Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Conflicte turco-kurd

Índex Conflicte turco-kurd

El conflicte turco-kurd és un conflicte militar entre Turquia i els kurds, particularment amb l'organització armada clandestina kurda PKK, considerada terrorista per l'OTAN i la Unió Europea, que va començar el 1984 i persisteix encara.

Taula de continguts

  1. 98 les relacions: Abdullah Öcalan, Abdullah Gül, Agà, Ahmet Necdet Sezer, Ali Haydar Kaytan, Ararat, Assimilació cultural, Şemdinli, İlker Başbuğ, Bahoz Erdal, Bülent Ecevit, Cemil Bayık, Comandant en cap, Confederació Democràtica del Kurdistan, Constitució de Turquia, Cop d'estat del 1980 a Turquia, Crisi del petroli del 1973, Cudi Dağı, Dècada del 1920, Dècada del 1970, Dècada del 1990, Duran Kalkan, Eleccions legislatives turques de 2011, Estat d'excepció, Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan, Falcons de la Llibertat del Kurdistan, Fons Monetari Internacional, Forces Armades de Turquia, Forces de Defensa del Poble, Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan, Guerrilla, Haji Ahmadi, Hürriyet, Hürriyet Daily News, Hüseyin Velioğlu, Hereketa Îslamiya Kurdistanê, Imperialisme, International Relations and Security Network, Iran, Iraq, Jandarma, Kenan Evren, Kurd, Kurdistan del Nord, Kurdistan Iraquià, Kurds, Leninisme, Lice, Los Angeles Times, Mahsum Korkmaz, ... Ampliar l'índex (48 més) »

Abdullah Öcalan

és un pres polític i escriptor kurd, a més del president del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Veure Conflicte turco-kurd і Abdullah Öcalan

Abdullah Gül

és un polític turc.Va ser escollit el primer president de Turquia amb antecedents en política islàmica després de les eleccions generals anticipades del 2007 i amb anterioritat va ostentar els càrrecs de Primer Ministre i Ministre d'Afers exteriors.

Veure Conflicte turco-kurd і Abdullah Gül

Agà

Agà (del turc, escrit en caràcters aràbics, o, i en persa; en noms propis sovint es transcriu Agha) és un qualificatiu utilitzat pels turcs.

Veure Conflicte turco-kurd і Agà

Ahmet Necdet Sezer

Ahmet Necdet Sezer (nascut el 13 de setembre del 1941 a Afyonkarahisar) va ser el desè president de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Ahmet Necdet Sezer

Ali Haydar Kaytan

va ser un dels membres fundadors del grup separatista Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Veure Conflicte turco-kurd і Ali Haydar Kaytan

Ararat

LArarat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Ararat

Assimilació cultural

Assimilació cultural és com s'anomena al procés d'integració d'un grup etno-cultural tal com els immigrants, grups ètnics minoritaris i altres dins del que es té establert com el comú a una comunitat més gran o dominant.

Veure Conflicte turco-kurd і Assimilació cultural

Şemdinli

Districtes Şemdinli (Siríac: ܫܲܡ̱ܣܕܝܼܢ Shemsdin; kurd: Şemdinan o Shamdinan; antiga Nawshar en transcripció moderna Nevşehir) és una població i un districte muntanyós a la província de Hakkâri a Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Şemdinli

İlker Başbuğ

Mehmet İlker Başbuğ (nascut el 29 d'abril de 1943, Hürriyet, agost del 2008.) és un general turc, actualment retirat.

Veure Conflicte turco-kurd і İlker Başbuğ

Bahoz Erdal

Bahoz Erdal, nascut Fahman Husain (kurd Fehman Hussein) és un membre i comandant del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Veure Conflicte turco-kurd і Bahoz Erdal

Bülent Ecevit

Mustafa Bülent Ecevit (pronunciació AFI byˈlent edʒeˈvit), 28 de maig, de 1925, Istanbul - 5 de novembre de 2006 a Ankara) va ser un polític turc, poeta, escriptor i periodista, a més de líder del Partit Republicà del Poble (CHP), posteriorment del Partit Democràtic d'Esquerra (DSP) i quatre cops Primer Ministre de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Bülent Ecevit

Cemil Bayık

, també conegut com a Cuma, és un dels cinc fundadors del moviment separatista kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que encara estan vius i es troba entre els alts dirigents de l'organització, ja que és membre de la direcció del consell de 12 homes de la Koma Civakên Kurdistan (KCK), una organització «paraigua» política kurda, de la qual en forma part el PKK i.

Veure Conflicte turco-kurd і Cemil Bayık

Comandant en cap

XIX. El comandant en cap és la persona que exerceix l'autoritat de comandament suprema de les forces armades d'un estat o ho fa en elements significatius d'aquestes forces.

Veure Conflicte turco-kurd і Comandant en cap

Confederació Democràtica del Kurdistan

La Confederació Democràtica del Kurdistan (kurd: Koma Civakên Kurdistan, KCK) és una organització política kurda compromesa amb la implementació de la ideologia del confederalisme democràtic d'Abdullah Öcalan.

Veure Conflicte turco-kurd і Confederació Democràtica del Kurdistan

Constitució de Turquia

La Constitució de la República de Turquia (en turc Türkiye Cumhuriyeti Anayasası; Llei núm. 2709) de 7 de novembre del 1982 és la constitució vigent a l'estat turc.

Veure Conflicte turco-kurd і Constitució de Turquia

Cop d'estat del 1980 a Turquia

El 12 setembre de 1980, lexèrcit turc, amb el seu general Kenan Evren al capdavant, va dur a terme cop d'estat i instaurà un règim militar que es mantingué fins al 1983 quan tingueren lloc les eleccions legislatives en les que el partit més votat fou el Partit de la Mare Pàtria, considerat com a successor del Partit de la Justícia de Süleyman Demirel.

Veure Conflicte turco-kurd і Cop d'estat del 1980 a Turquia

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Veure Conflicte turco-kurd і Crisi del petroli del 1973

Cudi Dağı

Cudi Dağı (Muntanyes Judi, جودي Djabal Djudi en àrab) és un massís muntanyos ésmentat a l'alcorà, tradicionalment situat al sud-est de Turquia, a uns 40 km al nord-esy de Djazirat ibn Umar, i el lloc on va anar a parar l'arca de Noè segons el llibre sant.

Veure Conflicte turco-kurd і Cudi Dağı

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Veure Conflicte turco-kurd і Dècada del 1920

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Veure Conflicte turco-kurd і Dècada del 1970

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Veure Conflicte turco-kurd і Dècada del 1990

Duran Kalkan

Duran Kalkan (nascut el 1954), també conegut com a Selahattin AbbasThe Jamestown Foundation, 29 de setembre del 2011 és un comandant d'alt rang del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), una organització que figura en la llista d'organitzacions terroristes estrangeres del Departament d'Estat dels Estats Units.

Veure Conflicte turco-kurd і Duran Kalkan

Eleccions legislatives turques de 2011

Les eleccions legislatives a Turquia van tenir lloc el 12 de juny de 2011. Van ser les primeres no avançades en 34 anys. El partit guanyador va ser l'AKP, la qual cosa va possibilitar la reelecció, per tercer cop, de Recep Tayyip Erdoğan com a Primer Ministre de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Eleccions legislatives turques de 2011

Estat d'excepció

Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt similar a un estat d'emergència, però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic.

Veure Conflicte turco-kurd і Estat d'excepció

LExèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan (Arteshen Rizgariya Gelli Kurdistan) fou una organització kurda de Turquia formada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i organitzacions que li donaven suport.

Veure Conflicte turco-kurd і Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan

Falcons de la Llibertat del Kurdistan

Els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (en kurd Teyrêbazên Azadiya Kurdistan, en sigles TAK) de vegades anomenats Brigada de la Venjança Kurda i de vegades com Organització dels Falcons de la Llibertat del Kurdistan són una organització militar kurda de Turquia, creada el 29 de juliol de 2004 en resposta a la manca de resposta a les ofertes de pau kurdes al govern turc.

Veure Conflicte turco-kurd і Falcons de la Llibertat del Kurdistan

Fons Monetari Internacional

El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.

