Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Regensberg

Índex Comtat de Regensberg

El comtat de Regensberg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Suïssa.

14 les relacions: Comtat de Kyburg, Dinastia dels Habsburg, Emmentaler, Engelberg, Klettgau, Montbéliard, Muri, Oberland bernès, Obwalden, Sacre Imperi Romanogermànic, Suïssa, Turgòvia, Zug, Zuric.

Comtat de Kyburg

El comtat de Kyburg fou una jurisdicció feudal al que avui dia és la Suïssa oriental.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Comtat de Kyburg · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Comtat de Regensberg і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Emmentaler

L'emmentaler, o emmental tal com es coneix en la seva forma més industrial, és un formatge de pasta premsada cuita elaborat amb llet de vaca, de pasta dura i compacta i amb grans forats.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Emmentaler · Veure més »

Engelberg

Engelberg és un municipi del Cantó d'Obwalden (Suïssa).

Nou!!: Comtat de Regensberg і Engelberg · Veure més »

Klettgau

Klettgau és el nom d'una regió històrica de la que formen part tant els cantons suïssos de Schaffhausen, Argòvia i Zuric, com, a la part alemanya, terres de Baden-Württemberg.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Klettgau · Veure més »

Montbéliard

Montbéliard és un municipi francès, situat al departament de Doubs i a la regió del Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Montbéliard · Veure més »

Muri

Muri és una ciutat de Nigèria, a l'estat de Taraba.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Muri · Veure més »

Oberland bernès

LOberland bernès (Berner Oberland Oberland bernois terres altes de Berna) és la part més alta del cantó de Berna, Suïssa.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Oberland bernès · Veure més »

Obwalden

Obwalden és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Obwalden · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Comtat de Regensberg і Suïssa · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és cantó septentrional de Suïssa.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Turgòvia · Veure més »

Zug

*Zug (Suïssa).

Nou!!: Comtat de Regensberg і Zug · Veure més »

Zuric

Zuric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zuric.

Nou!!: Comtat de Regensberg і Zuric · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regensberg.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »