onnes (Groningen, Països Baixos, 1853 - Leiden, Països Baixos, 1926) fou un físic neerlandès, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.
Veure Congrés Solvay і Heike Kamerlingh Onnes
Heinrich Leopold Rubens
Heinrich Leopold Rubens (30 març 1865, Wiesbaden, Hessen, Confederació Germànica - 17 juliol 1922, Berlín, República de Weimar) fou un destacat físic alemany.
Veure Congrés Solvay і Heinrich Leopold Rubens
Hendrik Anthony Kramers
va ser un físic i matemàtic neerlandès.
Veure Congrés Solvay і Hendrik Anthony Kramers
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Veure Congrés Solvay і Hendrik Lorentz
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Veure Congrés Solvay і Henri Poincaré
Irving Langmuir
Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.
Veure Congrés Solvay і Irving Langmuir
James Hopwood Jeans
va ser un físic, atrònom i matemàtic anglès.
Veure Congrés Solvay і James Hopwood Jeans
Jean Baptiste Perrin
Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Congrés Solvay і Jean Baptiste Perrin
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Congrés Solvay і Louis-Victor de Broglie
Marcel Brillouin
Louis "Marcel" Brillouin (19 de desembre de 1854 - 16 de juny de 1948) fou un físic i matemàtic francès que realitzà una gran contribució al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Congrés Solvay і Marcel Brillouin
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Veure Congrés Solvay і Marie Curie
Maurice de Broglie
Louis-César-Victor-Maurice, 6è duc de Broglie (27 d'abril de 1875 - 14 de juliol de 1960) fou un físic francès.
Veure Congrés Solvay і Maurice de Broglie
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Congrés Solvay і Max Born
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Veure Congrés Solvay і Max Planck
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Congrés Solvay і Mecànica quàntica
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Congrés Solvay і Niels Bohr
Owen Willans Richardson
Sir Owen Willans Richardson (Dewsbury, Anglaterra 1879 - Alton, Anglaterra 1959) fou un físic i professor universitari anglès guardonat l'any 1928 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Congrés Solvay і Owen Willans Richardson
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Congrés Solvay і Paul Adrien Maurice Dirac
Paul Ehrenfest
fou un físic teòric austríac i holandès, que va fer contribucions importants en el camp de la mecànica estadística i les seves relacions amb la mecànica quàntica, incloent-hi la teoria de transicions de fase i el teorema d'Ehrenfest.
Veure Congrés Solvay і Paul Ehrenfest
Paul Langevin
Albert Einstein, Paul Ehrenfest, Paul Langevin, Heike Kamerlingh Onnes i Pierre Weiss en casa de Kamerlingh Onnes en Leiden en Països Baixos. Paul Langevin (París, 23 de gener de 1872 - París, 19 de desembre de 1946) fou un físic francès, conegut per la seua teoria del magnetisme, per la invenció del sonar i per l'organització dela congressos Solvay.
Veure Congrés Solvay і Paul Langevin
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Veure Congrés Solvay і Peter Debye
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Veure Congrés Solvay і Premi Nobel
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Congrés Solvay і Principi d'incertesa de Heisenberg
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Congrés Solvay і Química
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Congrés Solvay і Radioactivitat
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Congrés Solvay і Segona Guerra Mundial
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Congrés Solvay і Teoria de la relativitat
Théophile de Donder
Théophile Ernest de Donder (Brussel·les, 19 d'agost de 1872 - Brussel·les, 11 de maig de 1957) va ser un matemàtic i físic belga famós pel seu treball de 1923 en el desenvolupament de les correlacions entre el concepte newtonià de l'afinitat química i el concepte gibbsià d'energia lliure.
Veure Congrés Solvay і Théophile de Donder
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure Congrés Solvay і Werner Heisenberg
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Veure Congrés Solvay і Wilhelm Wien
William Lawrence Bragg
Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS (Adelaida, Austràlia 1890 - Ipswich, Anglaterra 1971) fou un físic australià guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntment amb el seu pare William Henry Bragg.
Veure Congrés Solvay і William Lawrence Bragg
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Veure Congrés Solvay і Wolfgang Pauli
1911
;Països Catalans.
Veure Congrés Solvay і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Congrés Solvay і 1912
1927
;Països Catalans.
Veure Congrés Solvay і 1927
També conegut com Conferència Solvay, Conferències Solvay.