Veure Conflicte turco-kurd і Fons Monetari Internacional

Forces Armades de Turquia

Mariners turcs LExèrcit turc o les Forces armades turques (en turc:Türk Silahlı Kuvvetleri o abreujadament TSK) són les forces armades de la República de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Forces Armades de Turquia

Forces de Defensa del Poble

Les Forces de Defensa del Poble és un grup armat kurd, branca militar del Partit dels Treballadors del Kurdistan des del 2002, sota els diversos noms que ha portat aquest partit.

Veure Conflicte turco-kurd і Forces de Defensa del Poble

Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan

El Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan (Eniya Rizgariya Neteweyî ya Kurdistanê, ERNK) fou una organització política formada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (conegut per PKK) i les organitzacions que li donaven suport.

Veure Conflicte turco-kurd і Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan

Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Veure Conflicte turco-kurd і Guerrilla

Haji Ahmadi

Abdul Rahman Haji Ahmadi habitualment conegut com a Haji Ahmadi és un activista i líder kurd iranià.

Veure Conflicte turco-kurd і Haji Ahmadi

Hürriyet

Hürriyet (en turc, llibertat) és un dels diaris més llegits de Turquia (juntament amb Zaman i Sabah).

Veure Conflicte turco-kurd і Hürriyet

Hürriyet Daily News

El Hürriyet Daily News, anteriorment Hürriyet Daily News and Economic Review, és el diari més antic en anglès publicat a Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Hürriyet Daily News

Hüseyin Velioğlu

fou el líder del Hizbollah Kurd, una organització extremista kurda a principis dels anys 90.

Veure Conflicte turco-kurd і Hüseyin Velioğlu

Hereketa Îslamiya Kurdistanê

El Hereketa Îslamiya Kurdistanê (Societat Islàmica del Kurdistan) és un moviment islàmic kurd (sunnita) destinat als kurds religiosos que viuen a Europa, demanant la participació de nous militants al combat i a proporciona ajuda econòmica al Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Veure Conflicte turco-kurd і Hereketa Îslamiya Kurdistanê

Imperialisme

juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.

Veure Conflicte turco-kurd і Imperialisme

International Relations and Security Network

La Xarxa de Relacions Internacionals i de Seguretat (ISN) (en anglès International Relations and Security Network) és un organisme públic suís fundat el 1994 amb base a Zúric (i una subseu a Nova York) que forma part del Centre d'Estudis per a la Seguretat (Center for Security Studies) de l'Escola Politècnica Federal de Zuric i sosté una àmplia varietat de recursos per fomentar l'intercanvi d'informació en les relacions internacionals i de seguretat entre Estats i professionals a tot el món.

Veure Conflicte turco-kurd і International Relations and Security Network

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Conflicte turco-kurd і Iran

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Conflicte turco-kurd і Iraq

Jandarma

Emlema de la Jandarma en diverses llengues, en una ciutat turìstica de Turquia. Vehicle de resposta a emergències de la Jandarma La Jandarma (nom oficial en turc "Jandarma Genel Komutanlığı" - Comandament General de la Gendarmeria) és una organització policial turca responsable del manteniment de l'ordre en aquelles zones que es troben fora de la jurisdicció de les forces de policia (generalment zones rurals), així com garantir la seguretat interna i el control de fronteres en general, juntament amb les altres funcions específiques que li assignin les lleis i els reglaments.

Veure Conflicte turco-kurd і Jandarma

Kenan Evren

Ahmet Kenan Evren (IPA keˈnan evˈɾen); Alaşehir, 17 de juliol de 1917 - Ankara, 9 de maig de 2015) va ser el setè President de Turquia; un càrrec que assumí mitjançant el cop militar de 1980. Fou també l'últim president que havia nascut en l'Imperi Otomà.

Veure Conflicte turco-kurd і Kenan Evren

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Veure Conflicte turco-kurd і Kurd

Kurdistan del Nord

El Kurdistan del Nord o Kurdistan turc (en) fa referència a la part sud-est de l'Estat turc, on el poble kurd conforma el grup ètnic majoritari.

Veure Conflicte turco-kurd і Kurdistan del Nord

Kurdistan Iraquià

El Kurdistan del Sud o Regió del Kurdistan és un territori autònom kurd sota administració del Govern Regional del Kurdistan i que forma part de la República de l'Iraq.

