Taula de continguts
26 les relacions: Antoní Massaguer i Mas, Camp Nou, Carles Castellanos i Llorenç, Carles Sastre i Benlliure, Catalunya Lliure, Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, Diada Nacional de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Fossar de les Moreres, Frederic Bentanachs i Chalaux, Gestores Pro Amnistia, Independentisme català, Independentistes dels Països Catalans, Jaume Fernàndez i Calvet, Julià Babia i Privat, Manuel Viusà i Camps, Montserrat Tarragó i Domènech, Moviment de Defensa de la Terra, País Basc, Pere Bascompte i Carbonell, Quim Pelegrí i Pinyes, Socors Català, Terra Lliure, Universitat Catalana d'Estiu, 1979, 2 de juny.
Antoní Massaguer i Mas
Antoní Massaguer i Mas (Berga, Berguedà, 1947 - 28 de novembre de 2000) fou un militant independentista català.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Antoní Massaguer i Mas
Camp Nou
El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Camp Nou
Carles Castellanos i Llorenç
és un escriptor, traductor i activista polític independentista català.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Carles Castellanos i Llorenç
Carles Sastre i Benlliure
Carles Sastre i Benlliure (l'Hospitalet de Llobregat, 1955) és un sindicalista i militant independentista català, antic militant d'EPOCA i Terra Lliure.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Carles Sastre i Benlliure
Catalunya Lliure
Catalunya Lliure fou una coalició independentista creada al juny de 1989 entre el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN i el Front Nacional de Catalunya, per a les eleccions europees.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Catalunya Lliure
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Cartell de la Crida del 24 de juny de 1981 La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, referida sovint com a Crida a la Solidaritat, o la Crida, fou un moviment catalanista que va sorgir com a reacció al Manifiesto de los 2.300, que qüestionava el procés de normalització del català.
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Diada Nacional de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Esquerra Republicana de Catalunya
Fossar de les Moreres
Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Fossar de les Moreres
Frederic Bentanachs i Chalaux
Frederic Bentanachs i Chalaux (Barcelona, 1956) és un activista independentista català, un dels fundadors i militants de Terra Lliure.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Frederic Bentanachs i Chalaux
Gestores Pro Amnistia
Graffiti reclamant l'amnistia dels presos polítics bascos, amb el logotip de l'organització. Gestores Pro Amnistia (en basc: Amnistiaren Aldeko Batzordeak, en castellà: Gestoras Pro Amnistía) va ser una organització d'ajuda i solidaritat amb els presos d'ETA i els seus familiars.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Gestores Pro Amnistia
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Independentisme català
Independentistes dels Països Catalans
Independentistes dels Països Catalans (IPC) va ser una agrupació política que nasqué l'any 1979 arran de la fusió entre dues formacions polítiques: el PSAN-Provisional i l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN), una formació que considerava la Catalunya Nord el seu àmbit principal d'acció, endemés d'antics integrants de Comunistes Catalans Independents (CCI).
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Independentistes dels Països Catalans
Jaume Fernàndez i Calvet
Jaume Fernàndez i Calvet (Barcelona, 1953) és un activista independentista català.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Jaume Fernàndez i Calvet
Julià Babia i Privat
Julià Babia Privat (el Poblenou, Barcelona, 25 de gener de 1961 - Castelló de Farfanya, 9 de febrer de 1987) fou un militant independentista català, conegut amb el sobrenom del Nen.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Julià Babia i Privat
Manuel Viusà i Camps
Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 - París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, relacionat amb el Front Nacional de Catalunya i l'Exèrcit Popular Català.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Manuel Viusà i Camps
Montserrat Tarragó i Domènech
Montserrat Tarragó i Domènech (nascuda el 1954) és una activista política independentista catalana, exmembre del Front Nacional de Catalunya, d'EPOCA i de Terra Lliure.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Montserrat Tarragó i Domènech
Moviment de Defensa de la Terra
El Moviment de Defensa de la Terra o, en sigla, MDT, fou el front unitari de les organitzacions polítiques de l'independentisme d'esquerra marxista dels Països Catalans, sorgit de la confluència entre el PSAN i Independentistes dels Països Catalans (abans anomenats PSAN-Provisional), i posteriorment escindit en dos, l'MDT-PSAN (posteriorment Catalunya Lliure) i l'MDT-IPC.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Moviment de Defensa de la Terra
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і País Basc
Pere Bascompte i Carbonell
Pere Bascompte i Carbonell (Manresa, 1957) va ser un dels fundadors i militants de l'organització armada Terra Lliure.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Pere Bascompte i Carbonell
Quim Pelegrí i Pinyes
Joaquim «Quim» Pelegrí i Pinyes és un lluitador independentista català.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Quim Pelegrí i Pinyes
Socors Català
Socors Català fou una organització de solidaritat i suport amb els patriotes catalans represaliats.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Socors Català
Terra Lliure
Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Terra Lliure
Universitat Catalana d'Estiu
Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, durant l'acte de clausura de la 50a Universitat Catalana d'Estiu Acte d'homenatge a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, l'agost de 2017 durant la Universitat Catalana d'Estiu, amb la presència de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC respectivament La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) és una universitat d'estiu sorgida a partir de les diades organitzades l'any 1968 a Prada (el Conflent) conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), després del Maig del 68.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і Universitat Catalana d'Estiu
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і 1979
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans і 2 de juny