Veure Conflicte turco-kurd і Kurdistan Iraquià

Kurds

Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Veure Conflicte turco-kurd і Kurds

Leninisme

El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.

Veure Conflicte turco-kurd і Leninisme

Lice

Lice (AFI ˈlidʒe, en kurd Licê) és un poble i districte de la Província de Diyarbakır a Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Lice

Los Angeles Times

Los Angeles Times (també conegut com a LA Times) és un diari publicat a Los Angeles als Estats Units.

Veure Conflicte turco-kurd і Los Angeles Times

Mahsum Korkmaz

Mahsum Korkmaz o Mazlum Korkmaz, també conegut com a Agit, fou el primer comandant de les forces militars del Partit dels Treballadors del Kurdistan, les Brigades de la Llibertat del Kurdistan (Hêzên Rizgariya Kurdistan, HRK) Agit va refugiar-se al Líban any 1980, on va començar l’entrenament militar, escapant del cop d'estat dels militars turcs fou dels primers en infiltrar-se altre cop a Turquia creant un operatiu guerriller, les Forces d'Alliberament del Kurdistan.

Veure Conflicte turco-kurd і Mahsum Korkmaz

Mazlum Doğan

Mazlum Doğan (Karakoçan, districte de Mazgirt, província d'Elâzığ, 1955 - Diyarbakır, 21 de març de 1982) fou un activista polític kurd, membre del Comitè Central del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Veure Conflicte turco-kurd і Mazlum Doğan

Mesut Yılmaz

Ahmet Mesut Yılmaz (pronunciació AFI / jɯɫˈmaz/) (Istanbul, 6 de novembre de 1947 – Istanbul, 30 d'octubre de 2020) fou un líder del Partit de la Mare Pàtria i Primer Ministre de Turquia durant els anys 1990.

Veure Conflicte turco-kurd і Mesut Yılmaz

Muhammad Salih Mustafa

Muhammad Salih Mustafa és el president del partit i emir general del Partit Islàmic del Kurdistan (PIK), un grup islamista kurd que lluita per l'establiment d'un estat islàmic al Kurdistan, en el sud-est de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Muhammad Salih Mustafa

Muntanyes Kandil

Les Muntanyes Kandil són un grup de muntanyes al nord de l'Iraq prop de la frontera entre l'Iraq i l'Iran, i aproximadament a 50 km al sud del trifini entre Turquia, l'Iraq i l'Iran.

Veure Conflicte turco-kurd і Muntanyes Kandil

Murat Karayılan

va ser el líder en funcions del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) des que el seu fundador i líder, Abdullah Öcalan, va ser empresonat el 1999.

Veure Conflicte turco-kurd і Murat Karayılan

Mustafa Karasu

Mustafa Karasu (nascut el 1950 a Gürün, Sivas), també conegut com a Huseyin Ali és el sotscap del Partit dels Treballadors del Kurdistan, un grup rebel kurd que lluita contra el govern turc per l'establiment d'un Kurdistan independent.

Veure Conflicte turco-kurd і Mustafa Karasu

Necdet Özel

Necdet Özel (nascut a Ankara, 1r gener 1950) és el 28è Cap de l'Estat Major General de la República de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Necdet Özel

Necmettin Erbakan

Necmettin Erbakan (29 d'octubre de 1926 27 de febrer 2011) va ser un enginyer turc, professor, polític (finalment líder de partit polític), que fou Primer Ministre de Turquia des de 1996 fins a 1997.

Veure Conflicte turco-kurd і Necmettin Erbakan

Nizamettin Taş

Nizamettin Taş (nascut el 1961), també conegut com a Botan Rojhilat, fou un dels més antics comandants militars del PKK.

Veure Conflicte turco-kurd і Nizamettin Taş

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Veure Conflicte turco-kurd і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

Partit Comunista del Kurdistan

El Partit Comunista del Kurdistan és un partit polític kurd que opera al Kurdistan iraquià.

Veure Conflicte turco-kurd і Partit Comunista del Kurdistan

Partit de la Pau i la Democràcia

El Partit de la Pau i la Democràcia (Barış ve Demokrasi Partisi, BDP) fou un partit polític de Turquia entre 2008-2014.

Veure Conflicte turco-kurd і Partit de la Pau i la Democràcia

Partit dels Treballadors del Kurdistan

Manifestació a Londres el 2003 en favor del PKK EL Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, és una organització política militant kurda i un moviment guerriller armat, que històricament ha operat en tot el Gran Kurdistan, però que actualment té la seva base principal a les regions muntanyenques de majoria kurda del sud-est de Turquia i el nord de l'Iraq.

Veure Conflicte turco-kurd і Partit dels Treballadors del Kurdistan

Partit Democràtic del Kurdistan

El Partit Democràtic del Kurdistan és un partit polític kurd, amb seccions a l'Iraq, l'Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Síria i el Líban.

Veure Conflicte turco-kurd і Partit Democràtic del Kurdistan

Partit Democràtic del Kurdistan/Nord

Partit Democràtic del Kurdistan/Nord és un partit polític il·legal de Turquia que demana un estat independent per als kurds.

Veure Conflicte turco-kurd і Partit Democràtic del Kurdistan/Nord

Partit Islàmic del Kurdistan

Partit Islàmic del Kurdistan (kurd: Partiya İslamiya Kurdistan) és una organització política kurda de Turquia d'ideologia islamista sunnita.

Veure Conflicte turco-kurd і Partit Islàmic del Kurdistan

Partit per una Vida Lliure al Kurdistan

Partit per una Vida Lliure al Kurdistan o Partit de la Vida Lliure al Kurdistan (sigla: PJAK) és una organització política kurda de l'Iran que aposta per una democratització del règim de Teheran a través de l'anomenat "confederalisme democràtic".

Veure Conflicte turco-kurd і Partit per una Vida Lliure al Kurdistan

Partit Revolucionari del Kurdistan

Partit Revolucionari del Kurdistan és el nom de dos partits kurds sense relació entre ells, un operant a Turquia i l'altra al Kurdistan Iraquià.

Veure Conflicte turco-kurd і Partit Revolucionari del Kurdistan

President de Turquia

El president de Turquia (en turc: Cumhurbaşkanı) és el Cap d'Estat de la República de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і President de Turquia

Presoner de guerra

Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.

Veure Conflicte turco-kurd і Presoner de guerra

Primer Ministre de Turquia

El Primer ministre de Turquia (en turc, Başbakan) fou el cap de govern en la política turca i el cap del gabinet.

Veure Conflicte turco-kurd і Primer Ministre de Turquia

Província d'Ağrı

La província d'Ağrı (armeni: Արարատի) és una província de la part oriental de Turquia, a la frontera amb Iran.

Veure Conflicte turco-kurd і Província d'Ağrı

Província d'Erzincan

La província d'Erzincan és una divisió administrativa de Turquia de la Regió d'Anatòlia Oriental.

Veure Conflicte turco-kurd і Província d'Erzincan

Província de Şanlıurfa

Şanlıurfa (siríac: ܐܘܪܗܝ Urhoy, turc: Urfa, àrab: ar-Rûha, kurd: Riha) és una província situada al sud-est d'Anatòlia, Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Província de Şanlıurfa

Província de Şırnak

Şırnak (kurd Şirnex) és una província de Turquia en el límit amb l'Iraq i Síria.

Veure Conflicte turco-kurd і Província de Şırnak

Província de Diyarbakır

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Veure Conflicte turco-kurd і Província de Diyarbakır

Província de Giresun

Giresun és una província de Turquia a la costa de la Mar Negra.

Veure Conflicte turco-kurd і Província de Giresun

Província de Hakkâri

La província de Hakkâri és una província de Turquia al sud-est del país, regió d'Anatòlia Oriental.

Veure Conflicte turco-kurd і Província de Hakkâri

Província de Siirt

Siirt (en kurd Sêrt) és una província situada al sud-est de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Província de Siirt

Província de Tunceli

Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Província de Tunceli

Recep Tayyip Erdoğan

és un polític turc.

Veure Conflicte turco-kurd і Recep Tayyip Erdoğan

Regió de la Mar Negra

La Regió de la Mar Negra (Karadeniz Bölgesi) és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Regió de la Mar Negra

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Conflicte turco-kurd і Síria

Süleyman Demirel

Nicolae Ceauşescu i Demirel Amir-Abbas Hoveida i Süleyman Demirel amb les seves respectives dones. Nazmiye Demirel (1928-2013) és a l'esquerra de la imatge. Sami Süleyman Gündoğdu Demirel, més conegut com a Süleyman Demirel (pronunciació AFI sylejˈman demiˈɾel; İslamköy, 1 de novembre de 1924 - Ankara, 17 de juny de 2015), fou un polític turc que va ser set vegades Primer Ministre de Turquia (entre 1965 i 1993) i també fou el novè President de Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Süleyman Demirel

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Veure Conflicte turco-kurd і Socialisme

Tansu Çiller

és una economista i política turca.

Veure Conflicte turco-kurd і Tansu Çiller

Terrorisme

Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.

Veure Conflicte turco-kurd і Terrorisme

The Guardian

The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.

Veure Conflicte turco-kurd і The Guardian

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Veure Conflicte turco-kurd і Turcs

Turcs de les muntanyes

Turcs de les muntanyes (turc Dağ Türkleri) és un etnofaulisme per als kurds a Turquia.

Veure Conflicte turco-kurd і Turcs de les muntanyes

Turgut Özal

Turgut Özal (pronunciació AFI tuɾˈɡut øˈzaɫ; 13 d'octubre, 1927 17 d'abril de 1993) fou Primer Ministre de Turquia (1983-1989) i President de Turquia (1989-1993).

Veure Conflicte turco-kurd і Turgut Özal

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Conflicte turco-kurd і Turquia

Tuz Gölü

El llac. Tuz Gölü (Llac de la Sal) és un llac salat de l'interior d'Anatòlia amb una superfície d'uns 1.500 km², a una altitud de 905 metres.

Veure Conflicte turco-kurd і Tuz Gölü

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Veure Conflicte turco-kurd і Unió Europea

Universitat d'Hamburg

La Universitat d'Hamburg és la major universitat a Hamburg pel que fa a nombre d'estudiants.

Veure Conflicte turco-kurd і Universitat d'Hamburg

Zübeyir Aydar

Zübeyir Aydar (Siirt, 1961) és un polític kurd i president del Kongra-Gel (Congrés Popular del Kurdistan), el qual és el parlament del Koma Civakên Kurdistan (KCK), i es converteix de facto en el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Veure Conflicte turco-kurd і Zübeyir Aydar

Ziyaret

Ziyaret (en kurd Fîs) és un llogaret al districte de Lice, en la província turca de Diyarbakır.

Veure Conflicte turco-kurd і Ziyaret

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Veure Conflicte turco-kurd і 1984

També conegut com Conflicte turc-kurd, Conflicte turcokurd.

, Mazlum Doğan, Mesut Yılmaz, Muhammad Salih Mustafa, Muntanyes Kandil, Murat Karayılan, Mustafa Karasu, Necdet Özel, Necmettin Erbakan, Nizamettin Taş, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Partit Comunista del Kurdistan, Partit de la Pau i la Democràcia, Partit dels Treballadors del Kurdistan, Partit Democràtic del Kurdistan, Partit Democràtic del Kurdistan/Nord, Partit Islàmic del Kurdistan, Partit per una Vida Lliure al Kurdistan, Partit Revolucionari del Kurdistan, President de Turquia, Presoner de guerra, Primer Ministre de Turquia, Província d'Ağrı, Província d'Erzincan, Província de Şanlıurfa, Província de Şırnak, Província de Diyarbakır, Província de Giresun, Província de Hakkâri, Província de Siirt, Província de Tunceli, Recep Tayyip Erdoğan, Regió de la Mar Negra, Síria, Süleyman Demirel, Socialisme, Tansu Çiller, Terrorisme, The Guardian, Turcs, Turcs de les muntanyes, Turgut Özal, Turquia, Tuz Gölü, Unió Europea, Universitat d'Hamburg, Zübeyir Aydar, Ziyaret, 1984.